1. Jo sempre he defensat i continuo defensant la immersió lingüística, per dos motius. Perquè això ha ajudat a la pervivència de la nostra llengua (i tota llengua, sigui majoritària o minoritària, és una riquesa), però també perquè ha sigut un factor d’integració social d’aquells catalans que no tenen el català com a llengua materna. Recordar només que això és el que van tenir clar els castellano-parlants que van ser els primers que van demanar que l’escola ensenyés català als seus fills i filles.
Però, a més, jo considero que ha sigut una mesura que ha tingut força èxit. Segons l’últim informe de l’IDESCAT del 2018, el 94% de la població entén el català, el 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir, el 65,3% el sap escriure i el 64,7% en té coneixement en totes les habilitats. I respecte al castellà, el 99,8% l’entén, el 99,%5 el sap parlar, el 98,5% el sap llegir, el 97,6% el sap escriure i el 97,5% ho sap fer tot.
En una societat tan diversa i amb una gran part de la població vinguda de fora, es pot dir que les dades no són pas negatives.
2. Tenint en compte aquestes dades i tenint en compte, a més, que en les últimes proves d’avaluació del curs 2019-2020 l’alumnat tenia una nota mitjana de llengua castellana quatre punts per sobre que la mitjana de la llengua catalana, la sentència que obliga a fer més llengua castellana és un autèntic absurd. No té cap mena de fonament en la realitat, ni es basa en cap criteri pedagògic. Envaeix competències territorials i només serveix per promocionar un conflicte que és inexistent en la societat catalana.
I això es veu clar si recordem que el 2010, de 1.600.000 alumnes que hi ha a Catalunya, només 81 famílies van reclamar el castellà a l’escola. Però a Catalunya, recordem-ho també, va néixer un partit polític el qual tenia, i continua tenint, com a únic objectiu crear aquesta polèmica. No té cap sentit dir que s’ha de reforçar el castellà a l’escola, quan es demostra que més del 99 % el dominen.
3. Però també és veritat que la reacció de Catalunya a la sentència té molt de contradictori. Perquè, de fet, malgrat que el català se suposa que és la llengua vehicular en totes les assignatures (menys el castellà, per suposat!) en molts llocs, abans de la sentència, ja es donaven més del 25% de classes en castellà. El mateix conseller d’Educació, el novembre de 2021 va declarar que el 46,8 % del professorat de l’ESO no sempre s’adreça en català al seu alumnat. I si investiguéssim a fons segurament trobaríem que, en alguns centres, el percentatge és encara més alt.
En definitiva, que la Generalitat NO ha fet la seva feina. Les aules d’acollida, que eren una bona eina per l’alumnat nouvingut que no sabia res del català, han anat desapareixen. Les ràtios, o el nombre d’alumnes per aula, continuen essent molt altes, la qual cosa dificulta molt l’atenció més individualitzada per aquell alumnat que no domina la llengua i, finalment, el grau de segregació escolar que tenim a Catalunya fa que un tipus d’alumnat (immigrants, classes populars, altres ètnies, etc) es concentrin en uns centres determinats, la qual cosa fa que els nois i noies no puguin socialitzar amb els catalano-parlants, i això dificulta molt la immersió, ja que no es tracta solament que el professorat parli català a l’aula sinó que en el pati puguin jugar i interrelacionar-se també amb companys i companyes catalanoparlants.
Ho he denunciat moltes vegades, la doble xarxa en el nostre sistema educatiu crea molta segregació i això és del tot negatiu, tant per l’aprenentatge en general com per l’ús del català en particular.
Cal continuar amb la immersió lingüística, cal posar més recursos i fer una millor acollida als nouvinguts, però també cal recuperar el respecte per la llengua castellana i deslligar la llengua de les opcions polítiques i identitàries
4. També, segons les últimes dades, l’ús habitual de la llengua catalana està en un 36%, i s’han perdut mig milió de persones respecte el 2005. Aquesta és una dada preocupant. Però hem de mirar també perquè està passant.
