“Posicionament a favor de l’educació presencial en temps de pandèmia”. Així es titula un manifest (obert a adhesions) que ja circula per les xarxes i que signen prop d’un centenar de professors/es universitaris, la major part vinculats al món de l’educació, possiblement com a rèplica a la carta que divuit experts de l’àmbit de la salut van publicar a començaments de mes en la qual demanaven als Departaments de Salut i Educació que les escoles no obrissin de moment com a mesura per frenar la propagació del virus.
Entre els signants hi ha algun dels promotors del manifest a favor de l’obertura dels centres presentat al setembre, com la investigadora de la UAB Sheila González Motos, cara visible del Col·lectiu Tornem a les Escoles, o la directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, a més d’un bon nombre de catedràtics i professors de Pedagogia, Sociologia, Psicologia o Ciència Política, com Xavier Bonal, Francesc Imbernon, Quim Brugué, Jordi Collet, Miquel Àngel Essomba, Francesc Pedró, Marina Subirats, Aina Tarabini, entre altres.
El manifest apel·la a l’evidència científica per sostenir diverses idees que també han anat repetint els responsables dels departaments d’Educació i Salut en els darrers dies, com el fet que les escoles contribueixen a controlar la pandèmia o que la transmissió en infants és baixa. Però més enllà de les raons mèdiques, on es posa sobretot l’accent és en les socials, ja que, segons recorden, “l’impacte del tancament escolar no és ja hipotètic sinó que ha produït una pèrdua d’aprenentatge generalitzada i un increment de la desigualtat educativa (…) Les dades són clares: infants i joves han experimentat una reducció del seu ritme d’aprenentatge a causa del tancament escolar i aquest ha estat especialment greu entre l’alumnat d’entorns més desafavorits”.
En aquest sentit, afegeix l’escrit, “sorprèn que, en absència d’una evidència contundent (no hi ha evidència que la nova soca del virus sigui més contagiosa entre els infants i joves) i ignorant els costos socials de l’absència d’escolar, algunes veus exigeixin un nou tancament de les escoles”. “Cal assegurar l’escola presencial durant tota l’etapa obligatòria i, en la mesura del possible, també en els estudis postobligatoris i universitaris. Per fer-ho, calen recursos, voluntat política i la participació de tota la comunitat educativa des de la implicació i la responsabilitat compartida”, conclou el manifest.
Col·legi de Pedagogia: “L’escola presencial és un servei essencial”
També el Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya ha fet públic avui una valoració sobre el darrer any, en la qual es felicita les escoles per la feina feta i “s’encoratja” a l’administració a mantenir-les obertes com a espais segurs, ja que “l’escola presencial és un servei essencial i necessari”.
“Davant la premissa de la necessitat de l’ensenyament presencial en totes les etapes del Sistema Educatiu obligatori –diu l’escrit–, s’ha d’organitzar la resta de curs des de l’experiència d’aquest primer trimestre, del que s’apunten algunes reflexions:
- Revisió de l’organització dels grups estables, segons l’impacte acadèmic i social del primer trimestre.
- Decisió a nivell de centre de reestructuració del nombre d’alumnes de cada grup. Vista l’experiència d’aquest primer tram de curs, la pregunta a formular és: Com es dóna resposta a la necessitat d’una formació competencial i de qualitat del nostre alumnat?
- Grups confinats: necessitat de garantir totes les eines de recolzament tecnològic i emocional, per tal de superar de la millor forma possible les situacions d’aïllament social.
- Atenció personalitzada, pels alumnes més sensibles a nivell curricular, per tal d’adequar l’avançament i així mitigar els possibles confinaments i la no assistència a l’escola de març a setembre de 2020.
- Buscar fórmules creatives, per tal de compensar la possible reformulació de classes d’especialitat, com a conseqüència del pla d’organització COVID de Centre.
- Necessitat de compromís pedagògic/psicopedagògic, que d’una banda permeti posar en valor el protagonisme de l’alumnat i la seva acceptació; i que d’altra, vetlli per la cerca de respostes a les necessitats insospitades.
- Voluntat de connectar amb la realitat única i irrepetible que és l’escola, afrontant necessitats imprevistes, desenvolupant activitats d’aprenentatge innovadores i creatives en un marc educatiu que abraci continguts significatius.
- Analitzar i fer seguiment de l’impacte acadèmic (competències) i emocional de la situació.”
1 comentari
Tot això està bé, però envieu-ho també als ministeris d’educació d’Alemanya i del Regne Unit, entre molts d’altres que SI han tancat escoles, a veure que els diuen. Que jo sàpiga, les escoles són obertes a Catalunya. No sé quins interessos particulars, per no dir “familiars” hi deu haver darrera aquesta carta preventiva… Ah! Hi signen mestres i professors o només teòrics de l’ensenyament que investiguen i escriuen taaaan bé? L’educació abans que la salut? Aquí ho deixo.