Com a xarxa pionera d’aprenentatge docent entre iguals, la Xarxa de Competències Bàsiques (Xarxa Cb) ha esdevingut l’espai d’aprenentatge docent entre iguals per excel·lència del Departament d’Educació, i ha contribuït a la professionalització individual i col·lectiva, amb la finalitat de capacitar els professionals perquè tots els i les alumnes puguin aprendre més i millor. Enguany la xarxa està formada per més de 600 centres, tant d’educació primària com secundària, de formació d’adults i d’educació especial, de tot Catalunya, i implica més de 10.000 docents. Al llarg d’aquests 20 anys es calcula que hi han participat més de 25.000 docents de 941 centres i, de retruc, més d’un milió d’alumnes. Aviat està dit!
La Xarxa Cb –o, directament, la Xarxa– va néixer durant el curs 2001-2002 per iniciativa del servei d’Ordenació Curricular del Departament d’Educació, a partir de la demanda d’un grup de docents de diferents centres educatius, agrupats per reflexionar conjuntament sobre els resultats de la primera sèrie de proves de competències bàsiques; d’aquí el nom d’aquesta xarxa. L’objectiu inicial dels docents era compartir processos de diagnosi i avaluació interna a partir dels resultats de les proves, que conduïssin a accions per introduir les millores necessàries per afavorir els aprenentatges dels alumnes. Així doncs, l’avaluació, usada com a instrument formatiu al llarg del procés de millora, ha estat present des de l’inici de la història de la Xarxa, que ha contribuït de manera decisiva en la divulgació de les pràctiques d’avaluació formativa entre tota una generació de docents, a partir de la formació i de l’elaboració de recursos teoricopràctics, com el conegut document “Avaluar per Aprendre” de la professora Neus Sanmartí, que recentment s’ha actualitzat i retitolat “Avaluar és Aprendre“. Aquest n’és només un dels 2.000 recursos que s’han generat i fet públics al llarg d’aquestes dues dècades. S’han editat unes infografies que resumeixen algunes fites de la Xarxa i també les “vint coses que hem après” al llarg d’aquest recorregut. L’autor de còmics Juan López Fernández, més conegut per Jan, ha fet la il·lustració del vintè aniversari, que representa els valors d’equip, aventura, entusiasme, inclusió, compartir, ser solidaris, fer pinya i fer camí.
El que va començar com un grup de 15 centres ha experimentat un creixement vertiginós, sobretot a partir del curs 2016-17, en què es van crear 4 xarxes territorials, replicant el model inicial, i es van implicar, a més, els docents dels centres de recursos pedagògics i dels serveis territorials. Enguany en són 15 les xarxes que componen la Xarxa Cb, organitzades de manera horitzontal, cada una amb la seva idiosincràsia però treballant des d’un horitzó comú. El model de formació docent entre iguals era contracultural quan va néixer la Xarxa. Podem dir que ha obert el camí i avui dia ningú posa en dubte l’imperatiu de treballar en xarxa, en una veritable xarxa col·laborativa i inclusiva que permeti l’enriquiment i la transformació individual i col·lectiva i, de retruc, la millora del sistema en el seu conjunt.
Anualment, el Departament d’Educació organitza una jornada de cloenda –enguany la dinovena– d’aquest programa d’innovació, amb la finalitat de compartir i intercanviar les experiències que han realitzat els centres al llarg del curs, proporcionar evidències de les millores dels aprenentatges dels alumnes i ajudar a configurar un marc conceptual comú entre tots els docents que formen la Xarxa, si bé la jornada és oberta a tots els docents que ho desitgin. Com l’any passat, s’ha hagut de celebrar de forma virtual el passat divendres 2 de juliol de 2021 i es pot tornar a reveure (i reviure) en la plataforma youtube.
La ponència central de la jornada ha estat a càrrec de Miguel Ángel Santos Guerra, catedràtic emèrit de la universitat de Màlaga, amb el títol “Evaluar con el corazón. La evaluación: un proceso de diálogo, comprensión y mejora”. El professor Santos Guerra ha fet tots els papers de l’auca al llarg de la seva dilatada carrera com a docent i no hi ha tema que no hagi tractat. En la seva intervenció –que va tenir una acollida entusiasta a jutjar per les xarxes socials i pel xat en directe de la plataforma des d’on es va emetre– va aportar una visió humanista de l’avaluació, posant èmfasi en el fet que l’avaluació no és tant un fenomen tècnic sinó ètic, que no pot dissociar-se del procés d’ensenyament. Avaluar implica recollir dades, analitzar-les, emetre judicis i prendre decisions de caràcter social i pedagògic. Si després de recollir i analitzar dades i d’emetre un diagnòstic, no es fa res, quin sentit té avaluar, es pregunta Santos Guerra. Avaluar amb el cor implica ser conscients de les emocions lligades a l’avaluació, tant dels docents com de l’alumnat, i importa que aquestes emocions siguin positives i estimulin l’aprenentatge. En canvi, una avaluació individual, competitiva, quantitativa, freda, teòrica i jeràrquica no proporciona equitat ni estimula l’autoregulació. Al llarg de la seva intervenció, Santos Guerra va compartir relats i imatges amb sentit metafòric que van reforçar el seu emotiu discurs.
