Opinió

Una proposta de tornada a les aules per educació infantil i primària

El passat 4 de maig, la ministra d’Educació, Isabel Celaá, afirmava en una entrevista que “mentre no hi hagi un remei o una vacuna, els centres educatius hauran d’estar a la meitat de la seva capacitat”. En aquesta mateixa entrevista, la ministra recordava a totes la Comunitats Autònomes que els i les alumnes “han de complir, com a mínim, els 175 dies d’escolarització obligatòria”. Aquestes afirmacions van venir acompanyades de dues possibles propostes o escenaris en resposta a la necessitat d’establir mesures d’higiene i distanciament social. D’una banda, l’opció d’escolaritzar presencialment l’alumnat en dies alterns. Per altre, compaginar la docència a les aules amb propostes d’educació telemàtica.

Entenem que l’interès prioritari del Govern de l’Estat es basa en la protecció de la salut pública. No obstant això, considerem que existeixen aspectes socials, familiars i educatius que estan estretament relacionats amb aquesta prioritat sanitària d’excepció a la qual ens enfrontem. Especialment en el context de l’educació infantil i primària ens sorgeixen uns quants dubtes i inquietuds que ens porten a exposar una proposta basada en quatre eixos:

• Protegir la salut de totes les persones que formen part comunitat educativa.
• Afavorir una educació presencial diària per a la totalitat de l’alumnat.
• Estructurar horaris estables que facilitin l’organització escolar i la conciliació familiar.
• Desenvolupar un sistema de protecció de l’alumnat en situació més vulnerable.

Abans d’abordar la nostra proposta de reincorporació escolar, analitzem alguns aspectes del previsible impacte que podria tenir la combinació d’una docència presencial i telemàtica per l’alumnat d’entre 3 i 12 anys:

Dificultat per al correcte desenvolupament del procés d’ensenyament-aprenentatge per tot en alumnat. En aquestes etapes, l’educació presencial és essencial per al correcte desenvolupament personal i acadèmic. Molt especialment en l’etapa d’educació infantil i primers cursos de primària, resulta impossible intercanviar un context educatiu presencial per un digital. Finalment, eliminem la meitat de les tan necessàries possibilitats de socialització, comptant a més amb moltes limitacions durant l’altra meitat del temps.

Sobrecàrrega del professorat i del personal no docent. Tots els professionals que treballen en un centre educatiu es veurien immersos en una doble jornada laboral, atenent les necessitats presencials i les telemàtiques. Sobre la base de l’experiència exclusivament digital viscuda des de mitjan març, i segons apunten diverses enquestes realitzades per sindicats, una àmplia majoria del professorat afirma haver estès la seva jornada laboral diària per sobre de les dues hores diàries.

Manca d’una formació específica orientada a oferir una educació de qualitat en el context digital. A educació infantil i primària no existeix un model ni hi ha hagut formació destinada a conjugar una proposta didàctica digital amb una educació semipresencial.

Els centres educatius no estan dotats del material ni dels recursos electrònics i digitals adequats per al correcte acompliment d’aquesta proposta combinada. Al mateix temps, i malgrat els esforços d’alguns governs autonòmics, com el pla MULAN desenvolupat pel govern de la Comunitat Valenciana, existeix una bretxa digital entre l’alumnat per la seva gran diversitat de contextos socials. Aquestes diferències tecnològiques abasten tant la presència de dispositius electrònics en les llars com la competència per poder usar-los i seguir de manera eficient un programa educatiu online.

Impossibilitat d’establir una organització familiar estable que conciliï les necessitats educatives dels menors amb les laborals dels seus progenitors. En aquest sentit, analitzant les dades que aporta l’Institut Nacional d’Estadística (2020), la cura dels fills i filles suposa que les dones, en major mesura que els homes, es vegin previsiblement en la tessitura de reduir la seva jornada laboral, demanar excedències i fins i tot renunciar al seu treball.

Una dependència de les cures que ofereixen els avis i àvies. L’assistència intermitent a classe forçaria a moltes mares i pares a recórrer a aquest tradicional suport de les famílies. Sent aquesta la població amb més risc, es veuria llavors exposada a tenir contacte prolongat amb nens i nenes que, al seu torn, compartirien espai en els centres educatius amb centenars de persones.

