Comparteixo les meves aportacions per canviar la mirada sobre aquesta realitat i començar a canviar-la a partir d’aquest important pacte de ciutat.
EIX 1 | Programació educativa i de l’oferta escolar
La premissa de partida és que la qualitat del sistema educatiu català està garantida per l’administració competent. Per aquest motiu, la millor escola és la més propera a casa, pel poder que té de cohesionar els barris i crear vincles entre els veïns. Hi ha barris de la ciutat de Lleida amb problemes socioeconòmics greus, que poden tenir una oferta d’escoles variades a les quals puguin assistir els seus ciutadans.
La zonificació de l’educació primària que es va estrenar el curs 2021-22 no respecta la realitat social del barri, que podria ser un criteri a tenir en compte a l’hora de lluitar contra la segregació escolar. Garantir una oferta de places suficient i adaptada a la població de cadascun dels barris és clau, vigilant que cap escola concertada cobri quotes il·legals i creant una xarxa de transport públic que garanteixi que les escoles situades als afores de la ciutat (públiques i concertades) siguin accessibles per tota la ciutadania en igualtat de condicions.
Els centres amb molt baixa demanda han de ser reconsiderats i possiblement podrien passar a oferir altres ensenyaments com poden ser formació professional, formació d’adults o reforçar la insuficient oferta de places d’escola bressol. Aquesta oferta podria ser encapçalada i dinamitzada per la Paeria.
EIX 2 | Informació i acompanyament a les famílies
Si el barri passa a ser el centre del disseny de l’oferta educativa, es podria establir una oficina presencial i proactiva per cada barri en la que s’informés de les diferents opcions que disposen les famílies en cadascun dels barris. En el cas de barris amb més problemàtica socioeconòmica es podrien dividir i assignar a les escoles dels afores (públiques i concertades). Els agents cívics podrien assumir aquesta tasca.
El salt al format telemàtic també podria ser una oportunitat per exposar millor l’oferta educativa de la ciutat, amb un acompanyament per part dels serveis socials de les famílies que així ho necessitin. Les escoles no entren en competició per aconseguir un determinat públic, sinó per oferir una educació de qualitat al servei de la ciutadania. Cal superar el model de portes obertes actual, creant la lògica de la ciutat educadora amb un servei d’educació públic fort i amb els recursos necessaris.
EIX 3 | Detecció precoç de l’alumnat NESE
L’alumnat necessita personal qualificat per ser atès adequadament a l’escola. La Paeria podria assumir la gestió dels auxiliars d’educació especial, evitant la precarització en la qual treballen, fruit de les subcontractes, i oferir en tot moment la màxima dedicació horària per cadascun dels infants que ho necessiten. Totes les escoles han de poder atendre qualsevol tipus d’alumne i garantir així el dret a l’educació de qualitat. Per aconseguir-ho és essencial la dotació del personal necessari.
A més a més, davant de la saturació perpètua dels Equips d’Assessorament Psicopedagògic, la Paeria podria assumir-los i enfortir la dotació de personal, de manera que cadascun dels barris de la ciutat disposés d’un psicòleg que atengués els centres d’infantil i primària de la zona, és a dir, el seu barri.
EIX 4 | Procés de gestió de l’escolarització i distribució de l’alumnat
L’oficina de barri permetria un seguiment individualitzat de l’alumnat i la seva escolarització. El Departament d’Educació hauria de fer una rebaixa de ràtio fins als 20 alumnes a P3 per tal de garantir que la matrícula viva es pugui anar absorbint de manera acceptable sense arribar a superar els 25 alumnes a l’educació infantil i primària.
És difícil evitar els canvis d’escola de l’alumnat potencialment absentista i cal garantir la seva escolarització. Novament torna a ser essencial el rol central del barri com espai d’escolarització. Cal evitar que els nens i nenes d’infantil i primària hagin de recórrer grans distàncies per ser escolaritzats.
EIX 5 | L’acollida i el seguiment de l’alumnat NESE
La ciutat de Lleida podria ser la primera ciutat pilot a implantar la jornada contínua a Catalunya. Incomprensiblement, hi ha una negació d’aquesta organització horària que permetria fer un canvi de més envergadura, vinculats a propostes ciutadanes com la recentment celebrada «Slowshop».
Les entitats que ofereixen activitats extraescolars i el mateix Ajuntament de Lleida haurien de ser capaços d’oferir activitats de qualitat a preu assequible per tot l’alumnat, centrats en el barri. Els clubs esportius, les escoles de música, d’arts plàstiques o teatre, vinculats a la Paeria podrien garantir un nombre mínim agrupant alumnes de diferents escoles d’un mateix barri amb una única oferta diversificada, de qualitat i a preus assequibles, becats, en cas de ser necessari. L’horari lectiu de 8h a 13h obre la porta a un menjador escolar molt més pausat i relaxat i unes activitats extraescolars amb uns horaris molt més racionals, que podrien començar a partir de les 15h i acabar a les 17h. Una proposta generalitzada a Europa i Espanya que, incomprensiblement, el Govern de la Generalitat de Catalunya es nega a debatre. La Paeria de Lleida podria apostar per ser una experiència pilot que milloraria la vida del conjunt dels lleidatans, però especialment dels infants sotmesos a llargues jornades o exclosos d’una oferta d’educació 360 desvinculada dels centres educatius.
EIX 6 | Transparència, supervisió i seguiment dels agents per evitar accions segregadores
Crear un programa pilot com el que proposo permetria fer un seguiment de qualitat per analitzar els resultats i veure les propostes de millora necessàries. Idees com l’EAP de barri municipal, el pla pilot de jornada continuada, la línia d’autobús municipal a les escoles dels afores o la zonificació per barris són fàcilment avaluables amb indicadors i graus d’assoliment.
Crear un calendari d’aplicació de cadascuna de les propostes podria fer possible fer passos endavant encapçalats per l’ajuntament de Lleida.
Només falten voluntat i valentia.