Estic acompanyant la família d’un nen de pocs anys amb patologies respiratòries, que s’està plantejant una escolarització a casa durant la pandèmia, per evitar el risc de contagi. Des de l’escola, seguint les indicacions del Departament d’Educació, els han demanat presentar un certificat mèdic que els permeti faltar a classe de forma justificada i que els autoritzi a gaudir d’un acompanyament per part de l’escola.
En anar al CAP que els correspon, a la porta de Pediatria, s’indica: NO ES FAN CERTIFICATS PER A L’ESCOLA. Carreró sense sortida per a la família. Em pregunten si els prendran el fill, no saben com prendre’s les declaracions alarmants, que han anat sentint sobre l’assistència inexcusable a l’escola. El President ha dit que es prendran totes les mesures contra les famílies que no portin els nens i nenes a l’escola. La fiscalia espanyola ha amenaçat les famílies amb accions penals… No m’estranya que s’inquietin.
Algunes famílies tenen por, perquè el retorn a l’escola enmig d’una pandèmia vírica, és una situació nova, desconeguda i incerta. La resposta de l’Estat, des de tots els estaments i administracions, ha estat i és, descoordinada, desproporcionada, inadequada,i sobretot autoritària. Minvar la por i la incertesa, no es fa a cop d’amenaça, es fa amb mesures, informació, missatges tranquilitzadors, i acompanyament.
Segur que hi ha famílies hiperventilades pel pànic al virus de la Covid, però sospito que justament aquestes no portaran la seva canalla a l’escola, per més que els amenacin amb greus penes. D’altres, poques, simplement reflexionen sobre el futur d’un curs incert, en que no se sap si hi haurà una continuïtat o no, i consideren la possibilitat d’organitzar-se per tenir la canalla a casa, com porten fent des del mes de març. I finalment estan aquelles famílies que tenen fills o filles amb afeccions de salut que poden, en cas de contagi de la Covid, complicar-se greument. Aquestes estan fent malabarismes, per atendre la salut de la seva canalla i respondre a la burocràcia que se’ls ha imposat.
Ens hem cansat de sentir que les famílies deleguen a les escoles la responsabilitat sobre la criança dels seus fills i filles, però quan les famílies assumeixen la seva responsabilitat, la resposta que se’ls dóna és la desautorització i la infantilització. Simplement s’espera que segueixin ordres, com a l’antiga escola.
L’Estat ha de vetllar pel dret a l’educació dels nostres infants i joves, però a mi la imatge que m’està transmetent la manera en que s’està gestionant tot plegat és que allò que és important ara és que els pares i mares puguin anar a treballar, sigui quin sigui el cost que això suposi. M’equivoco?
