Setembre de 2020, inici d’un curs esperat, les emocions a flor de pell, les ganes de veure’ns de retrobar-nos i tantes coses per explicar-nos. Ganes de retornar a l’escola que vam deixar enrere fa tants i tants mesos. Comença el nou curs. Els mestres uns dies abans, espantats i il·lusionats en la mateixa mesura. Els alumnes uns dies més tard arriben i tot torna a prendre sentit.
Arriben i els omplim de noves informacions, mascareta, rentat de mans, desinfecció de materials, entrada i sortida per diferents portes, etc… Atenen, fan cas, ho respecten i ens donen una altra lliçó. El que semblava impossible, ho tirarem endavant entre tots.
Tinc la sort de ser tutora d’un grup de 1r de primària que han pogut dividir i que ara, en comptes de ser de 26, serà de 16 nens i nenes. A l’inici no soc conscient de tot el que m’aportarà ser tutora de només 16 alumnes, però ara, amb perspectiva, crec que tot han estat beneficis.
Començo el curs intentant descobrir en quin punt estem del procés de lectoescriptura, tema tan típic i tan especial de cicle inicial. Me n’adono que estem lluny, lluny d’on estan normalment els alumnes quan inicien primer i lluny els uns dels altres, cadascú al seu punt. Com he dit abans, seguim, ho tirarem endavant entre tots.
Passen els mesos i les evolucions són increïbles, potser més impressionants que altres anys. Com pot ser que comencéssim el curs tan lluny i l’evolució hagi estat tan bona? Pensant què hem fet diferent altres anys m’adono que el punt important aquí és la ràtio actual.
Treballar amb 16 nens i nenes m’ha permès arribar a tots els alumnes, dedicar-los l’estona que han necessitat, acostar-me, ser més conscient del procés que estan fent. Regalar-nos moments relaxats de tu a tu, fer-los un seguiment des de molt més a prop. De la mateixa manera que he pogut ser més propera, malgrat la distància física, a les famílies, parlar-los dels fills i filles, regalar-los, també, més moments de tu a tu.
Treballar amb 16 nens i nenes m’ha permès arribar a tots els alumnes, dedicar-los l’estona que han necessitat, acostar-me, ser més conscient del procés que estan fent.
No només puc parlar de lectoescriptura, ho puc generalitzar a tots els aprenentatges. I no només aprenentatges acadèmics sinó aprenentatges de vida. Per al món emocional dels infants aquest grup petit també ha estat un regal. Les converses són relaxades, no es cansen d’escoltar-se els uns als altres, comparteixen, aconsellen… Les dinàmiques d’aula amb 16 alumnes són més agradables, més recollides. Ràpidament ens hem sentit grup.
L’avaluació ha estat més agradable, més significativa. Hi ha més observació, hi ha més moments d’escoltar, de mirar de prop i de mirar de lluny. Al llarg dels dies podem recollir molta més informació que mai i l’estona que dediquem a la redacció del que observem, a la comunicació cap en fora, és de més valor. No pateixes pensant que has de fer el mateix amb tants i tants alumnes i que no arribaràs. Amb 16 arribes a tot.
Així doncs, si una cosa he d’agrair a la covid19 ha estat l’oportunitat que m’ha donat de fer aquest tastet de ser tutora d’un grup petit. Agrair que m’hagi donat l’oportunitat de treure les meves conclusions sobre les ràtios des de l’experiència i no des del que em podia imaginar com havia fet fins ara. I des d’aquí, penso que tant de bo, tothom fes aquesta reflexió i s’escoltés més els docents que estem a peu d’aula i que opinem i traiem conclusions des de la pràctica i l’experiència del dia a dia.
