En els darrers dies el Departament d’Educació està compartint amb serveis territorials, juntes de direccions, inspecció i diversos actors de la comunitat educativa la futura normativa sobre l’organització i gestió dels centres del curs 2020/21, és a dir, les instruccions d’inici de curs. I el que s’informa en aquestes reunions, amb més o menys fidelitat, va passant de boca en boca. Les instruccions es volen treure l’abans possible, perquè comporten un munt de novetats que obligaran els equips directius a fer un sobreesforç organitzatiu, però encara queden coses per decidir, mentre que altres decisions que semblaven fermes es van modificant a mesura que es consulten noves opinions.
Es preveu que el Departament faci públiques aquestes instruccions aquesta mateixa setmana o, a tot estirar, la vinent. El que ve a continuació, doncs, és només una aproximació a les seves línies mestres, a partir de les fonts extraoficials consultades per aquest diari. S’han de prendre, doncs, amb totes les precaucions.
Presencialitat i desdoblaments: La intenció és que el curs pugui començar i acabar presencialment, la qual cosa no vol dir que no es tingui molt clar que en algun moment algun grup haurà de continuar l’ensenyament de forma virtual. Es respecta la premissa dels 1,5 metres de distància que ha fixat el Ministeri d’Educació, la qual cosa vol dir que, tenint en compte la dimensió de les aules, grosso modo de cada dos grups se’n crearan tres, per la qual cosa les ràtios seran, aproximadament, de 15 alumnes per grup a primària i de 20 a secundària (més baixes en l’educació infantil i les escoles d’educació especial, on s’haurà de valorar cas per cas en funció de les seves instal·lacions). Els centres que no disposin de prou espais n’hauran de trobar altres entre els equipaments municipals o privats propers al centre, i la idea és que siguin per tot el curs. És a dir, hi pot haver grups que comencin i acabin el curs a la biblioteca del poble. En el cas dels centres d’una sola línia, el desdoblament es farà per cicles, de tal manera que, per exemple, entre la classe de 3r i la de 4t es crearan tres grups amb una barreja d’alumnes, com passa a les escoles rurals.
Grups estancs i supressió d’especialitats: Per tal de garantir la traçabilitat d’un eventual contagi, la idea de grup estanc serà una altra de les constants del curs. Moltes de les decisions que hauran de prendre les direccions s’hauran de basar en aquest objectiu de mínima barreja entre alumnes i entre professors. Això, per exemple, comportarà l’intent que a secundària els professors no canviïn tant com ho fan actualment. És a dir, si el de llengua catalana pot fer també castellà, i a la inversa, o si el de matemàtiques pot fer també ciències, sembla que s’intentarà que assumeixin aquestes altres matèries perquè no hagin de canviar de grup. Són decisions que haurà de prendre cada centre en funció de la seva plantilla i del seu projecte educatiu. En el cas de la primària sí que sembla decidida la supressió de les especialitats, de tal manera que, per exemple, les mestres d’educació física o de música assumeixin grups com a tutores, i que en la resta de grups aquestes matèries les assumeixi cada tutora. Les mestres d’educació especial dels SIEI també podrien assumir grups com a tutores (i per tant els alumnes SIEI passarien a formar part d’un grup durant el 100% de la jornada, una bona notícia pels defensors de l’escola inclusiva). Sembla que l’anglès seria l’única matèria que es mantindria com a especialitat, amb una docent itinerant entre grups.
Menjador i pati: Amb aquesta mateixa idea de minimitzar els contactes, els menjadors escolars hauran d’estar operatius des del primer dia, però s’està valorant la possibilitat que els àpats no es facin al menjador sinó a la mateixa aula. S’ha previst un increment pressupostari perquè les AMPA i les empreses que gestionen menjadors puguin contractar més monitors. Els patis també s’hauran d’organitzar en torns perquè la coincidència d’alumnes sigui la menor possible i es puguin preservar els grups estancs. I segurament es podrà jugar a pilota, però caldrà desinfectar-la cada vegada.
Materials i metodologies: Les metodologies que impliquen la barreja d’alumnes i d’espais, o la participació d’actors externs, com les comunitats d’aprenentatge, difícilment es podran aplicar el curs vinent. I de la mateixa manera, en el cas d’infantil i primària cada alumne haurà de tenir el seu material individualitzat, i les mestres l’hauran de desinfectar cada dia.