Dificultat en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat més vulnerable. La falta d’una educació presencial continuada, així com la vinculació del progrés a la tasca docent, encara té un major impacte en l’alumnat en situació de vulnerabilitat social i en aquell amb necessitats específiques de suport educatiu. Sent aquest alumnat d’especial atenció i protecció sobre la base de la legislació actual, correm el risc que aquesta situació derivi en limitacions per respondre a necessitats concretes i en un major absentisme.

Tal com indica la Unesco en el seu Marc per la reobertura de les escoles (2020), una decisió així “ha de guiar-se per l’interès superior del nen i per consideracions generals de salut pública”. Per això, aquest document insta a contemplar sis dimensions clau en l’avaluació i preparació de la reobertura: polítiques, finançament, operacions segures, aprenentatge, atenció als nens més marginats i benestar/protecció. Amb aquesta referència, la nostra proposta es contextualitza en el possible escenari que al setembre no es disposi d’un tractament ni d’una vacuna que garanteixi la represa de curs acadèmic amb normalitat. Pretén ser un plantejament concret que marqui uns eixos prioritaris sobre els quals reorganitzar amb garanties la tasca docent i l’estructura social de la qual participa l’escola. Al mateix temps, té un caràcter flexible per poder adaptar-se a les diferents realitats i característiques dels centres educatius i dels entorns socials en els quals s’enclaven.

Volem insistir que les idees en les quals es concreta aquesta proposta d’actuació es limiten al context que hem descrit anteriorment i, per tant, es tracta de mesures excepcionals i temporals que han de revisar-se tan aviat com el risc sanitari desaparegui. A continuació, plantegem una possible tornada a les aules per un Centre Educatiu d’Educació Infantil i Primària (CEIP) de dues línies, ja que existeix un percentatge estimat elevat dels CEIP de dues línies que podrien complir amb els requisits d’espais de la nostra proposta. No en va, en el marc d’aquest model que prenem com a referència, es troben aproximadament el 39,34% de les unitats de tots els CEIP de la Comunitat Valenciana, segons les dades de la web de la Generalitat valenciana (2020).

● Reducció de l’horari lectiu de l’alumnat a 20 hores setmanals. Això ens permetrà establir dues franges horàries en les quals oferir una educació presencial a tot l’alumnat, reduint la ràtio en desdoblar tots els grups de manera diària. Si generem dues franges horàries podem reduir l’impacte dels factors que esmentàvem anteriorment, mantenint al 50% de l’alumnat en el centre i acollint al 100% al final de cada jornada escolar.

● Establir una primera franja, en un horari de 8.00 a 12.00 del matí, per educació infantil al complet al costat de 1r i 2n de primària. Posteriorment, establir una segona franja en un horari de 14h a 18h pels grups de 3r a 6è de primària. Plantegem una proposta de franges horàries amb un model de centre educatiu de dues línies per curs (vegeu Taula 1).

● Organitzar dos torns de menjador per assegurar la correcta alimentació de tot l’alumnat que el necessiti. Aquests torns estaran separats per un període de temps destinat a la neteja i desinfecció de l’espai o espais destinats a menjador.

● Respondre a les necessitats més urgents de conciliació i atendre l’alumnat en situació de major vulnerabilitat. La franja alterna que utilitzen 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària disposa de dues aules amb una capacitat al 50%, mentre que la franja alterna que utilitzen els cursos d’infantil i 1r i 2n de primària disposa de tres aules igualment amb una capacitat del 50%. L’objectiu és atendre la possibilitat que una família tingui fills i/o filles en diferents franges, així com necessitats socials de major vulnerabilitat -criteris que haurien de ser definits per l’administració-. Aquesta franja alterna desenvoluparia activitats lúdic-educatives, podent fer ús de la zona del pati estipulada quan sigui convenient. Això suposa poder atendre fins a un alumnat total de 75. Igualment, els centres educatius que poguessin disposar de més aules o espais (gimnàs, pavelló, biblioteca, sala multiusos, etc.) podrien augmentar aquest nombre en la franja alterna si es compleixen les mesures de distanciament, desinfecció, i d’ús exclusiu de l’alumnat d’una franja horària.

