Tres adolescents miren a la càmera. Semblen contents perquè tots duen roba de la marca Lacoste. Aquesta foto comença a córrer per Twitter l’endemà que una protesta anti restriccions a Logroño hagi acabat amb diverses botigues del centre de la ciutat saquejades, una de les quals, la de Lacoste. A la xarxa han estat circulant en les darreres hores vídeos de joves encaputxats rebentant l’aparador i buidant tot l’interior de la botiga. Ara tornem a la foto dels nois contents publicada l’endemà. El primer tuit on apareix només diu “Toca lucir Lacoste”, amb la foto. Les xarxes s’incendien. Ràpidament han interpretat que aquell trio està lluint part del botí del dia anterior. Els tres nois contents tenen aspecte de magrebins.
“Però realment és així?” Això és el que el Marc Masip, periodista científic, pregunta a aquest grup d’alumnes de 4t d’ESO de l’Institut-escola El Til·ler, un centre de màxima complexitat situat a prop del centre comercial La Maquinista. “Com ho podem verificar?”, els demana. Masip és formador de Verificat, una associació de fact-checking creada el 2019 que a la seva web publica periòdicament notícies i informes en els quals desmunta boles que corren per les xarxes socials, amplificades per influencers o líders polítics, i que quallen amb facilitat en amplis sectors ciutadans.
Ja fa algunes setmanes que funciona aquest taller, i els joves tenen clar que el primer que cal preguntar-se és qui hi ha darrere de cada informació. En el cas de la foto dels tres nois abillats amb la marca del cocodril, quan es grata una mica en el currículum del personatge que l’ha publicat es veu fàcilment que és militant d’un partit ultradretà i que es posiciona sistemàticament contra els immigrants (paradoxalment, tot i ser-ho ell mateix). Això ja ha d’encendre les alarmes, però no garanteix que menteixi. Però la sort és que darrere dels nois es poden llegir els rètols d’uns comerços, i els alumnes del Til·ler les busquen amb google maps i resulta que un és una sabateria d’Algèria, i llavors amb street view troben el lloc exacte on es va fer la foto. A Alger. No a Logroño. “El que volia aquest home era crear odi”, conclou Masip. I els recorda que de la construcció de l’odi ja en van parlar en una sessió anterior.
El curs Desfake està pensat per alumnes de 3r d’ESO a 2n de batxillerat o cicles formatius. Aquí i en alguns instituts més amb els quals treballa Verificat va començar a l’octubre i es tancarà a mitjans de febrer. Fins ara han analitzat, entre altres aspectes, de quina manera s’informen de les coses, com diferenciar un fet d’una opinió, com avaluar la qualitat d’una font d’informació, què és la desinformació i com es fabrica i es propaga. Avui estan analitzant com desinformen les imatges, estan constatant que no sempre és cert allò que val més una imatge que mil paraules. Els queden encara dies per parlar sobre els algorismes de les xarxes socials, conèixer els límits de la llibertat d’expressió o exercitar les diverses formes verificar informacions, entre altres qüestions.
“Cada cop tenen més criteri, han passat de ser molt crèduls a ser més escèptics i em sembla que això els va molt bé”, explica Maribel Calvo, la tutora d’aquest grup, format en un 80% per alumnes d’origen nouvingut. “L’objectiu del curs no és formar periodistes, sinó ciutadans que dubtin, puguin formular-se les preguntes adequades i tinguin eines per combatre la desinformació”, afegeix el Marc.
Aquesta tarda hem vist unes quantes d’aquestes eines. Si ens sembla que una imatge està treta de context la podem pujar a google images o a l’aplicació tineyes, i de seguida trobarem totes les webs on s’ha publicat abans i n’acabarem trobant l’origen. També podem ampliar una imatge per fixar-nos en tots els detalls, com el color o el moviment, per saber si ha estat manipulada intencionadament. Per exemple, hem vist la foto d’una càrrega policial de l’1 d’octubre a un grup de ciutadans, un dels quals subjectava una gran estelada. La càrrega era real, però l’estelada no. “Només es buscava augmentar l’emotivitat perquè les coses que emocionen es difonen més ràpidament”, comenta el Marc.
També hem vist un tuit amb una imatge de google maps del port de Nuadibú, a Mauritània, amb un munt d’embarcacions, i un comentari que diu que es preparen per anar “ja sabeu on”. Però no són pasteres per transportar il·legals, com vol fer creure la persona del comentari, són barques de pesca perquè l’economia local es basa en aquesta activitat. I hem vist en un vídeo a Barack Obama dient tota mena de barbaritats. Evidentment estava doblat. “Us l’han colat algun cop amb una imatge?”, els pregunta el Marc. “A mi mai”; “a mi sí”; “a mi poc”…
L’hora i mitja de classe passa volant. Els alumnes no s’han perdut cap explicació del profe, perquè així anomenen al Marc, que al final els ha proposat que es posessin en grups per trobar la localització de diverses imatges amb cap més pista que els elements que contenia la imatge mateixa. A cada sessió hi ha una part d’explicació i una altra de treball de camp. En una d’aquestes sessions anteriors, recorda Maribel Calvo, es va produir un moment gairebé màgic. Va ser precisament quan tractaven sobre la desinformació i els discursos d’odi, i van centrar-se en la immigració. A partir d’una investigació publicada per Verificat, van fer l’exercici de verificar afirmacions falses i enganyoses sobre la migració, com aquell clixé segons el qual va de la mà de la delinqüència, perquè quan una estadística augmenta també ho fa l’altra. Revisant les dades van poder veure que això és fals, que la migració no influeix en l’augment dels delictes. “Ells mateixos es van sorprendre, van quedar perplexos”, explica la tutora. I a algú li va sortir de dins: “¡Pues no somos tan malos!”
