“Des del Departament d’Educació hem donat compliment al compromís que vaig expressar a principis de setembre, que era que tothom que es va preinscriure a un cicle formatiu de grau mitjà en el període ordinari podrà accedir a estudiar aquests estudis”. Així s’ha expressat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, en una compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament per fer balanç d’inici de curs. El conseller ha parlat de les mesures sanitàries, de ràtios, de mòduls prefabricats, d’educació emocional, de la gratuïtat del 0-3, d’escola rural, de digitalització… però el tema estrella de la compareixença ha estat la formació professional. “Aquesta serà la legislatura de l’FP”, ha repetit, un cop més, Gonzàlez-Cambray.
Contràriament al que han estat dient els sindicats tot l’estiu, i al que avui han repetit uns quants grups parlamentaris, el conseller ha insistit que l’increment de la demanda en el periode de preincripció va ser extraordinari i imprevisible. D’un 23% en el cas dels graus mitjans i d’un 17% en els graus superiors, “quan els anys anteriors teníem increments de l’1,5 i 2%”. I la meitat d’aquestes preinscripcions no venien de 4t d’ESO, ha recordat. Els grups de l’oposició al Parlament no han comprat l’argument, sinó que han acusat al Departament de mala planificació.
Segons les dades que ha facilitat avui el conseller, el procés de preinscripció extraordinari de l’FP obert fa dues setmanes ha permès recol·locar la major part d’alumnes. Així, dels 12.611 alumnes que es van quedar sense poder accedir als estudis sol·licitats en cicles de grau mitjà, només 618 queden a hores d’ara sense plaça en allò que havien sol·licitat. Pel que fa als graus superiors, de les 13.794 persones que havien participat en el procés ordinari de preinscripció i s’havien quedat sense plaça, 705 no tenen plaça en allò que havien demanat.
Aquests alumnes ara tenen l’oportunitat d’accedir a un altre cicle formatiu, ja que han quedat 1.902 vacants de grau mitjà i 2.029 de grau superior, i per això estan rebent un acompanyament personalitzat del Departament, ha afirmat Cambray. Però, a més, en el cas dels graus mitjans tenen l’opció de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), i s’han concertat 165 places més de Cures Auxiliars d’Infermeria (el cicle més demandat) a cinc centres privats de Barcelona i el Vallès Occidental.
Els que s’han buscat una altra sortida
La convocatòria extraordinària que es va obrir al setembre era de 6.539 places de grau mitjà (4.479 de nova creació més 2.093 places que havien quedat vacants en el periode de matriculació ordinari). A la compareixença inicial d’aquest matí no s’ha acabat d’explicar com amb 6.539 places noves ofertades al setembre s’ha pogut donar resposta a 12.611 demandes i encara han sobrat 1.902 vacants. En el torn de rèplica, Gonzàlez-Cambray sí que ha precisat que en el període extraordinari es van registrar 5.962 sol·licituds, de les quals 3.592 venien del procediment ordinari i per tant eren les prioritàries. És d’aquestes 3.592 d’on encara queden 618 per donar sortida.
Per tant, entre els 12.611 sense plaça al juny i els 3.592 que ho van tornar a intentar al setembre, hi ha una diferència de 9.019 alumnes que no se sap ben bé què ha passat amb ells. Possiblement, alguns es van acabar matriculant al batxillerat o bé en algun cicle formatiu d’un centre privat. O potser alguns no van arribar a tenir notícia de la convocatòria de places extraordinària.
En el cas dels graus superiors, de les 13.794 persones que van quedar sense plaça al juliol, 1.985 han tornat a demanar-la aquest setembre, i d’aquests surten els 705 sense plaça assignada i que podran optar a una de les 2.029 vacants. Per tant, hi ha 11.809 que buscaven un grau superior al juliol i que posteriorment van desistir.
Per Esther Niubó, diputada del PSC, el fet que encara faltin més d’un miler d’alumnes per col·locar (sumant els cicles de grau mitjà i grau superior) i en canvi hi hagi més de 3.000 vacants és una prova de mala planificació. Niubó també ha criticat que una part de la solució hagi passat per incrementar ràtios fins a crear “grups de 35 i 40 alumnes, i és molt difícil donar classe en aquestes condicions”. Per la seva banda, Carles Riera (CUP) i Jordi Jordan (En Comú Podem) han criticat que part de la solució passi per la concertació a centres privats, així com la solució IOC.
Canvis de cara al curs vinent
En el torn de resposta, el conseller ha admès que “hi ha marge de millora en la planificació de l’FP”, i que per això en la seva primera intervenció ha anunciat diversos canvis en el procés de preinscripció i matrícula de cara al curs vinent, alguns dels quals ja els havia avançat fa uns dies en roda de premsa. La novetat més destacada és que “es posaran nous criteris d’accés per garantir que tot l’alumnat de 4t d’ESO tingui una plaça dins una de les 24 famílies professionals de grau mitjà que l’aspirant hagi escollit”. A banda, s’avançarà al març el procés de preinscripció, es millorarà l’orientació des de 1r d’ESO perquè l’alumnat conegui millor totes les sortides educatives, i l’oferta d’estudis es pactarà amb l’Agència Catalana de l’FP, el Departament d’Empresa i Treball i els agents socials per poder-la adaptar millor a les necessitats de cada territori.
El conseller també ha informat que, en les pròximes setmanes, en el marc de la col·laboració del conveni signat pel Servei d’Ocupació de Catalunya del Departament d’Empresa i Treball i el Departament d’Educació, els centres d’FP del Departament d’Educació posaran a disposició un nombre de certificats de professionalitat que poden donar resposta a unes 1.400 places formatives. Aquest és un tipus de formació d’aproximadament 600 hores de durada que facilita una ràpida reincorporació al món laboral.
Per part dels grups de l’oposició, també s’han sentit altres crítiques en relació a la desclassificació d’un bon nombre de centres de màxima complexitat, a partir de dades del curs 2018/19; així com la falta d’impuls a l’escola inclusiva, entre altres qüestions. Respecte a la distribució dels recursos destinats a complexitat, el conseller ha defensat que han augmentat, tant els centres com els recursos, però que s’han redistribuit, i ha “agafat el guant” de fer un estudi d’urgència per fer aquesta reclassificació amb dades de finals de 2020 i no d’abans de la pandèmia.