● Revisió i anàlisi del material disposat a les aules. Seria recomanable comptar amb materials per duplicat a les aules perquè el grup de cada franja horària pugui disposar d’ell. Igualment, eliminar l’accés a aquell material que no sigui estrictament necessari per a reduir les possibilitats de contagi. Quant al mobiliari, i atès que les aules acolliran a alumnat d’Educació Infantil i Primària en quatre de les aules d’Educació Infantil d’una manera alterna, es disposarà d’un espai per a mantenir recollides taules i cadires del torn oposat. El canvi de mobiliari es produirà durant el torn de neteja al migdia.

● Es mantenen les 25 hores de docència repartides entre les dues franges horàries com a referent de la jornada lectiva docent.

● Més que mai, guanya una especial rellevància el temps dedicat a la coordinació entre el professorat, per això proposem que es faciliti temps i espai dedicat a aquesta tasca dins de les 5 hores recollides en l’horari individual. Finalment, segons estipula la legislació actual, es mantindran les 7 hores i 30 minuts de lliure disposició per la preparació de classes, preparació individual o qualsevol altra activitat pedagògica complementària.

● Establir un sistema de torns rotatiu per assegurar la presència d’algun membre de l’equip directiu durant el període lectiu de totes dues franges. Sempre que s’asseguri la seva presència, seria possible un altre tipus d’organització sense rotació a decisió del propi equip directiu.

● Detectar els elements essencials del currículum i reorganitzar les propostes educatives d’una manera integradora i competencial. Ja en un context de normalitat sanitària, Bolívar Botía (2015) defensa que “per fer front a la creixent complexitat, es requereix reorganitzar el coneixement en una perspectiva més integradora”. Per tant, proposem que es planifiqui i desenvolupi un aprenentatge globalitzat i multidisciplinari en el marc de metodologies cognitivament actives. No en va, la mateixa Conferència Sectorial d’Educació, en la seva nota de premsa del 15 de maig, proposa que en qualsevol suposat pla d’actuació “serà necessari adaptar els currículums i les programacions dels cursos, àrees i matèries per prestar especial atenció a les competències fonamentals”.

● Augmentar el professorat i l’equip no docent. La nostra proposta planteja la possibilitat d’incorporar entre 2 i 3 nous professionals sobre la base del percentatge d’escolarització i les necessitats que presenti cada centre educatiu. L’objectiu de reduir ràtios, plantejar desdoblaments i oferir una atenció el més individualitzada i personalitzada possible, hauria de ser una prioritat per totes les administracions educatives. En el context actual és necessari que, centre per centre, s’analitzin les necessitats i s’assignin professionals que facilitin una organització escolar el més segura possible. Si atenem l’últim Informe TALIS (2018), que té com a objectiu principal oferir informació sobre els processos d’ensenyament i aprenentatge, l’ambient educatiu dels centres escolars i les condicions de treball del professorat, encara tenim moltíssim marge de millora pel que fa a la dotació de recursos humans per atendre les necessitats educatives del nostre alumnat. Aquest informe mostra com a “educació primària a Espanya hi ha una mitjana d’una persona de suport per cada 11 docents, la qual cosa el situa entre els països amb una ràtio menys favorable”.

● Establir protocols d’higiene i seguretat seguint les indicacions de les autoritats sanitàries. En primer lloc, dissenyar recorreguts i procediments a l’entrada i sortida de l’alumnat perquè es realitzin en espais diferents. Seguint les indicacions de l’Organització Mundial de la Salut, sobre les quals incideix l’Associació Espanyola de Pediatria en la seva proposta davant una possible obertura gradual dels centres educatius, serà necessari valorar els següents aspectes:

• Ús obligatori de mascaretes, també durant educació física i en temps d’esbarjo.
• Rentat regularment mans amb aigua i sabó, alcohol, desinfectant per a mans o solució de clor.
• Promoure el distanciament social en tot moment.
• Ventilació freqüent de les aules. Neteja i desinfecció d’aquestes, tant entre franges horàries com la final de cada jornada escolar completa.

