Quan s’engega un projecte educatiu engrescador en una comunitat, sigui poble o barri, és sempre un motiu d’alegria. Les societats amb projectes educatius que aposten per la cohesió i la innovació, són comunitats amb un lligam especial. Les bones escoles, fan millor el lloc on vivim.
Quan una comunitat aposta per un centre educatiu per a tothom, públic i de qualitat, aquesta comunitat s’enriqueix i es torna més inclusiva. Hem d’aplaudir i ajudar a que es faci fort, perquè ens beneficiem de la seva existència.
Tot això és el que va passar l’any passat amb el naixement de l’Institut-escola Arts, que juntament amb una desena de centres a tot Catalunya, esdevenien l’aposta de la Conselleria per lluitar contra la segregació escolar. La notícia de la creació de l’IE Arts a Sants va ser rebuda amb entusiasme al barri. Moltes famílies ens vam engrescar per un projecte de llarg recorregut, sabent que estava a mig fer, però amb el convenciment que tota la comunitat educativa hi posaria els esforços necessaris perquè es consolidés com un projecte de qualitat i de referència per a tothom.
Un any després, constatem que no tothom s’ha cregut la importància d’aquest projecte. El Consorci d’Educació de Barcelona, una de les potes de la comunitat educativa, que en el seu moment ens va convèncer de l’aposta, ha oblidat i ha abandonat l’IE Arts, les famílies, l’equip de professionals i el que dol més: els nostres infants.
L’IE Arts té una problemàtica important pel que fa als espais (que depenen directament del Consorci). Potser podríem dir: una problemàtica vergonyosa amb els espais del carrer Àliga, visiblement poc adients i escassos. Amb l’agreujant que es tracta d’una ubicació temporal, llogada a la comunitat religiosa propietària de l’edifici, a l’espera de la renovació de l’emplaçament definitiu que actualment acull l’Institut Coromines. La provisionalitat de l’espai, sumada a les obres constants, així com la incògnita sobre com i quan es renovarà el futur edifici només reforça la sensació d’abandonament d’un projecte que generava grans expectatives.
L’Institut-escola va crear-se l’any passat amb Educació Infantil, Primària, dos grups de primer d’ESO i la perspectiva d’habilitar noves aules i espais a mesura que els alumnes pugessin de curs. Les obres ja es van endarrerir el curs passat, de manera que els nois i noies van arrencar enmig dels treballs de renovació del menjador, les aules i els lavabos. El laboratori mai va estar disponible i la insonorització de les classes va quedar penjada.
Aquest any la sorpresa ha estat total al descobrir que les obres per adequar el pis que acull alumnes de 2n d’ESO no van començar fins a mitjan agost, de manera que, a pocs dies de començar el curs, l’estat global de l’edifici era tan incert que el professorat va plantejar-se si era prudent obrir l’institut el dia 14 de setembre. Una empenta d’última hora va permetre acollir l’alumnat, però les obres no acaben. La petita terrassa que s’utilitzarà com a pati auxiliar està impracticable, l’escala que puja al segon pis està inacabada i sense baranes. Seguim sense laboratori. El wifi actual no permet connectar alhora tots els ordinadors, que són l’eina de treball a secundària, ja que no hi ha llibres. Les aules no estan insonoritzades i el trànsit del carrer no ajuda a mantenir un ambient relaxat de treball. L’únic pati disponible, amb unes dimensions totals de 180m2, s’ha de dividir per acollir simultàniament dos grups bombolla amuntegats.
Per segon any, el Consorci d’Educació de Barcelona ha obligat els nostres fills i filles a iniciar el curs amb tot d’obres inacabades que impliquen sorolls, pols, espais inaccessibles i dificultat per mantenir distàncies de seguretat, a més de l’absència d’armariets, pissarres, projectors o wifi. A més, a aquestes obres se sumen, des del primer dia de curs, les de la construcció del geriàtric per la comunitat religiosa propietària de l’edifici. Amb el detall, no menor, que es va retirar l’única aixeta que l’escola té al pati.
La incertesa i decepció de les famílies, alumnat i professorat per la situació actual es projecta en la incògnita de l’espai definitiu que, d’aquí a dos anys, acollirà infants de P3 a 4t d’ESO. Després d’estudiar la proposta de nou edifici, l’equip directiu i l’AFA ja ha denunciat que no és cap solució a la manca d’espai. El projecte preveu guanyar-ne instal·lant mòduls al pati i reduint dràsticament una zona vital per acollir tants grups amb necessitats tan diverses.
Les famílies, els infants i l’equip de professionals volem denunciar aquesta situació d’absolut abandonament que patim, perquè sabem de la importància de projectes com l’IE Arts, per la societat i perquè hi creiem. Mantenim la nostra confiança en un projecte educatiu de qualitat que lluita contra la segregació, però ens cal suport i no només fotografies com la del conseller Bargalló inaugurant el curs passat a l’Institut-escola. Continuarem reivindicant i fent el soroll que calgui per seguir defensant l’escola pública de qualitat al nostre barri, a tots els barris. Els nostres infants es mereixen totes les oportunitats.
