L’escola inclusiva és un dret. Així ho determinen les Nacions Unides amb la Convenció sobre els drets de les persones en situació de discapacitat i l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible. A Catalunya, el nou decret 150/2017 d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu específica que les persones en situació de discapacitat han de poder accedir a una educació inclusiva, de qualitat, gratuïta, en igualtat de condicions i amb oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida.
Segons fons del Departament d’Educació, a Catalunya hi ha actualment prop de 30.000 infants amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE). D’aquests, el 80% assisteixen a l’escola ordinària. Així ho constata L’educació inclusiva a Catalunya, un informe elaborat pel Síndic de Greuges en el marc del Pacte contra la Segregació Escolar. Segons El Diari de l’Educació, la principal conclusió és que, malgrat que el decret 150/2017, d’escola inclusiva, va introduir un nou marc jurídic, el canvi de paradigma que havia de provocar en el sistema educatiu no s’ha donat.
Per contribuir a fer possible aquest objectiu, la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD) ha creat el Servei d’Inclusió Escolar. que té la missió de contribuir a la implementació d’uns sistemes educatius inclusius de qualitat pels alumnes en situació de discapacitat intel·lectual, com la síndrome de Down (SD).
Beneficis de l’escola inclusiva
Tal com sosté Coral Elizondo, l’experiència ens demostra que l’escolarització inclusiva genera els següents avantatges:
- Riquesa que genera la diversitat
- Transmissió de valors i actituds
- Cohesió social
- Foment del treball cooperatiu
- Innovació en metodologia i didàctiques per optimitzar la pràctica educativa
Quan parlem de la inclusió d’alumnat als centres ordinaris o inclusius, estem parlant d’un canvi qualitatiu que posa en valor el dret dels infants i joves amb la SD a rebre una educació de qualitat. Un canvi que no ve de nou i en el qual escoles i professionals hi treballen des de fa temps. No es tracta de trobar la clau que permet portar a terme la inclusió de l’alumnat amb la SD, sinó d’unir esforços per poder donar resposta a les necessitats dels infants.
L’escola i professionals de l’àmbit educatiu, grans coneixedors dels seus alumnes i especialistes en la inclusió dins les aules, són un pilar molt important per poder treballar conjuntament.
La FCSD i, en concret, el Servei d’Inclusió Escolar, disposa d’un llarg recorregut amb l’acompanyament d’infants amb la SD i a les seves famílies que valora l’expertesa en l’especificitat de la síndrome.
Aquest treball conjunt pot afavorir la inclusió de l’alumnat amb la SD a una sèrie de nivells: presència, participació activa, valoració i rendiment acadèmic. A més de participar i afavorir en tres grans dimensions: relacional (establiment de relacions de col·laboració i amistat entre companys, rol adequat en la dinàmica del grup-classe, pertinença a un grup…); cognitiu (aprendre coses noves i significatives, desenvolupar la capacitat de pensar, resoldre problemes…) i personal psicològic (autoestima, autoeficàcia, construcció de la identitat…)
La resposta educativa ha de considerar les diferències individuals, valorar les competències i detectar les necessitats de l’alumnat per poder adoptar les mesures d’adaptació adequades per l’accés al currículum, els recursos materials i personals necessaris i concretar els entorns on es duran a terme.
Inclusió basada en la mentalització
Des del Servei d’Inclusió Escolar, volem posar a l’abast de les professionals de l’educació o de l’àmbit educatiu el nostre coneixement, oferint el Programa de Suport a la Inclusió Escolar basat en la Mentalització (PSIE-BM), amb activitats de formació, assessorament i conscienciació. Concretament, d’un programa que es basa en l’activació de la capacitat de mentalització de les professionals en la seva acció educativa relacional, amb infants en situació de discapacitat intel·lectual, com la SD.
El Programa de Suport a la Inclusió Escolar basat en la Mentalització incideix en la capacitat per reflexionar explícitament, en el discurs verbal, sobre els estats mentals d’un mateix i de l’altre
Una forma de mentalització és el funcionament reflexiu (FR), és a dir, la capacitat per reflexionar explícitament, en el discurs verbal, sobre els estats mentals d’un mateix i de l’altre, respecte a un moment interactiu determinat viscut. Es tracta de fer valdre, explicitar i incrementar les ocasions de comprensió i connexió emocional amb els infants en situació de discapacitat intel·lectual, com la SD.
Prova pilot a Manresa
Durant l’any 2021 hem dut a terme conjuntament amb l’Escola La Font (Manresa) la prova pilot del PSIE-BM. El Projecte Educatiu de Centre (PEC) de l’Escola la Font recull com a tret diferencial i característic la mirada envers la diversitat. La comunitat educativa sencera entén que la diversitat som tothom, i ningú queda exclòs quan el que es pretén és aprofundir i millorar en la individualització dels aprenentatges. Per tot això, consultant el PEC de l’Escola la Font es veuran redactades idees com el dret a l’educació per a tothom, la convivència democràtica i, molt especialment, el tret de l’aprenentatge cooperatiu i el valor de la inclusió com a fets intrínsecs a l’escola.
