Una Editorial publicada recentment sobre Covid19 i infància resumeix amb claredat el que està succeint amb la infància en aquesta pandèmia: “La població infantil se sotmet a riscos amb l’objectiu de reduir l’expansió d’una malaltia que produeix danys en els adults”. (1)
Hi ha moltes incerteses respecte de les vies de transmissió de la Covid19, la immunitat i la seva durada, etc. Entre els primers resultats que s’han comprovat i repetit en tots els països, els i les menors de 15 anys presenten una incidència acumulada, gravetat i letalitat molt menor que la resta de població. Els resultats de la primera etapa de l’estudi de prevalença dut a terme a l’Estat espanyol indiquen que els i les menors presenten menor prevalença d’anticossos IgG. (2) En aquest estudi els primers resultats mostren que en menors d’1 any la prevalença d’IgG va ser d’1,1% (interval de confiança de 95%: 0,3-3,8%), entre 1-4 anys de 2,2% (1,4-3,6), de 5 a 9 anys 3 % (2,3-4,1) i de 10-14 anys 3,9% (3,1-4,9), mentre que en la població general va ser de 5% (4,7-5,4). Aquestes dades, i els resultats preliminars de les revisions basades en les primeres corbes epidèmiques a la Xina, Corea, i la resta del món (3, 4) reforcen la idea que la població infantil pateix menys i amb menys gravetat la malaltia, i que, a més, com vector de transmissió ho és menys que els adults.
El tancament de les escoles va ser una de les primeres mesures d’aïllament que es van prendre en la majoria de països del món afectats per la pandèmia. És molt probable que aquesta decisió estigués basada en epidèmies anteriors com la de la grip, i en la idea preconcebuda que els menors són importants vectors de transmissió. No obstant això, a més de les dades esmentades que contradiuen aquestes idees, segons una revisió sistemàtica, el tancament d’escoles com a mesura única redueix la mortalitat general entre 2 i 4% de les morts, molt menys que altres mesures de distanciament. (5)
En les següents etapes cal anar amb compte de no estigmatitzar mai els nens i les nenes, i encara menys quan aquest estigma no està basat en evidències científiques. I a més no adoptar mesures que se sap que tenen clars i coneguts efectes adversos en la població infantil.
Abans de la pandèmia, l’Estat espanyol presentava un dels percentatges més elevats de risc de pobresa infantil, abandonament escolar prematur i majors desigualtats en els determinants socials de la salut infantil d’Europa (atur familiar, famílies monomarentals sense recursos, etc.) Les mesures d’aïllament social adoptades han augmentat i augmentaran encara més aquestes desigualtats en el curt, mitjà i llarg termini si no s’adopten mesures urgents per pal·liar-les. Els i les menors de famílies més pobres tenen menys recursos, poden dependre dels menjars escolars i dels parcs infantils per fer exercici, tenen menys probabilitats de tenir accés apropiat a internet i espai suficient per permetre l’aprenentatge i l’accés a recursos addicionals per donar suport altres activitats. A això se sumen els danys addicionals a causa de l’aïllament social, la manca de l’acció protectora de l’escola, l’augment de l’ansietat i dels problemes de salut mental, les agressions i la violència domèstica, i el maltractament infantil. I això coincideix amb un desajust entre les necessitats i la provisió de serveis sanitaris, educatius i socials. Això és particularment cert per la població infantil més vulnerable.
És inacceptable allunyar els menors del contacte amb els seus iguals, d’un ambient que possibiliti la convivència i d’un context cultural enriquidor. Pretendre adoptar distàncies de seguretat entre menors i evitar que interactuïn durant el període escolar sense buscar alternatives més properes al normal creixement i desenvolupament infantil, per fer un símil amb qüestions actuals, és proposar que es reprengui el futbol però sense pilota.
Sembla necessari recordar ara els Drets de l’Infant declarats el 1989. L’article 3 proposa: en totes les mesures concernents als i les menors que prenguin les institucions públiques o privades de benestar social, els tribunals, les autoritats administratives o els òrgans legislatius, l’interès superior dels nens i les nenes serà la consideració primordial a la qual s’atendrà. (6)
En conclusió, es proposa fer una crida urgent als qui prenen les decisions, a la societat en general a què que s’escolti a la població infantil perquè defensin els seus drets a una educació infantil i d’adolescents equitativa en el context actual. S’hauria de revisar la factibilitat de reduir el nombre d’alumnes per classe i augmentar els espais necessaris sense que augmentin les desigualtats en l’accés a l’educació; donar veu als menors en la presa de decisions, i buscar les alternatives necessàries i suficients per l’adopció de les mesures de promoció i protecció de la salut infantil (higiene de mans, desinfecció, etc.).
Aquestes decisions haurien de basar-se en la millor evidència científica disponible, i equilibrar els drets dels infants amb els efectes individuals i socials de les mesures proposades.
Bibliografia
1) Esther Crawley , Maria Loades , Gene Feder, Stuart Logan, Sabi Redwood, John Macleod. Wider collateral damage to children in the UK because of the social distancing measures designed to reduce the impact of COVID-19 in adults. BMJ Paediatrics Open 2020;4:e000701. doi:10.1136/bmjpo-2020-000701
2) Instituto de Salud Carlos III. Ministerio de Sanidad. Estudio ENE-COVID19: primera ronda. Estudio Nacional de sero-epidemiología. Informe preliminar 13/05/2020. https://portalcne.isciii.es/enecovid19/documentos/ene_covid19_inf_pre.pdf
3) Luis Rajmil. The role of children in the transmission of the COVID-19 pandemic: a scoping review (en revisión).
4) Jonas F Ludvigsson. Children are unlikely to be the main drivers of the COVID-19 pandemic– a systematic review. Acta Paediatr 2020; https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1111/apa.15371
5) Russell M Viner, Simon J Russell, Helen Croker, Jessica Packer, Joseph Ward, Claire Stansfield, et al. School closure and management practices during coronavirus outbreaks including COVID-19: a rapid systematic review. Lancet Child Adolesc Health 2020; 4: 397–404 https://doi.org/10.1016/S2352-4642(20)30095-X%20397-404
6) Naciones Unidas. Convención sobre los derechos del niño. Naciones Unidas; 1989. https://www.un.org/es/events/childrenday/pdf/derechos.pdf
