L’ONU eleva a dos milions els refugiats que fugen de la guerra a Ucraïna. L’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) calcula que el conflicte podria causar un èxode de fins a quatre milions d’ucraïnesos, prop del 10% de la població del país. Molts dels refugiats són nens i nenes procedents de les zones afectades per l’accident de Txernòbil de 1986, que participaven en programes d’acolliment a Espanya, suspesos per la guerra i la situació d’emergència al país.
L’explosió de Txernòbil va provocar l’evacuació de 135.000 persones i el núvol radioactiu, arrossegada pel vent, va contaminar zones de Bielorússia, Ucraïna, Rússia, parts d’Àsia i Europa. Cinc milions de persones viuen en zones afectades per la radiació, unes 100.000 habiten en zones classificades per les autoritats com de “alt risc”, segons informa l’OMS.
Han passat ja gairebé 36 anys des d’aquell dia i les conseqüències de l’accident de Txernòbil continuen estant molt presents en les zones afectades: el nivell d’oncologia infantil a Bielorússia és un 300% superior a la resta d’Europa i un terç de la població sofreix patologies relacionades amb la tiroides.
Amb la finalitat de millorar la salut i mostrar als més petits que existeixen possibilitats més enllà de les que els ofereix la seva forma de vida actual, neixen organismes com la Federació Espanyola Pro Infància Chernobyl (Fedasib), que aglutina a totes les associacions d’acolliment temporal a Espanya i que té com a missió portar durant les vacances de Nadal o estiu a menors afectats per la radiació, principalment de la regió de Gomel, la zona més radiada de Bielorússia.
Bragin, capital de la regió, es troba a molt pocs quilòmetres d’Ucraïna i de la famosa central de Txernòbil, però a més a tan sols dos quilòmetres i mig de la zona d’exclusió a la qual ningú pot entrar pels alts nivells de radiació que presenta.
Infància radioactiva
Olga (nom fictici) és d’origen bielorús, té 27 anys i resideix actualment a Tenerife al costat de, com ella mateixa l’anomena, la seva «família espanyola». Amb 8 anys va entrar en el pla internacional d’adopció temporal entre Bielorússia i Canàries i va començar a passar llargues temporades a Espanya, fins que amb 18 anys va decidir assentar-se a l’illa per a començar “una nova vida”.
“Era una cosa molt normal venir a Espanya. Moltíssims nens de la meva classe ja havien participat en el programa abans”, recorda Olga, que assegura que el més difícil per ella va ser l’idioma. Un obstacle que, gràcies a “la generositat i paciència” de la seva família i al grup de traductors que acompanyen sempre als menors, va superar ràpid.
Per als nens i nenes que participen en el programa, al voltant de 60 en l’època de l’Olga, la radiació és quelcom desconegut, només els més grans entenen el perquè del seu viatge a Espanya.
“Havíem d’anar a revisions mèdiques per controlar els nivells de radiació i beure iode. Encara tinc la cartilla amb els nivells en sang de quan era petita”, explica l’Olga, que sofria de tiroides. L’ONU va calcular que l’explosió va ocasionar un total de 4.000 casos de càncer de tiroides en nens i adolescents. Nou han mort des d’aleshores per aquesta causa, per la qual cosa es calcula que la taxa de supervivència és del 99%.
Els nens i nenes arribaven a Espanya amb un nivell de cesi de 74 becquerels per quilo, la qual cosa, que segons indica Nieves Sánchez, presidenta de Fedasib, és “una barbaritat”, ja que el cos no hauria de presentar res. “A partir de 20 becquerels ja és perillós”, confirma Nieves. El cesi és un element químic que pot donar-se de manera natural, en la composició del sòl, per exemple, o de manera radioactiva, a partir d’explosions nuclears o de la degradació de l’urani en barres de combustible.
Els “radionúclids” que van ser alliberats a l’atmosfera durant l’accident de Txernòbil es van dipositar en el sòl, contaminant les pastures i cultius. Les vaques el van incorporar al seu organisme i part de la radioactivitat va ser transferida a la llet. “El consum de llet fresca de vaca contaminada amb iode radioactiu va ser la principal via d’exposició del tiroides a l’element”, comenta la doctora Concha Blanco, especialista en Endocrinologia i Nutrició de l’Hospital Universitari Príncep d’Astúries.
