L’institut IDAEA del CSIC, el Ministeri de Ciència i Innovació i l’associació Mesura han presentat la Guía para la ventilación en aulas, la qual parteix de mesuraments reals presos en centres educatius de la Generalitat Valenciana. Els seus consells per reduir les partícules o aerosols que viatgen per l’aire, susceptibles de portar el coronavirus, es poden aplicar també a altres espais interiors com a edificis públics, així com aquelles oficines que continuïn fomentant la presencialitat dels treballadors malgrat les recomanacions del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut de promoure al màxim el teletreball per evitar la transmissió del virus en tots els nivells d’alerta.
Com es redueix la transmissió del virus en espais tancats?
Per minimitzar l’emissió del SARS-CoV-2 s’ha de disminuir el nombre de persones a l’habitació, romandre en silenci o baixar la veu (quan es parla fort o crida l’expulsió de partícules és 30 vegades superior), desenvolupar una activitat física relaxada (si s’augmenta, també ho fan les exhalacions) i ajustar-se bé la mascareta.
Per minimitzar l’exposició al SARS-CoV-2, a més d’aplicar mesures d’higiene com rentar-se les mans o l’ús d’hidrogels, s’ha d’usar la mascareta ben ajustada, estar el mínim temps possible exposat i augmentar la distància interpersonal, així com ventilar i purificar l’aire per eliminar el major número de virus possible. És en aquest últim punt on se centra la nova guia.
És el mateix ventilar que purificar l’aire?
No. La ventilació consisteix a substituir l’aire interior de l’aula potencialment contaminat amb virus per un altre net de l’exterior. En aquest context, un ventilador no fa aquesta funció, ja que només mescla o remou l’aire dins de la sala.
La purificació consisteix a eliminar les partícules en suspensió que hi ha en l’aire, susceptibles de transportar el patogen. Això es realitza mitjançant els filtres que incorporen diversos dispositius, com els netejadors d’aire portàtils, encara que també els porten els sistemes de calefacció i aire condicionat. Experts en aerosols com l’investigador José Luis Jiménez de la Universitat de Colorado (els EUA) ofereixen detalls concrets en una web.
Quina és la millor manera de ventilació?
Sobretot, obrir les finestres, i també es recomana fer el mateix amb les portes que donen als passadissos (indicant als alumnes que redueixin el soroll quan hi passin) perquè hi hagi ventilació creuada. Existeixen diversos estudis que ho demostren, l’últim dels quals publicat la setmana passada a la revista Physics of Fluids. En aquest article, investigadors de la University of New Mexico, utilitzant models computacionals de fluids, han comprovat que l’obertura de finestres a l’aula augmenta les partícules que surten del sistema en gairebé un 40%, al mateix temps que redueix la transmissió d’aerosols entre les persones que es troben a dins.
Aquest equip també ha observat que l’aire condicionat elimina fins al 50% de les partícules alliberades durant l’exhalació i la parla, però que la resta es diposita en les superfícies dins de l’habitació i pot tornar a entrar a l’aire. Si hi hagués estudiants amb major risc de complicacions per covid19 haurien d’asseure’s on arribin menys partícules, la qual cosa dependrà de la distribució de l’aire dins de la sala.
Amb quina freqüència cal ventilar?
Depèn del volum de l’aula, el número i l’edat dels ocupants i l’activitat realitzada, així com la incidència a la regió i el risc que es vulgui assumir. La guia del CSIC segueix una altra de cinc passes de la University of Harvard, que recomana entre 5 i 6 renovacions d’aire per hora (ACH, per les seves sigles en anglès, dins d’una escala on menys de 3 és un valor baix i 6 l’ideal) per aules de 100 m², amb 25 estudiants de 5 a 8 anys.
En les mesures de prevenció, higiene i promoció de la salut enfront de la covid19 per a centres educatius el curs 2020-2021, els ministeris de Sanitat i Educació assenyalen la necessitat de ventilar almenys durant 10-15 minuts a l’inici i al final de la jornada, durant l’esbarjo, i sempre que sigui possible entre classes (algunes comunitats autònomes aconsellen també durant les classes), mantenint-se les finestres obertes tot el temps que sigui possible i amb les mesures de prevenció d’accidents necessàries. S’ha d’augmentar el subministrament d’aire fresc i no utilitzar la funció de recirculació d’aire interior.
Com avaluem la taxa de ventilació de l’aula?
Amb l’ajuda de sensors o mesuradors de CO₂, un gas que és un bon indicador de les emissions de bioefluents humans. Costen entre 100 i 300 euros. Les concentracions que indiquen s’usen per calcular la renovació d’aire en un espai i condicions donades (alumnes per aula, metres cúbics de la classe, etc).
La guia del CSIC ofereix dos mètodes per realitzar aquests càlculs, encara que també es pot consultar la dels cinc passos de la Universitat de Harvard o la seva calculadora desenvolupada al costat de la Universitat de Colorado.