D’una banda, l’augment de la immigració de fora de l’Estat. Hem passat del 2,90% el 2000, al 15,95% el 2010 i al 16,20% el 2020. La immigració estrangera no té les mateixes característiques que la immigració dels anys 50 i 60, que venia de la resta de l’Estat i tenia la intenció de quedar-se i arrelar a Catalunya. La immigració actual és més volàtil, molts pensen tornar al seu país, i molts no tenien ni idea que a Catalunya es parlava una altra llengua. I, a més, les persones estrangeres que no venen d’Amèrica Llatina han d’aprendre no una llengua nova, sinó dues. Tot això dificulta més la integració lingüística, i més si des de l’Administració no es facilita l’aprenentatge del català a les persones adultes ni es posen els mitjans per una bona acollida. No oblidem que la Llei d’Estrangeria deixa a molts immigrants fora de tot: papers, treball, habitatge…
D’altra banda, la qüestió nacional i l’actitud supremacista d’un sector de l’independentisme ha creat un gran rebuig en molts catalans d’origen espanyol, els quals s’han sentit rebutjats i atacats i s’han defensat reafirmant-se en els seus orígens i en la seva llengua. Menysprear el castellà i les persones que el tenen com el seu idioma no és la millor manera de convidar a parlar català.
També hi ha factors externs a tot això, i és que les noves tecnologies, les plataformes digitals, les plataformes de cinema i el mateix cinema no han facilitat gens l’ús de la nostra llengua. I TV3, que havia sigut un factor de reclam, sobretot pels més petits, de la llengua catalana, ha perdut la seva força.
5. Per acabar, cal continuar amb la immersió lingüística, cal posar més recursos i més formació, cal fer una millor acollida als nouvinguts i posar classes de català al seu abast, cal acabar amb la segregació escolar i reduir les ràtios en els centres educatius. Cal afavorir la socialització entre els catalanoparlants i els castellanoparlants, cal evitar els guetos escolars. I caldria també que a la resta de l’estat, a les escoles, es donessin nocions de totes les llengües cooficials que hi ha a l’Estat espanyol.
I també cal recuperar el respecte per la llengua castellana i per les persones que el tenen com a llengua materna, cal deslligar la llengua de les opcions polítiques i identitàries i cal valorar totes les cultures que conviuen al nostre país.
Si volem augmentar l’ús del català hem de seduir, no d’imposar.
5 comentaris
Perfectament d’acord i perfectament expressat.
Suscric cadascuna de les seves paraules, senyora Cañadell.
Estimada Rosa,
Siento decirte que no has hecho ninguna reflexión sobre uso de la lengua vehicular en los centros de enseñanza, te has dedicado a repetir los mismos tópicos, clichés y tergiversaciones que llevamos escuchando desde hace años. Por otro lado fácilmente desmontables pero que apenas tienen respuesta en los medios y, a modo de excepción, queda este comentario como respuesta a tanta mentira y desfachatez. Veremos si sale a la luz y puede generar un debate tan necesario como silenciado:
1- Tergiversas el debate sobre el monolingüismo vehicular y lo limitas a dos asignaturas: el castellano y el catalán. Como si la supresión de todas las lenguas (como herramientas para la transmisión de conocimientos), a excepción de una sólo tuviera repercusiones en esas dos materias. Primera manipulación. Es falso y lo demuestra el estudio de la Fundación Europea Sociedad y Educación:
http://www.sociedadyeducacion.org/site/wp-content/uploads/SE-Inmersion-Cataluna.pdf
El monolingüismo vehicular perjudica académicamente a los alumnos castellanohablantes, este estudio se centra en tres asignaturas, en matemáticas no se dan esas diferencias al tratarse de un lenguaje universal.
No se trata del nivel de castellano o de catalán, que por cierto no dices la fuente de la que extraes esa afirmación, sino de todos los resultados académicos ligados al uso de una única lengua vehicular cuando ésta no es tu lengua materna.
Y esto es muy fácil de demostrar en cualquier exposición oral donde determinados alumnos no juegan en igualdad de condiciones respecto a sus otros compañeros. Lo sabe cualquiera, no he descubierto la sopa de ajo. Tiene un nombre y es discriminación.
2- Dices que la inmersión lo pidieron los padres en su momento, ¿en los años 80?, y dime, ¿es que acaso no se les ha vuelto a preguntar?, ¿o es que ahora no interesa lo que tienen que decir?. Pues resulta que sí que les han preguntado y a día de hoy sólo un 9% siguen apoyando ese modelo:
https://www.elmundo.es/espana/2020/12/21/5fe0688bfdddffa1328b4694.html
De hecho el 64% optan por el modelo trilingüe, como es lógico.
