Coneixeu la història d’aquell llenyataire excel·lent que, després d’unes setmanes de treball incansable, es va trobar que, per molta força que feia en picar els troncs, no aconseguia talar els arbres?
12 de març del 2020. Dijous. 15.30 h.
L’Institut Escola bull d’activitat, estem en plena celebració de la Setmana de l’esport i l’activitat física. De sobte, m’avisen: Dolors, tens una trucada.
-Bona tarda, digui’m?
-Truquem des del Cercle d’Economia de Barcelona. Us comuniquem que heu estat nominats finalistes del Premi Ensenyament en la categoria d’ESO!
-Com? Quina bona notícia!…
Malauradament, sense temps per compartir-la, ni per gaudir-ne com cal.
13 de març del 2020. Divendres. 14 h.
Ens assabentem per la premsa que tanquem les escoles del país.
Moment de contradiccions i de sentiments contraposats. Dos camins divergents coincidien temporalment. El camí de transformació educativa, de creixement d’equip, de consolidació de projecte educatiu, d’aprenentatge compartit fet fins aleshores per tot el claustre, mereixia un assoliment excel·lent i el reconeixement en l’àmbit intern i extern.
No obstant, el camí cap al confinament, ens duia cap a la tants cops anomenada «incertesa», a una nova situació d’urgència en el redisseny i en l’adaptació. De nou, damunt la taula el com i el què del projecte. No obstant, el qui, vosaltres, l’equip docent, seguíeu inamovibles, a disposició del que requerís la situació, de les circumstàncies, més enllà de les expectatives inicials: resiliència, aprenentatge, esforç, adaptació, treball en equip, escolta… i com a resultat, un nou projecte en sentit global: metodològic, de comunicació, de mitjans, de processos… la millor resposta a la situació, fruit de nou del treball, de la professionalitat i del compromís de tot un equip docent i PAS.
Un altre cop en moment de confinament, una bona notícia: el reconeixement Escola Baldiri, i de nou, sense temps per a compartir-la, ni per gaudir-ne com cal.
Juny del 2020. Moment d’obertura parcial
Tornem als centres. Discretament, però hi tornem. I seguim al peu del canó, preparant el retrobament, treballant pràcticament tot l’estiu els eixos fonamentals del Pla de reobertura: l’avaluació inicial, la gestió emocional, els entorns virtuals, els protocols de seguretat. I de nou…
Setembre del 2020. Retrobaments emmascarats
Tothom al lloc. Tenim nous convidats a l’equip: les mascaretes, el gel hidroalcohòlic, la distància de seguretat, els grups bombolla, els termòmetres, els patis separats, els confinaments, les PCR, els positius i els negatius…
Ha estat un curs complex, estressant i incert. Un Dragon Khan emocional i un nou repte, després de tants… I de nou, una resposta excel·lent i una recompensa merescudíssima: l’agraïment de l’alumnat i el reconeixement de les famílies.
Juny del 2021. I ara què?
Potser serà moment de tenir present a Kotter (1), quan al pas 6 de la seva descripció del procés de transformació, parla de la necessitat de celebrar els èxits. És tanta la feina feta, la il·lusió invertida, la implicació, la paciència infinita, la proactivitat demostrada, que només queda per dir-vos: gràcies i enhorabona, equip!
Ara és hora de recuperar forces, de carregar piles, d’avorrir-vos, de xalar i sobretot, de descansar.
Moment per esmolar la destral, per poder seguir fent la feina amb l’èxit i l’excel·lència que us caracteritza, i perquè quan de nou haguem de posar-nos a treballar, no ens passi com al llenyataire.
Setembre 2021. Portes obertes: piles carregades
Seguirem #fentcamí
#Orgulldeclaustre
(1) – Kotter, John P.: Leading Change. Harvard Business School Press, 1996. Kotter és professor emèrit de lideratge a la Harvard Business School. La seva proposta de gestió del canvi perfila un pràctic model amb 8 passos. El sisè d’ells convida a la selecció de projectes per assolir èxits a curt termini i a celebrar-los i compartir-los com a element fonamental per la cohesió de l’equip, l’alineació amb el projecte i la consolidació d’un procés de millora compartit.