Com a referència, es pot considerar que les concentracions de CO₂ a l’aire exterior són d’unes 420 ppm (parts per milió), i que dins dels edificis no es recomana superar les 800 ppm. A emplaçaments concrets on els càlculs siguin complexos també s’aconsella el servei de professionals de ventilació i tractament d’aire.
Però arriba l’hivern i fa fred amb les finestres obertes, què fem?
Mentre duri la pandèmia, caldrà triar entre reducció de riscos sanitaris i confort tèrmic. No cal descartar usar roba d’abric dins de les aules. Disposar d’ella en interiors permetrà no abusar de la calefacció amb finestres parcialment obertes.
De tota manera, si la ventilació natural no és viable a causa de condicions meteorològiques adverses o a altres factors, es pot recórrer a la ventilació artificial o forçada, que es realitza mitjançant extractors, impulsors de l’aire i altres elements mecànics.
En cas de disposar de sistemes centralitzats de ventilació, la taxa d’aire exterior s’ha d’incrementar el màxim possible i la recirculació s’ha de reduir al mínim. I si no es pogués recórrer a cap mesura de ventilació, que seria el més desitjable, almenys s’ha de purificar l’aire amb equips proveïts de filtres, com els HEPA.
Què són els filtres HEPA?
Són netejadors de l’aire que filtren les seves partícules de manera eficient (High Efficiency Particulate Air en anglès, d’aquí el seu nom). Aquests aparells portàtils proveïts d’una espessa malla de fibres eliminen gran part dels aerosols del corrent que els travessa, retenint per tant els virus que poguessin portar.
El purificador s’ha de col·locar en el centre de la sala si és possible, i no ha de bufar directament cap als ocupants. El seu preu varia des de menys de 500 euros a diversos milers, per la qual cosa els experts aconsellen valorar bé si realment es necessiten i a quins llocs del centre.
A les recomanacions d’operacions dels sistemes de climatització i ventilació d’edificis per prevenir la propagació del SARS-CoV-2 dels ministeris de Sanitat i Eficiència Energètica s’aconsella el seu ús a locals amb dificultats per obtenir una ventilació satisfactòria.
Podem usar sistemes d’ions i ozó per purificar l’aire?
La guia del CSIC no els recomana, ja que aquests sistemes amb ionizadores o producció d’ozó generen reaccions amb altres elements de l’atmosfera que no es controlen i tenen conseqüències negatives de formació de contaminants. De fet, l’ozó troposfèric (el que està en contacte amb la superfície terrestre, diferent a l’estratosfèric que ens protegeix dels raigs UV) és un potent contaminant ambiental.
El Ministeri de Sanitat també ha emès notes recordant que ni les radiacions ultraviolades-C ni l’ozó i altres biocides es poden aplicar en presència de persones. El seu ús inadequat introdueix un doble risc: possibles danys per la salut humana i donar una falsa sensació de seguretat. Aquests sistemes només els manegen especialistes amb equips de protecció adequats.
Les aules espanyoles tenen bones condicions de ventilació i confort tèrmic?
Alguns estudis assenyalen que no. Després d’analitzar durant un any lectiu més de 700.000 paràmetres a 36 centres escolars de 33 ciutats espanyoles, l’Estudio de monitorizacón de colegios elaborat per la Plataforma Edificación Passivhaus (PEP) i la Universitat de Burgos assenyala que les condicions de confort, qualitat ambiental i ventilació a l’interior dels centres escolars a Espanya “suspenen qualsevol avaluació de manera generalitzada”, independentment de la zona climàtica, la tipologia, l’antiguitat i la casuística particular de cada col·legi. En el cas dels nivells de CO₂, els mesuraments realitzats superen la ràtio acceptable durant el 68% del temps que s’utilitzen els centres.
Encara que sense valor científic, un experiment o estudi sobre ventilació realitzat en una aula de secundària pel professor Javier Pérez Soriano durant dos dies a l’IES Poetas Andaluces de Benalmádena (Màlaga), obrint i tancant finestres a diferents franges de temps, destaca la necessitat de ventilar “sí o sí” les aules. Segons el docent, mentre duri la pandèmia, per desgràcia, serà habitual durant l’hivern l’ús d’abric a interiors.
Caldrà impartir classes al pati?
Els experts i la pròpia guia del CSIC insisteixen que les activitats a l’exterior són sempre preferibles a les d’interior, però no entren en detalls. Els professors i els responsables dels centres hauran de valorar les que es puguin realitzar fora i les que no, sobretot durant els mesos més freds.
En el segle passat, quan no era possible l’educació a distància, tant a Europa com als EUA es van arribar a impartir classes fora de l’aula en ple hivern a causa de les epidèmies de tuberculosis i pandèmies com la grip espanyola.