● Establir un protocol d’actuació en cas de detecció d’un cas positiu de Covid19. Com podem comprovar analitzant les polítiques dels diferents països que ja han optat per reobrir els centres educatius (Melnick i Darling-Hammond, 2020), els procediments varien en cada cas, per la qual cosa hem de parar esment a la comunitat medico-científica i seguir les seves indicacions tècniques.

● Comptar amb personal de neteja al centre durant tot el dia. Sobre la base del que hem exposat en el punt anterior, valorem la necessitat que es dediqui una atenció constant a la neteja i desinfecció dels banys. A més, el personal de neteja especialitzat també estar atent a les zones comunes i elements de risc com a baranes, poms, etc. En qualsevol cas, es realitzarà una neteja i desinfecció adequada de les aules i del menjador escolar entre les franges horàries i quan finalitzi la jornada escolar.

● Legislar per a afavorir la conciliació familiar, permetent reestructurar horaris i donar facilitats perquè els progenitors puguin complir amb les seves obligacions laborals en la franja horària dels seus fills i filles o d’una manera telemàtica, sempre que sigui possible.

Som conscients que aquesta proposta planteja nombrosos reptes. De fet, qualsevol proposta que se surti de l’organització escolar normal ens situarà en escenaris amb problemes a superar. En aquest cas, davant del desdoblament dels grups en dues franges horàries, són diverses les solucions que els equips docents poden plantejar. Coneixent l’enorme diversitat de les característiques i necessitats dels CEIP de dues línies al nostre país, sembla convenient establir unes pautes o eixos clars com els exposats amb anterioritat, facilitant al mateix temps la flexibilitat suficient perquè cada comunitat educativa pugui prendre les decisions que millor donin resposta a la realitat i al context en el qual es troben. Volem esmentar algunes d’aquestes possibilitats, no com a prescripció obligatòria, sinó com a mostra de les alternatives viables:

• Tot el personal docent pot potencialment exercir com a tutor o tutora d’un grup. Això suposa una reducció al màxim del temps d’especialitats. En aquest escenari, seria possible una sessió setmanal amb especialista per grup. Inevitablement, la resta de sessions dedicades a l’especialitat hauran de dur-les a terme els tutors, sota la coordinació i les indicacions prèvies del docent especialista.
• Reduir la relació de temps entre la tutoria i el seu grup a 10 hores per setmana. D’aquesta manera, un tutor o tutora de referència podria treballar amb dos grups d’un mateix desdoblament. Aquest escenari facilitaria la reconversió a una organització escolar normal perquè tot un grup de fins a 25 alumnes pot mantenir al docent de referència i continuar amb els processos d’ensenyament-aprenentatge ja iniciats.
• Afavorir la preferència de franja de cada docent. Si fos possible, establir rotacions entre franges amb els docents voluntaris.
• Desenvolupar la col·laboració i coordinació amb l’Administració municipal i associacions per l’ús d’espais en moments determinats.
• Potenciar programes municipals de voluntariat que donin suport al professorat coordinador de les franges alternes.

Per concloure, creiem fermament que, més enllà del context d’emergència sanitària en el qual ens trobem, és necessària una aposta decidida per reforçar el sistema educatiu al nostre país. Per això, la baixada de la ràtio, l’augment dels recursos materials i humans, la formació contínua, així com la millora constant i ampliació de les instal·lacions, han de ser una prioritat assumida per tots els agents responsables.

D’altra banda, entenem que la conciliació de cada família és una responsabilitat que no ha de recaure sobre les espatlles de la infància ni de l’escola. Estem davant una magnífica oportunitat per racionalitzar horaris i modificar estructures de tal forma que una conciliació familiar-laboral real sigui possible.

El compliment i reforç d’aquestes dues premisses no sols tindria un impacte positiu en l’educació de nens i nenes, sinó que generaria un entorn més preparat socialment i estructuralment per afrontar altres crisis similars amb moltes més garanties.

Referències: