Tots ells són problemes més que coneguts, però no per això cal deixar d’anomenar-los. Per això, el sindicat UGT-FeSP ha fet una enquesta entre 2.000 docents de diferents comunitats autònomes, per aprofundir en el coneixement de les seves principals dificultats i problemàtiques en aquests moments.
L’enquesta ha repassat la situació dels recursos dels centres educatius per fer front a la dificultat de l’ensenyament en línia; la capacitació que tenen professores i professors en relació a eines i metodologies; sobre la càrrega actual de treball a la qual s’enfronten i, finalment, els ha demanat la seva opinió sobre coses positives i negatives de l’educació virtual.
Entre les primeres dades, destacar que el 60% assegura que els centres estan poc o gens preparats per la docència online i que només en el 34,7% d’ells hi ha una connexió a internet adequada per fer-la. A més, la majoria no disposa de mitjans tècnics suficients. Entre les dades més destacables, només el 12% de les aules disposen de càmeres i micròfons.
A les dificultats per tenir els recursos necessaris se suma la falta de formació per part de les administracions educatives per aquest tipus d’activitats. Només el 58% de les persones enquestades se senten preparades o molt preparades per a l’ensenyament online. Mentre que el 87% assegura que la formació que tenen se l’han hagut de buscar pels seus propis mitjans (64,7% l’ha buscada pel seu compte i el 22,2%, a més de la que ha pogut rebre de l’administració, també ha hagut de buscar-la), i dos terços creuen que la formació que els ofereixen les seves respectives conselleries és insuficient.
Com s’ha anat sentint i llegint pràcticament des del mes de març, el professorat de tot el país ha estat treballant molt per sobre del seu horari laboral. Una cosa que ja passava amb anterioritat, però que ara s’ha multiplicat La pràctica totalitat dedica una o més hores de més per realitzar-la en aquest moment. El 64,8% més de dues hores al dia i el 30,8%, entre una i dues hores. Només el 0,6% diu tenir ara menys feina. Aquesta situació provoca que el 85% de les persones enquestades asseguri que pateix d’estrès.
Entre els problemes que assenyalen, destaquen la manca de mitjans als centres i a les llars per a l’ensenyament en línia (72%), incidències amb la connectivitat i/o amb l’accés als mitjans digitals (58%) o la manca de formació per adaptar les pràctiques a aquesta situació (54%).
Una adaptació que es fonamenta en l’ús de plataformes en línia de suport (71%), en l’elaboració de materials i recursos didàctics (61%), en l’adaptació dels continguts de la matèria a les plataformes de què disposen (51%) i en l’ús de wikis, blocs o programes com Moodle (40%).
Pros i contres
El professorat que ha respost a l’enquesta assegura que entre els pros es troben la necessitat d’actualització per al professorat d’aquesta situació, el fet que els recursos digitals puguin ser motivadors i actius; una major flexibilitat horària per a docents i alumnat; un descens de les conductes disruptives, o un major ensenyament personalitzat.
Al mateix temps li veuen inconvenients. La bretxa digital i de desigualtat entre l’alumnat; la manca de contacte directe i de socialització; la dificultat per fer el seguiment dels aprenentatges de les i els estudiants, així com una menor continuïtat en l’atenció a la diversitat o d’adaptació de l’ensenyament cap a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