¿Has pensado que si no hay más reclamaciones de los padres es por miedo a sufrir las amenazas, señalamientos y coacciones que recibió la familia de Canet?. Es vergonzoso que señales la falta de reclamaciones como prueba de que el modelo es aceptado por las familias, obviando las amenazas sufridas y las encuestas realizadas. Vergonzoso.
Segunda mentira, Rosa. Seguimos.
3- Dices que incluir el castellano no es un criterio pedagógico. Falso. ¿Te suena las competencias básicas?. Lo de dotar al alumnado de las herramientas necesarias para su desarrollo más allá de la etapa educativa, de profundizar en las habilidades y estrategias más que en los conocimientos, ¿no?. Pues díme, ¿cómo va a desarrollar el alumnado esas competencias si se le da una única herramienta lingüística?, ¿qué aporta el monolingüísmo vehicular para el desarrollo competencial del alumnado que no pueda mejorar el bilingüismo vehicular?. Nada, el monolingüismo no es una herramienta válida, es una aberración pedagógica. No hay que pensar en términos cat/cas, sino mono/bi… y aquí es donde radica el meollo del asunto: en la tergiversación de los términos, enfangando el debate, enquistando posiciones e imposibilitando una solución consensuada.
4- No hay integración lingüística, ni cohesión social, si sólo es una parte la que tiene que integrarse o cohesionarse. Eso es hipocresía social, cinismo puro y duro. A parte de una visión reaccionaria de la función de la educación pública, vista por algunos como formadores del espíritu nacional. La escuela no está para erradicar todas las lenguas a excepción de una que hay que defender por ser la “propia”, la escuela está para garantizar la igualdad de oportunidades y el ascenso social. ¿Cómo se valoran sus resultados?. A través del fracaso escolar:
https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-03-01/informe-pisa-castellanohablante-alumnos-escuelas-cataluna_1340886/
Y como podéis ver es el doble en los castellanohablantes. A eso también se le llama discriminación.
4- Y último, Rosa. Terminaría con una pregunta: ¿Si el TS hubiera sentenciado que el 25% fuera en inglés y no en castellano, hubieras escrito este artículo?.
Y aquí es cuando hay que poner toda la carne en el asador, la hispanofobia es racismo, así de sencillo. Hay directrices racistas desde las Conselleries, inspecciones o direcciones, ¿qué se puede esperar de los partidos identitarios?, ¿integración?, ¿cohesión?… ¿inmersión?, no claro, eso es para los “ellos”, los “otros”. Se podría hablar, incluso, de un racismo institucionalizado ejercido en defensa del catalán pero dirigido no sólo contra los castellanohablantes, sino contra la gran mayoría, que es bilingüe. El bilingüismo es el objetivo, al alternancia, la posibilidad de escoger y adaptarse, ese amplio abanico es visto como un peligro para esa Catalunya monolingüe soñada por fanáticos e imposible de llevar a cabo sin amenazas, coacciones o chantajes.
Ojalá este comentario a tu opinión abriera un debate y se pudiera reflexionar sobre el modelo educativo en la Catalunya del s.XXI. Lo dudo, pero es hora de decir basta, hasta aquí ha llegado la mentira. Mantener un modelo post-franquista sólo delata la incapacidad de algunos de adaptarse al contexto actual y a las necesidades de hoy en día. Por una escuela pública y de calidad: Pongamos fin al monolingüismo.
“Caldria també que a la resta de l’estat, a les escoles, es donessin nocions de totes les llengües cooficials que hi ha a l’Estat espanyol”
No entenc això de la resta de l’estat, vol dir que a Catalunya no es faria?
El problema no és la immersió, el problema es la exclusió del castellà, l’han convertit en un llengua pràcticament prohibida i exclosa de qualsevol àmbit que no siguin les dues hores en castellà, i ara també la volen excloure del pati i de les relacions socials.
L’educació sempre ha estat un ascensor social, però curiós sempre que es parla de la immersió es subratllen amb llums de neó les seves avantatges, però mai he vist un estudi que tracti sobre les repercussions que pot tenir que als nens que tenen com a llengua materna el castellà se’ls sostregui la seva llengua materna al llarg de tot l’ensenyament.
Sens dubte la llengua base a l’ensenyament ha de ser el català, però no crec que sigui bo pedagògicament, doncs crec que d’això estem parlant, que la llengua materna de la meitat de l’alumnat hi sigui exclosa .