“És una eina per anar més enllà del que fem a l’escola, em considero una persona bastant curiosa, sempre vull saber-ne més i Mentoriment em va oferir això”. Qui diu això és Emma Colom, una alumna de primer de batxillerat d’un institut mallorquí. Colom té altes capacitats i fa tres cursos que participa a Mentoriment, el programa d’enriquiment extracurricular impulsat des de la Universitat de les Illes Balears amb el suport de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.
Aquest febrer, Mentoriment comença la seva cinquena edició amb un rècord de participants: 252 adolescents amb altes capacitats, estudiants d’ESO, FP o batxillerat que assistiran els dissabtes de matí a activitats, tallers i conferències de diferents àrees de coneixement.
I tot això a unes illes que l’any 2015 tenien el dubtós honor de ser l’única comunitat autònoma que no comptava amb un protocol per identificar als alumnes amb altes capacitats, el que popularment es coneix com a superdotats. Però en aquests darrers sis anys l’arxipèlag, gràcies a la Universitat i la conselleria d’Educació i FP, s’ha posat les piles per millorar la detecció i l’atenció a aquests nins i joves. Així, a poc a poc Illes Balears s’està convertint en una comunitat de referència en l’atenció a aquests estudiants amb capacitats per sobre de la mitjana, encara que, com assenyalen les famílies, encara queda molt per fer.
Sovint s’obliden els estudiants amb altes capacitats quan es parla dels alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu (l’alumnat NESE), ja que l’atenció se sol posar en aquells estudiants que pel motiu que sigui no poden seguir el ritme de la classe. Els que necessiten més velocitat i més estímuls també reclamaven atenció, hi havia una necessitat clara.
Els objectius de Mentoriment són dos: primer, que coneguin diverses disciplines (hi ha molts de tallers de ciències, però també hi ha sessions d’economia, dret, periodisme, teatre, art, talent esportiu o música, entre altres) de la mà d’experts i professionals de referència; i, en segon lloc, despertar en ells vocacions professionals mitjançant l’experimentació i l’ús del mètode científic. A més, en les sessions s’aconsegueix una altra fita molt important per a aquests estudiants: coneixen més joves com ells, amb altes capacitats.
“Em va servir per conèixer gent, ens entenem, tots som diferents però a la vegada ens assemblem… De vegades, ens costa conèixer gent, les persones que no son com nosaltres no ens entenen o de vegades no hi ha feeling, però a Mentoriment hi ha molt bona dinàmica i molt bon rotllo”, assegura n’Emma.
Mentoriment és un programa gestionat i coordinat per PACIS, el Programa d’Atenció a les Altes Capacitats de la UIB, que va néixer arran de la feina del Grup d’Investigació en Altes Capacitats (GIAC) liderat per la professora de psicopedagogia de la UIB Rosabel Rodríguez. Segons explica, quan van començar amb Mentoriment, cinc anys enrere, no pensaven que tindrien una resposta tan bona: des que es va posar en marxa més de 700 alumnes han realitzat més de 80 tallers.
Detecció encara insuficient
Rodríguez i el seu grup varen crear el protocol d’identificació d’alumnes amb altes capacitats intel·lectuals que es va començar a aplicar a les illes el curs 2015-2016. Aquest protocol, d’aplicació voluntària per part dels centres educatius, ha provocat un destacat augment del nombre de nins i joves detectats: en 2015 hi havia poc més de 500 estudiants identificats com d’altes capacitats; el curs 2019-2020 ja n’eren més de 1.700. L’augment és significatiu i esperançador, però encara queda molta feina per fer.
Així ho denuncia l’Associació Balear d’Altes Capacitats i Superdotació (ABSAC), que calcula que un 91% dels estudiants amb capacitats per damunt de la mitjana continuen encara sense identificar. “Al ritme actual, trigarem 47 anys a localitzar el 10% d’alumnes que les investigacions científiques estimen que entrarien dins l’espectre de les altes capacitats”, denuncia María José Frutos, assessora de l’entitat i mare de dos nins superdotats. Frutos lamenta que el protocol d’identificació no s’aplica de forma sistemàtica, i això, assegura, afecta especialment a les nines, que tenen tendència a dissimular més la seva condició, per la qual cosa és molt més difícil identificar-les i per tant donar-los l’atenció que necessiten: “No volen cridar l’atenció, no volen destacar i es conformen més”.
Per na María José Frutos seria necessari que el protocol fos d’aplicació obligatòria als centres escolars. Defensa que s’haurien de passar uns qüestionaris de screening o triatge a tots els nins de 1r de primària. Després, segons els resultats, alguns passarien a fer les proves psicomètriques amb els orientadors. L’associació ha presentat al·legacions a la futura llei balear d’educació perquè reculli aquesta proposta. La no detecció d’aquests estudiants i, per tant, l’atenció inadequada pot derivar en problemes conductuals, emocionals i de rendiment escolar, recorda Frutos.
Rosabel Rodríguez és conscient que la detecció és un tema clau per a les famílies i que abans de l’entrada en vigor del protocol hi havia molta demanda i urgència per part dels pares per millorar això. Una vegada posat en marxa el protocol, Rodríguez i el seu equip van decidir anar més enllà perquè a les famílies i a la societat en general “li faltava molta informació sobre aquest tema i la que hi havia era esbiaixada”. Per això van crear el PACIS, que a més d’ajuda amb la detecció ofereix assessoria, dissenya formació, fa investigació… Segons l’experta, amb aquest programa la UIB posa les Balears en una situació capdavantera en aquest àmbit.