Des del curs 2014-2015, el centre compta dins els recursos propis amb un Suport Intensiu a l’Educació Inclusiva (SIEI), conegut abans del 2017 com a Unitat de Suport a l’Educació Especial. Aquest canvi de nom ja indica el paradigma sota el qual es mou el Departament d’Educació, òbviament, també l’escola pròpiament.
Ja des d’un origen l’Escola la Font ha entès aquest recurs amb una mirada inclusiva i, tot i comptar físicament amb una aula, mai s’ha utilitzat com a tal per atendre l’alumnat fora de les aules ordinàries. El recurs implica la incorporació de personal educatiu especialitzat en inclusió i diversitat.
Per tal de donar una resposta educativa de qualitat a tot l’alumnat (i no només a aquell que formava part formal de la SIEI) es va formar tot el claustre en aprenentatge cooperatiu de la mà del CIFE de la Universitat de Vic, que promou el llegat del Dr. Pere Pujolàs. El Dr. Pujolàs defensava que cap escola que no sigui inclusiva es pot titllar d’escola. A tall de síntesi, l’aprenentatge cooperatiu ha de vetllar per la interacció entre les persones i per l’aprenentatge per part de tothom.
Aquest procés de canvi de mirada envers la diversitat i la inclusió no es va produir sense reticències, pors i neguits. Malgrat els estudis de Nicolà Cuomo[1], que va demostrar el benefici purament acadèmic del fet de comptar amb alumnat altament divers en aules ordinàries, les famílies i alguns professionals van mostrar rebuig a la idea de construir una escola on tothom fos atès en equitat de condicions, que no d’igualtat.
Es va formar tot el claustre en aprenentatge cooperatiu, si bé aquest procés de canvi de mirada envers la diversitat i la inclusió no es va produir sense reticències, pors i neguits
I és que aquí rau la clau de la mirada pedagògica de l’Escola la Font: equitat en lloc d’igualtat. El decret 150/2017 proposa tres tipus de mesures que han de permetre la personalització dels aprenentatges: mesures universals, addicionals i intensives. Cadascuna d’aquestes mesures s’apliquen segons les necessitats de suport que l’alumne necessita, i això pot ser temporal o al llarg de tota l’escolarització.
Per tal de proveir els equips docents d’espais d’anàlisi, reflexió i acompanyament al voltant de la implementació d’aquestes mesures es va proveir a la Comissió d’Atenció a la Diversitat (CAD) de capacitat de decisió i d’empoderament per tal de fer aquesta feina. Hores d’ara, els recursos humans, econòmics i materials que el centre rep en concepte de “diversitat” són gestionats des de la CAD, fent-los altament adaptables a les necessitats sorgides dia a dia.
La formació especialitzada, peça clau
Amb tot, la quotidianitat i el fet que els equips docents siguin molt grans dificulten la presa de consciència i el treball en equip. Per això són importants els processos de formació com el promogut per la FCSD, que doten a tot l’equip, d’una complicitat i d’una capacitat reflexiva, molt necessàries per gestionar les situacions del moment, que solen ser complicades.
L’objectiu d’aquesta formació no ha estat conscienciar exclusivament al mestre de referència d’aquell infant, com s’ha fet fins ara, sinó construir plegats una formació dirigida a totes les professionals, que per poc contacte que tinguin amb l’infant, incideixen en l’adquisició dels seus aprenentatges i desenvolupament personal.
Hem volgut treure profit del treball conjunt amb l’Escola la Font, ja que els especialistes en inclusió són totes les professionals que formen part del dia a dia de l’escola ordinària. Són elles les que tenen la gran responsabilitat i la visió de futur, de veure la diferència com un aspecte que no només es troba en infants amb la SD o altres situacions de discapacitat, sinó que entenen que la diferència ens afecta a cadascun de nosaltres i dels infants. Ii això és el que ens fa ser únics.
La formació s’ha basat en quatre sessions de formació teòrica i quatre sessions de discussió de cas amb els professionals, partint de material audiovisual (Learnability) facilitat per FCSD.
La suma de la voluntat d’un centre educatiu públic amb vocació de servei de qualitat i d’una fundació amb un equip interdisciplinari format en inclusió i capacitat per empoderar els professionals educatius provoquen, doncs, canvis significatius en els entorns d’aprenentatge derivats de la millora de les capacitats reflexives. Aquests canvis redunden en una educació de qualitat per a tothom.
Hem volgut treballar plegats per una escola inclusiva i un món amb el ple assoliment dels drets dels infants en situació de discapacitat intel·lectual com la síndrome de Down. I aquest 2022 ens hem proposat continuar treballant colze a colze fent créixer i ampliant el projecte. La inclusió no s’atura.
[1] Va parlar d’aquests estudis a la conferència de clausura del I Congrés sobre Educació Inclusiva, celebrat a Vic, els dies 11, 12 i 13 de novembre de 2004.
Lluís Cano Herrera és exdirector de l’Escola La Font
Artur Fernández Evangelista és coordinador del Servei d’Inclusió Escolar de la FCSD
Carol Stok Solernou és assessora del Servei d’Inclusió Escolar FCSD
