El passat 1 de desembre es va presentar el Moviment per l’escola en català a les Illes, el nom triat per anomenar l’agrupació transversal formada per la Plataforma per la Llengua, l’STEI Intersindical, l’Obra Cultural Balear de Formentera, l’Institut d’Estudis Eivissencs, el Moviment Menorca Edu21, la sectorial d’ensenyament de la Unió Obrera Balear i Alternativa Sindicat Docent. La seva intenció és impulsar un espai de reivindicació de l’ús de la llengua en l’entorn educatiu davant l’actual context de regressió que viu el català en les noves generacions.
A la roda de premsa de la presentació del Moviment per l’escola es va fer pública una carta oberta adreçada al conjunt de la societat de les Illes Balears que, entre altres qüestions, s’exigeix que la futura Llei d’Educació de les Illes Balears garanteixi, com a mínim, l’ús del català com a llengua d’ensenyament en la meitat de les hores lectives; així com diverses propostes i mesures urgents per conscienciar i revertir l’actual situació d’emergència lingüística.
Segons les dades oficials de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a les Illes Balears 2014, duta a terme pel Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears, només el 30,6% del jovent d’entre 15 i 24 anys de la nostra comunitat autònoma parla majoritàriament en català amb els companys d’estudis. Aquesta dada contrasta amb el 62% de la població major de 65 anys, que diuen parlar principalment en català amb els antics companys d’estudi.
Una altra dada altament preocupant de l’enquesta és el retrocés que el català pateix a llocs com Palma, on només el 41,3% de la població diu parlar habitualment en català; i a Eivissa i Formentera, on aquest percentatge cau fins al 32,5%.
El jovent està abandonant el català
Aquesta enquesta, i molts altres indicadors, posen de manifest que els alumnes illencs, en acabar la seva etapa d’ensenyament obligatori, ni són prou competents en llengua catalana, ni molts d’ells la senten com la seva llengua pròpia –al marge de les llengües familiars que tinguin–. Ens trobem, per tant, amb la dura realitat que, per a molts joves, el català no és una llengua òptima per relacionar-se amb el seu entorn: amics, companys d’estudis, entrenadors, educadors juvenils, etc. En aquest sentit, les dades constaten que avui la llengua majoritària entre companyes i companys d’estudi és el castellà, idioma que també s’usa en molts intercanvis alumne-docent dins i fora de l’aula. Seria molt oportú portar a terme una enquesta d’usos lingüístics actualitzada, ja que probablement la situació del català haurà empitjorat.
Davant aquesta situació de regressió i de perspectiva crítica per al futur de la llengua catalana i la cohesió social a les Illes Balears, neix el Moviment per l’Escola en català a les Illes, amb la intenció de llançar un crit d’alerta i interpel·lar els diferents partits polítics del Govern de les Illes Balears i el conjunt de la societat illenca per fer els canvis necessaris i capgirar aquesta tendència.
En la roda de premsa de presentació pública del Moviment, el seu portaveu Ivan Solivellas remarcà la importància que “els docents han de ser referents no només per als alumnes, sinó per a les seves famílies. El professorat com a referència en la millora de la presència oral del català en els centres, sense girar la llengua, perquè aquesta sigui l’eina de relació en tots els contextos, tant escolars com extraescolars”.
Entre les propostes que es plantegen al Govern de les Illes Balears s’hi esmenta que el català sigui “l’eix vertebrador del sistema educatiu”, amb la dotació de recursos pedagògics. Es tracta, segons la carta, d’una passa necessària per garantir l’acompliment del Decret de mínims (això és que un mínim d’un 50% de l’horari lectiu s’imparteixi en català); un percentatge que no sempre es compleix sobretot en alguns instituts de secundària i centres privats concertats.
També es fa una crida al Departament d’Inspecció Educativa, perquè garanteixi l’acompliment de la normativa educativa i assessori els centres educatius en totes aquelles qüestions sobre les quals tenguin dubtes; així com a la necessitat d’omplir els espais d’oci, com el temps d’esplai, el menjador i les activitats extraescolars amb estratègies que acostin l’ús del català a l’alumnat més jove.
La carta oberta del Moviment per l’escola en català a les Illes, a la qual tota la gent interessada i interpel·lada es pot adherir, es troba en el web www.llenguaiescola.cat, en un moment d’emergència lingüística a les Illes Balears davant la pèrdua de parlants i la caiguda de l’ús social que el català ha patit al llarg dels darrers 15 anys.
