Des de l’inici de curs hi ha hagut alumnes que no han anat al seu centre educatiu perquè, per motius de salut, els cal extremar les precaucions per no contagiar-se del virus. A poc a poc aquest col·lectiu s’ha anat sumant al d’alumnes que ja abans de la pandèmia tenien assignada una atenció educativa domiciliària. Més complicat ho han tingut els seus germans i germanes en edat escolar, o els infants i adolescents que conviuen amb un adult amb una situació d’elevat risc, ja que aquests alumnes, malgrat gaudir de bona salut, tampoc no han pogut anar a escola per protegir el seu convivent. En aquest cas, cada centre ha actuat com ha pogut o sabut, ja que, sense un motiu oficial que acredités aquesta absència, no estaven obligats a oferir-los un ensenyament alternatiu, com tampoc a avaluar-los.
Aquest és el cas del Lucas, de 10 anys, germà de la Martina, de 5, que té diabetis del tipus 1. “Malgrat que el centre hi ha posat de la seva part perquè no perdés el vincle amb el seu grup, pel Lucas ha estat molt dur: està trist i enfadat perquè no el deixo anar a escola ni veure els seus amics, ha hagut de fer un sobreesforç durant tots aquests mesos per seguir els estudis des de casa, amb la meva ajuda, perquè no és fàcil ser disciplinat en aquestes circumstàncies, i tot aquest esforç fins ara no ha tingut cap reconeixement, ja que no se l’ha avaluat”, explica Ana Ibáñez, la seva mare.
Com la Martina i el Lucas, a Catalunya aproximadament el 0,4% de l’alumnat no va al centre educatiu i, en canvi, tampoc no és absentista. Aquest és el càlcul que va fer el Departament d’Educació al final del primer trimestre. Hi ha un 2% d’absentisme estructural i en aquest primer trimestre el percentatge de no assistència ha estat del 2,4%. En xifres absolutes, per tant, aquest 0,4% equivaldria a uns 5.800 alumnes, però el recompte concret s’està fent ara mateix a través dels diversos serveis territorials, segons explica a aquest diari la directora general de Currículum i Personalització, Maite Aymerich.
Comissions Educació-Salut a cada territori
“Hem trigat una mica perquè no podíem deixar la decisió de dur o no els nens a l’escola en mans de les famílies, i necessitàvem establir un protocol amb el Departament de Salut perquè fossin facultatius de la xarxa pública els qui determinessin si un alumne amb una malaltia determinada i els seus convivents poden anar al centre, i amb quines mesures, o s’han de quedar a casa. Ara això ja ho tenim”, comenta Aymerich.
Aquests dies els centres educatius estan rebent una instrucció on s’explica el que cal fer en aquests casos. És a dir, amb l’alumne absent no absentista. A més, per cada servei territorial s’ha establert una comissió mixta Educació-Salut per analitzar cada situació, si bé, diu Aymerich, “amb les més clares no hem esperat”. A més, s’ha canviat el model d’informe mèdic i ara els metges de l’atenció primària ja poden posar-hi que un alumne no pot assistir al centre perquè és convivent d’una persona de risc. Amb tot, la instrucció té un redactat més propi d’una recomanació que d’una ordre, la qual cosa ha causat més d’una consulta entre equips directius i inspecció per saber com s’ha d’interpretar.
Reforç en l’atenció domiciliària
En tot cas, aquest nou escenari implica que al llarg d’aquest segon trimestre l’alumne absent i el seu centre educatiu han de saber si a ulls de l’administració la seva absència està justificada o no. En cas que sí, caldrà fer-li un pla individual (PI). Per norma general, als alumnes amb salut vulnerable se’ls està adjudicant un mestre/professor d’atenció domiciliària, que acostumen a ser vuit hores setmanals, i que ara en molts casos ha passat a ser online, també per prevenir contagis, mentre que pels convivents és el centre qui ha d’organitzar els seus recursos humans i tecnològics per oferir-li atenció educativa.
El Departament també ha reforçat l’atenció educativa domiciliària, la qual era (o és encara) un petit engranatge situat en els marges del sistema, i la prova és que només dos dels deu serveis territorials havien arribat a crear una estructura estable d’atenció domiciliària. A la resta aquesta funció la feien (i encara fan) docents que surten de la borsa d’interins i possiblement no tenen cap experiència en la matèria. El Consorci d’Educació de Barcelona i el Vallès Occidental sumaven un total de 13 mestres d’atenció domiciliària. Segons explica Aymerich, aquesta xifra s’ha elevat a 33, perquè aquest curs s’estan creant equips d’atenció domiciliària a la resta de serveis territorials.
Amb tot, la situació no és ni molt menys idil·lica. En primer lloc, perquè el gruix de docents que fan atenció domiciliària segueix sortint de les llistes, “i sovint és la seva primera experiència pedagògica i fins i tot laboral”, explica Julián Artacho, mestre d’atenció domiciliària de Barcelona ciutat. Ara mateix, a la capital catalana hi ha 164 alumnes rebent aquest servei, quan el curs passat, abans del tancament, n’eren 143. I hi ha 67 docents interins, que se sumen als 9 de l’equip estable. “La feina s’ha desvirtuat una mica, perquè el prototip d’alumne que rep atenció domiciliària és un malalt oncològic en el cas d’infants o un nano amb algun trastorns mentals en el d’adolescents, i això sobretot requereix molt acompanyament emocional, ara ens trobem amb casos on estem fent sobretot de mestres de reforç, que no és el que ha de fer un mestre d’atenció domiciliària, però també entenem que aquest curs és excepcional”, afegeix Artacho.
Atenció educativa i avaluació
“Les mesures d’atenció a l’alumnat que no pot assistir al centre hauran d’anar de més inclusives a menys”, diu la instrucció, que prioritza, si els mitjans ho permeten, una connexió online de l’alumne a l’aula en temps real. Si no es pot, s’ha d’anar al treball compartit amb l’alumne a través de plataformes com Moodle o Classroom, i si el centre tampoc disposa d’això ha d’organitzar propostes amb materials didàctics que farà arribar i recollirà del seu domicili. A banda, la instrucció també deixar clar que aquests alumnes han de ser avaluats: “Els docents hauran de fer el seguiment i avaluar la feina duta a terme per l’alumne. Aquesta avaluació es durà a terme en funció dels criteris d’avaluació concretats en el PI”.
I què passa amb els qui les comissions mixtes d’Educació i Salut considerin que poden assistir al centre malgrat les pors de les seves famílies? “L’escolarització és un deure, i per tant es farà un seguiment d’aquestes famílies de cara a la reincorporació dels seus fills i filles, i en cas que aquesta feina no fructifiqui caldrà iniciar el circuit d’absentisme”, precisa la directora general.