Després d’haver escoltat la informació que ens oferia el nostre estimat conseller d’Educació i el nostre president de la Generalitat fa unes setmanes estic encara en procés d’assimilació. O de dol, com li vulgueu dir.
Amb el nou decret que volen implementar s’estan carregant la meva professió i dedicació i la de molts companys. Si no en teníem prou amb els canvis del 2015, que vam incorporar amb moltes hores d’esforç, ara en tenim un altre. Hi ha qui dirà que ja han passat uns anys, que tot evoluciona i ens hi hem d’adaptar, però fa falta canviar tant?
Entre altres punts, amb aquest decret, si finalment s’aprova sense cap reforma en el seu esborrany, veurem com l’alumnat deixarà de pensar, perquè matèries com Filosofia, Cultura i valors ètics i Ciències per al món contemporani desapareixen o bé veuen reduïda la seva càrrega lectiva (fet que afecta també moltes altres matèries). I el problema ja no és que no pensin, que ja és molt, sinó que deixaran de tenir la possibilitat de qüestionar-se certes idees, paradigmes o altres qüestions que, en moltes ocasions, es discuteixen només als centres educatius. Tindrem un jovent més tranquil, més passiu, sense dubtes ni inquietuds, o potser sí, però no serà a l’escola on es treballaran i discutiran.
Però no patiu, continuarem vetllant pel seu aprenentatge i benestar emocional; per això passarem del No Assolit (NA) al En Procés d’Assoliment (EPA), no sigui que l’alumne o alumna s’angoixi per no haver obtingut els resultats desitjats. Però, ben mirat, quin problema hi ha en el fet de fracassar, de no aconseguir el nostre objectiu? Cap. Ens serveix per mirar d’esforçar-nos més i aprendre dels errors. Cal formar ciutadans, sí, però ciutadans crítics que puguin aprendre i que puguin errar. Potser l’explicació de l’EPA va per aquí, però no sempre estem en procés d’assolir. Ja m’agradaria a mi estar en procés d’assolir certs coneixements; de vegades, simplement no es pot i ho hem de deixar passar (aquí una que va fracassar amb la química, matèria que mai vaig estar en procés d’assolir).
Deixant de banda si l’alumne o alumna treballa o no, si veritablement està en procés d’assoliment o bé no li ha donat la gana de fer res (sí, també tenim alumnes d’aquesta tipologia als centres), hem de pensar que no és bo portar ningú en un continu cotó fluix, en una bombolleta. Recordem que els gran avenços al llarg de la història han sorgit arran de l’assaig i error. És bo equivocar-se, és bo fracassar, topar i caure ensopegant amb la pedra que trobem al nostre camí per després tornar-nos a aixecar. Així també s’aprèn, encara que el nostre conseller no sigui capaç de veure-ho.
Si aquest decret es duu a terme, l’educació haurà fracassat, haurà fet un pas enrere, i més encara tenint en compte que hi ha uns ensenyaments postobligatoris que continuen mantenint una prova totalment memorística. Potser també l’acabaran modificant, però per ara no és així. El fet d’oferir les matèries optatives de Població i prosperitat, Entorn sostenible i Pau, justícia i coresponsabilitat a un curs (2n de Batxillerat) on s’han d’especialitzar per entrar en uns ensenyaments superiors, em fa patir. Això sí, matèries com Cultura i valors ètics i Filosofia a l’ESO (que, recordem, és l’etapa obligatòria) ens les carreguem perquè, és clar, els futurs ciutadans no pensaran… No ho acabo d’entendre.
Estic trista pels meus alumnes, pels meus companys i per mi mateixa. L’escola està en crisi, canvien la normativa i el currículum de forma constant. No hem acabat de veure els beneficis d’un decret, d’un currículum, quan ja en tenim un altre i els nostres alumnes es converteixen en conillets d’índies. Molt trist tot plegat. I sí, el món canvia, la societat canvia i, en conseqüència, l’escola també ha de canviar, però cal fer-ho tot ja? No hem fet ja uns canvis que estan funcionant? Per què estrenyem tant el professorat? Documents, documents i més documents. Ah! I formació per omplir aquests documents. Deixeu-nos fer, deixeu-nos ensenyar i educar.
El món canvia i l’escola també ha de canviar, però no hem fet ja uns canvis que estan funcionant? Per què estrenyem tant el professorat? Documents, documents i més documents. Deixeu-nos fer, deixeu-nos ensenyar i educar
Lògicament, continuaré entregant-me per tal que el meu alumnat aprengui i millori les seves competències i aprenentatges, però no de la manera que ells volen: amb un canvi de metodologia i matèries a nou mesos vista, sense consultar els agents implicats, amb un canvi de calendari, de currículum i d’estructura.
Departament d’Educació? No sé, perquè no han fet mostra d’aquesta educació. Han tirat pel dret i prou. Sense preguntar, sense consultar, sense escoltar.
No aconseguireu que se’ns treguin les ganes d’ensenyar, de formar, d’educar; però sí que ens deixareu angoixats, cansats i decebuts amb tants canvis.
Passeu per les aules, sense avisar, de diferents ciutats i centres. Mireu i observeu la nostra realitat, la realitat dels futurs ciutadans, i després, penseu-hi una mica. Cal dedicar més temps a pensar, més temps a crear i menys temps a burrocratitzar i canviar.