També hi va haver 21 espais simultanis de presentació de 65 experiències dels centres que formen part de les diverses xarxes territorials. Les experiències van tractar els temes que s’han treballat a la Xarxa al llarg dels darrers cursos: treball globalitzat, dinàmiques i instruments d’avaluació formativa (molt especialment, diaris i carpetes d’aprenentatge), treball cooperatiu, informes d’avaluació…, així com de processos de transformació en els centres. Cal destacar el nivell de maduresa tant pel que fa a la qualitat de les experiències com pel que fa a la reflexió sobre l’adequació de les pràctiques al context i les possibilitats de millora. La Xarxa ha incentivat una cultura de documentar, compartir, intercanviar i col·laborar: donar valor al que es fa i poder avançar per mitjà de processos continus d’acció-reflexió-acció, documentar-ho, presentar-ho als altres centres, compartir-ho de forma generosa i incorporar també el seu feedback. El fet de compartir ens obliga a repensar el que fem, les raons per les quals ho fem i les bases psicopedagògiques en què se sustenta la nostra acció, en funció del context i de l’alumnat. Aquestes presentacions van ser enregistrades i es poden escoltar de nou en el blog de la jornada.
Igualment, s’han presentat pràctiques d’observació entre iguals de parelles recíproques dels equips impulsors dels centres, que suposa un pas endavant en la col·laboració docent en el si de la xarxa i que alhora serveix per modelitzar el feedback i contribueix a l’enriquiment professional. Hi ha evidències que assenyalen que els i les docents que intercanvien idees i pràctiques docents declaren tenir nivells més alts de satisfacció en el treball, autoeficàcia i millor relacions amb els estudiants (Informe Talis, 2018). Com succeeix en la coavaluació entre alumnes, també els docents sovint reconeixem millor els nostres punts forts i febles, a partir d’identificar-los en les pràctiques dels altres. És com si, mirant l’altre (fent-li de mirall), ens mirem al mirall també nosaltres.
La xarxa està formada per més de 600 centres de tot Catalunya i implica més de 10.000 docents; al llarg d’aquests 20 anys hi han participat més de 25.000 docents i s’han generat 2.000 recursos
En l’actualitat, el grup de recerca en Aprenentatge entre Iguals (GRAI) de la UAB, dirigit per David Duran, està realitzant una recerca sobre aquesta pràctica, també pionera a Catalunya, iniciada el curs 2019-20. Els docents de la Xarxa han rebut formació, acompanyament i el suport d’un full de ruta, que actualment és públic. Malgrat els efectes de l’epidèmia, alguns centres de la xarxa van poder dur-la a terme el curs passat i 44 docents van respondre el formulari de valoració de l’experiència, cosa que va permetre conèixer uns primers resultats, identificant potencialitats i també limitacions (Duran, Corcelles i Miquel, 2020). Aquest curs 2020-21, més de 400 docents han realitzat la pràctica, que es preveu que s’incorpori com a pràctica habitual dels centres de la Xarxa i permeti avançar cap a pràctiques de codocència.
No és l’únic projecte de recerca en què col·labora la Xarxa, ja que el grup de recerca Esbrina de la UB, coordinat per Fernando Hernández -qui ha dedicat un dels capítols del recent anuari de la Fundació Bofill a la Xarxa-, ha finalitzat fa poc una recerca sobre els impactes del model formatiu, que es presentarà properament. Així, doncs, la Xarxa incorpora també la recerca educativa com un dels seus pilars, per fer possible el repte d’una educació basada en evidències.
Al llarg de la jornada, es va donar veu a diversos docents implicats en la Xarxa durant aquests vint anys i també hi van haver espais de celebració i joia. Com va dir la mestra Anna Tomàs: “Avui he après que la passió per l’educació i la millora contínua de la nostra tasca té tanta força que es transmet també malgrat la barrera que ens ha suposat aquest curs les pantalles. Gràcies per ser-hi i fer xarxa junts”. La jornada es va cloure amb la intervenció del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que va remarcar que és una xarxa pionera que ha donat molts fruits al llarg d’aquests vint anys i que cal seguir potenciant-la des de la conselleria.
L’ofici de docent, va dir Miguel Ángel Santos Guerra, és un dels més optimistes: parteix de la premisa que qualsevol alumne o alumna és capaç d’aprendre. Això es pot fer extensiu als docents i als centres entesos com a comunitats de pràctica. La possibilitat de transformació des del propi context i punt de partida, sigui quin sigui, no és patrimoni d’uns pocs. La Xarxa és un projecte optimista: qualsevol docent, qualsevol centre, té capacitat per aprendre i transformar-se, no per obligació -perquè la innovació no pot ser imposada- sinó perquè se li ofereixen unes condicions per reflexionar sobre la pròpia pràctica docent i com millorar-la, des del coixí de seguretat, confiança i compromís que proporciona sentir-se part d’un gran col·lectiu.
