El debat sobre els horaris escolars aixeca passions a la comunitat educativa, amb punts de vista enfrontats i cadascun d’ells amb arguments raonables, o sigui que no hi ha cap fórmula que pugui deixar tothom satisfet. Potser per això el millor és mantenir les coses com estan, sobretot si s’acaba d’aterrar en un nou càrrec. Avui el Departament d’Educació ha publicat al DOGC el calendari escolar del curs 2021/22 i no s’observa cap canvi substancial pel que fa a horaris, a cap etapa educativa, malgrat que fa anys que es parla de la necessitat de repensar-los, en la línia del Pacte per la Reforma Horària. El cas més clar és el dels instituts, que podran mantenir l’horari compactat, de 8 a 15 hores, molt qüestionat per determinats experts.
També es manté, un any més, el pla pilot de jornada continuada, que va iniciar-se el curs 2012/13, en l’època d’Irene Rigau com a consellera d’Educació. I això, malgrat que en l’ordre del Departament publicada ara fa un any amb el calendari d’aquest curs es deia que cap escola tindria la possibilitat d’acabar l’horari lectiu abans de les 16h, si bé al final s’afegia una disposició transitòria segons la qual els 25 centres d’infantil i primària que fan la jornada continuada (de 9 a 14 hores, menjador a continuació i cap hora lectiva a la tarda) podrien continuar amb el seu horari un curs més. A l’ordre s’anunciava que seria l’últim curs, i el mateix s’havia comunicat verbalment a les direccions, segons afirmen des de la Plataforma Volem Jornada Continua a Catalunya, però al final no haurà estat l’últim. En aquesta ocasió, una nova disposició transitòria permet que el curs 2021/22 encara segueixin fent la jornada contínua.
La notícia que avui es fa oficial ja havia arribat a oïdes d’aquesta plataforma fa més o menys un mes, segons ha explicat a aquest diari un dels seus portaveus, David Zafra, pare de dues nenes de P3 i P5, i que es va unir a la plataforma fa tres anys. “Això no és cap solució, és ficar un esparadrap per fer callar les famílies i els centres que formen part d’aquesta prova pilot, però no hi haurà solució fins que el Departament no elabori una normativa que permeti la lliure elecció de l’horari del centre a cada consell escolar”, explica. “No entenem –afegeix– per què el Departament està tan tancat en banda si cada any demana una valoració a aquests 25 centres i són molt majoritàriament positives, encara que no les faci públiques”.
El març de 2020, la Plataforma Volem Jornada Contínua va presentar una ILP al Parlament per demanar aquest normativa; segons explica David Zafra, aquesta ILP va ser inadmesa per deficiències tècniques i ara estan treballant amb advocats per presentar-la de nou. Aquesta plataforma es manté molt activa a les xarxes i al carrer, i en els darrers mesos ha convocat mobilitzacions a diverses localitats. Aquest mateix dissabte 5 a les 12.30h ha convocat una concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona.
Els promotors del pacte de la reforma horària, i altres entitats com la FMRP i la Fundació Bofill, fa temps que esgrimeixen raons de salut i equitat social per demanar que el temps del menjador a escoles i instituts s’avanci i s’escurci, a fi de convergir cap als estàndards horaris europeus que es consideren més saludables (un moviment que lògicament va més enllà de l’escola i vol incidir especialment en les rutines laborals, comercials, audiovisuals i de tot ordre). Aquests grups consideren que dinar a les 14 hores, per un infant que s’ha aixecat a les 7 o 8 del matí, és poc saludable, i temen que una normalització de la jornada contínua posaria en risc la pervivència de molts menjadors escolars, i per tant perjudicaria especialment l’alumnat més vulnerable, que si més no té garantit un àpat saludable al dia.
Els defensors de la jornada contínua consideren que aquest argument no té sentit, perquè a les escoles del pla pilot la major part d’alumnes es queden a dinar després de l’horari lectiu, i que el que és poc saludable és fer tornar a les aules als infants després de dinar.
Del 13 de setembre al 22 de juny
El curs escolar 2021-2022 començarà el 13 de setembre per als ensenyaments d’infantil, primària, ESO, batxillerat, i cicles formatius de grau mitjà i grau superior. El calendari també determina que el curs escolar acabarà el 22 de juny, llevat en els ensenyaments de règim especial, que ho faran d’acord amb la seva programació acadèmica.
També s’estableixen les dates de les avaluacions extraordinàries de l’educació secundària obligatòria, entre el 17 i el 22 de juny, després de l’avaluació final ordinària. Les activitats d’avaluació dels alumnes del segon curs de batxillerat i del darrer curs dels cicles formatius de grau superior s’han de programar a cada centre segons les necessitats d’inscripció a l’accés dels estudis universitaris.
Les vacances de Nadal el proper curs seran entre el 23 de desembre i el 7 de gener, ambdós inclosos. A Setmana Santa les classes s’aturaran entre l’11 i el 18 d’abril, ambdós inclosos. En el marc del calendari, els centres disposaran de 3 dies festius de lliure disposició que es podran fer repartits en els diferents trimestres i que no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes i s’han de preveure en la programació general del centre.