Horaris i transport: En principi, els horaris seran els mateixos d’aquest any. Qui fa jornada intensiva la seguirà fent, i qui la fa partida també. Malgrat que alguns sindicats han insistit a demanar la jornada continuada, també per la primària, no sembla que a Via Augusta estiguin contemplant aquesta opció, més enllà dels centres que la fan de fa anys com a pla pilot. El que està clar és que els centres hauran d’organitzar les entrades i sortides de forma esglaonada per evitar les aglomeracions. El transport escolar es mantindrà i en alguns casos duplicarà, tenint en compte que també s’hi haurà de preservar la distància del metre i mig.
Colònies i sortides: El Departament vol que això no només no desaparegui de les programacions, sinó que en la mesura del possible s’incrementi. Ara bé, organitzar-les serà un trencaclosques ja que si hi participen diversos grups s’haurà d’evitar que es barregin perquè no es perdi mai la traçabilitat d’un eventual brot.
Bretxa digital: El Departament té la banya posada a tractar de no reproduir les grans diferències que hi ha hagut aquest trimestre pel que fa a l’ensenyament virtual, en funció de les característiques sòciofamiliars de l’alumnat de cada centre. Alguns alumnes han treballat moltíssim i altres han estat molt desconnectats. Per això, segons diverses fonts, hi ha la intenció de fer una gran inversió en connectivitat pels centres, en dispositius electrònics pels alumnes, i en formació digital pels docents, que ja començaria aquest mateix estiu. Malgrat l’aposta decidida per la presencialitat, el segon cicle de l’ESO i el batxillerat tenen força paperetes d’haver de tendir cap al model híbrid, és a dir, alternar dies d’ensenyament presencial amb altres d’ensenyament a distància.
Plantilles, direccions i substitucions: La gran inversió econòmica que s’espera serà, lògicament, en capital humà. Es preveu la incorporació de milers de nous docents (xifra encara per determinar), per totes les etapes educatives. I no només per desdoblar grups, i per substituir els docents que pertanyen a grups de risc, sinó perquè també es vol alliberar de càrrega lectiva als membres de l’equip directiu (i en especial, al director/a), ja que caldrà que estiguin molt centrats a fer possible una organització tan complexa. A la vegada, un altre propòsit és que les baixes es puguin substituir immediatament, per la qual cosa els membres de la direcció tindran també més disponibilitat per assumir un grup quan falti un docent i encara no hagi arribat el substitut. Preocupa especialment la falta de professors d’algunes especialitats de secundària, com matemàtiques i llengua.
Què passa si es detecta un positiu?: El punt més sensible de les instruccions serà el protocol que s’haurà de seguir quan apareguin símptomes compatibles amb la Covid, tant pel que fa a alumnes com professors, i en especial què cal fer si es detecta un positiu. Aquesta serà, segurament, la part que ha de quedar més clara en aquestes instruccions per tranquil·litzar tothom, i la que, per tant, se suposa que s’està treballant amb més detall. Òbviament, ningú ha d’anar a l’escola en cas de símptomes, però la intenció és que es pugui establir algun canal de consulta i actuació molt ràpida entre els centres educatius i els sanitaris, en especial amb l’atenció primària, per saber com actuar a cada moment i per confirmar o descartar un positiu. També s’han de detallar la resta de mesures de prevenció, com l’ús de mascaretes o de mampares protectores, si cal prendre la temperatura o no, les vegades que cal desinfectar els espais comuns, en especial els lavabos, etc.
Professorat i alumnat de risc: No està clar quina feina es demanarà que facin als docents que no podran treballar directament amb alumnat perquè pertanyen a algun grup de risc. En el cas de l’alumnat, s’haurà de valorar cada cas, entre la família, el centre educatiu i el metge de família. És possible que s’hagi de preveure un increment de l’alumnat que rep atenció educativa domiciliària.
Virtualitat: Tot el que s’ha après aquests mesos pel que fa a ús de les plataformes de comunicació no s’abandonarà completament. Per exemple, s’aconsellarà que, sempre que sigui possible, reunions com les d’inici de curs, o entre tutors i famílies, o fins i tot la dels claustres es puguin fer virtualment. Segurament seran decisions que prengui cada centre.