EstalMat i EstalQuim
A més de Mentoriment, l’arxipèlag compta amb dos programes més d’estímul del talent: EstalMat i EstalQuim. Aquests dos programes extracurriculars no estan enfocats exclusivament a alumnat amb altes capacitats, però entre els inscrits hi ha molts d’aquests estudiants.
Estalmat és un programa de detecció i estímul del talent matemàtic que va ser ideat l’any 2000 pel professor Miguel de Guzmán i va ser desenvolupat per la Real Acadèmia de les Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Està implantat a deu comunitats de l’Estat i a Balears va començar el curs 2016-2017. Són unes sessions de tres hores de durada per alumnes d’entre 11 i 13 anys en les quals es planteja un apropament a les matemàtiques diferent del de l’institut, d’una manera més lúdica i vivencial. Es fan cada dissabte de matí.
Sessions de tres hores de matemàtiques els dissabtes de matí? Sí, i són tot un èxit. Basta mirar cada any la demanda que registra el programa: enguany s’hi van apuntar 280 estudiants interessats, però per un tema de qualitat i recursos (els professors són voluntaris), el programa només en selecciona 15, que hi participen durant dos cursos. Daniel Ruiz, membre de la Societat Balear de Matemàtiques, valora que aquesta iniciativa ja està molt arrelada.
Pau Garcia estudia Dret i Ciències Polítiques a la Universitat Carlos III de Madrid i va ser un dels participants de la primera edició d’Estalmat. Té altes capacitats, com la meitat dels estudiants que van formar part d’aquella primera fornada. Pau va ser l’encarregat del discurs de cloenda i ho va fer amb emoció: “Us heu aturat a mirar-nos, heu fet amb nosaltres el que no sempre fan els professors d’institut”. En el seu discurs, Pau agraïa el programa perquè va donar als alumnes amb un talent especial una atenció que a l’escola ordinària no rebien.
Avui, quatre anys després, aquest jove només té bones paraules per a Estalmat i entre d’altres coses valora que, com deia Emma Colom de Mentoriment, el programa li va servir per conèixer gent com ell: “Es va convertir en un programa de convivència”, diu, demostrant que aquest tipus de projectes tenen un important vessant emocional per aquests estudiants.
Animada per l’èxit d’EstalMat i de Mentoriment, enguany la UIB, en col·laboració amb l’Associació de Químics de Balears i amb el suport del Govern balear, ha engegat EstalQuim, per estimular el talent químic. El programa ofereix 18 places per alumnes de 2n d’ESO, però s’hi varen presentar més de 160 interessats, una prova més que el talent reclama atenció.
Salvador Angosto és pare de tres nins amb altes capacitats i destaca que tant Mentoriment com Estalmat i EstalQuim són iniciatives “molt interessants i adequades”, i celebra que “a la fi” es faci alguna cosa des de les institucions per atendre les necessitats dels alumnes amb un rendiment superior a la mitjana: “Fins ara, l’únic que hi havia eren les iniciatives impulsades per les famílies”.
L’assessora d’ABSAC, María José Frutos, també aplaudeix aquests programes, però creu que l’atenció a aquests alumnes encara pot millorar molt més, també dins l’escola: “Falten recursos per fer les intervencions educatives adequades i perquè rebin una atenció individualitzada com necessiten, ara depèn de la voluntat del professor”. Frutos defensa, a més, que s’hauria de canviar la formació inicial docent perquè els mestres sàpiguen com atendre bé a la diversitat en general i als alumnes amb altes capacitats intel·lectuals en particular.
Salvador Angosto lamenta que “encara són pocs” els estudiants que es poden aprofitar d’experiències com Mentoriment, EstalMat o EstalQuim. A més, ell sosté que no només s’ha d’estimular el talent dels alumnes identificats com d’altes capacitats: “Tots tenim algun tipus de talent, s’han de fer més esforços per estimular-los”.
1 comentari
La UIB i la conselleria fan un protocol de detecció, però encara no hi ha un protocol d’intervenció. Els instituts que conec no tenen cap resposta establerta una vegada feta l’avaluació i es depèn de la “voluntat” dels professors, que ni tan sols arriben a acords de departament (una adaptació a 3r d’ESO per treballar l’anglès a nivell de 1r de BATX, i a 4t d’ESO es treballa al mateix nivell per a tot l’alumnat, per exemple).
El departament d’orientació ofereix l’avaluació d’AC a alumnes que no han expressat ni s’ha detectat cap necessitat, pel fet que tenen bons resultats acadèmics (i ho he dit bé, en el nostre cas se li va oferir a l’alumne i no es va comunicar a la família ni es va parlar amb nosaltres fins que vam demanar cita). Així ja poden pujar els nombres! El que no diuen a l’article és que per poder participar en el programa, la família ha d’acceptar que s’usi informació i dades del seu fill per a investigacions sense que llavors els resultats d’aquestes investigacions es difonguin entre les famílies.
L’única alternativa que s’ofereix a aquests alumnes és usar el seu temps lliure (dissabtes dematins) per fer tallers, mentre de dilluns a divendres segueixen fent el mateix. Aquesta oferta és exclusiva per alumnes amb l’avaluació d’AC -com es comenta al final de l’article-, per la qual cosa es converteix en un “ghetto”. Què en pensaríem de fer sessions exclussives per alumnes amb una avaluació de TDA-H els dissabtes , mentre la resta de dies els feim estar asseguts escoltant un professor? Però llavors ens omplim la boca parlant d’inclusió!