“Amb el pas del temps, es va observar que els càncers apareixien en edats més primerenques en nens i adolescents, eren més agressius, més invasius i, amb major freqüència, tenien metàstasi en el diagnòstic”, afegeix Blanco. Aquesta major agressivitat del càncer de tiroides desenvolupat en la població exposada va fer que també fossin necessàries “cirurgies més agressives”, amb l’extirpació de la totalitat de la glàndula tiroidal i dels ganglis limfàtics regionals, “seguit d’un tractament amb radioiode [iode radiactiu] per destruir qualsevol resta de teixit tiroidal”.
L’estada a Espanya ajuda els menors no sols a reduir el nivell de radiació en la sang, sinó que també els permet accedir a tractaments dentals o vacunes i a conèixer una realitat educativa diferent. Amb la guerra, totes aquestes possibilitats s’han esfumat: els nens ara són refugiats.
Famílies desestructurades
L’ensulsiada del sistema soviètic dels anys 90 va portar a les zones rurals de l’antiga Unió Soviètica misèria i desocupació, que en els menors es tradueix en fracàs escolar i en famílies desestructurades que no tenen capacitat de cuidar als seus fills.
El cessament d’activitats culturals i la suspensió de les classes, primer per la covid i ara per la guerra, es tradueix en aquestes zones, on la majoria de les famílies són molt nombroses i viuen d’un sol salari, en situacions molt complexes.
Les autoritats espanyoles permeten l’adopció temporal de nens i nenes a partir dels 8 anys d’edat. No obstant això, poden viatjar amb 7 anys, sempre que vagin acompanyats d’un germà gran, i no tinguin malalties greus, ja que el Govern ucraïnès “no els permetria sortir del país”, afirma Nieves.
“Jo era una de les nenes que sempre venia perquè gaudia moltíssim de l’experiència”, diu Olga, que des dels 8 anys va visitar Espanya “gairebé totes” les vacances, fins que, amb 18 anys i acabat de fer el batxillerat, va decidir quedar-se de manera indefinida i estudiar per ser hostessa de vol.
La seva “família espanyola”, amb la qual parlava constantment per telèfon, ja li havia ofert en nombroses ocasions quedar-se amb ells, però la seva família bielorussa no volia. “Tenien por i desconfiança perquè en aquell temps es deien coses horribles sobre els nens adoptats o que passaven una temporada en altres països”.
“No són molts els afortunats que aconsegueixen quedar-se”, reflexiona la jove, la qual, encara que no ha estat adoptada formalment, no necessita “cap paper” per saber qui és la seva “veritable família”. “A casa meva mai se m’ha diferenciat i se m’ha tractat igual que al meu germà, que sí que és fill biològic”.
Per Olga, la seva història “estava escrita”. La primera vegada que va venir a Espanya, la seva família ni tan sols sabia quin aspecte tenia: “Anaven a rebre a una altra nena que, per motius desconeguts, al final no va poder viatjar”. Una decisió d’última hora que canviaria la seva vida “per sempre”.
A Korma, el seu poble natal i un dels més afectats per la radiació de la zona, intentarà anar “sempre que pugui”, però confessa que ja no li uneix res: “No vaig conèixer al meu pare biològic i només em queden alguns parents llunyans allà”.
Suspensió del programa
Des que el programa d’acolliment va començar el 1989, en aquells dies exclusiu per als nens d’origen ucraïnès, fins a l’actualitat, que ha anat prenent forma, el projecte ha ajudat a gairebé 12.000 nens.
La situació excepcional actual ha fet que enguany els programes d’acolliment se suspenguin, primer per la covid i ara per la guerra, segons va anunciar el març de 2020 el Departament d’Acció Humanitària de la República de Bielorússia.
L’ambaixador a Espanya, Pavel Pustovoy, va destacar, mitjançant una carta, el paper exemplar d’Espanya com a país receptor de nens d’acolliment i el de les famílies que tenen la generositat de participar en aquesta activitat. A més, va assegurar que, “quan la pandèmia acabi, el projecte tornarà”, però no ha estat possible per “la guerra del senyor Putin”, diu Nieves.
Des de la Federació entenen les mesures preventives i esperen “amb impaciència” que la situació millori i tot torni a la normalitat. “Quan puguem continuarem acollint a nens que estiguin dins de les zones afectades per Txernòbil, tant russos, ucraïnesos com bielorussos”, assegura Nieves, a la qual el preocupa que la societat generi “russofòbia”.
La finalitat del projecte d’acolliment de nens és sanejar la seva salut, a través d’una alimentació variada i de revisions mèdiques, possibilitats que no tenen al seu país d’origen. Ara mateix, la federació ha rebut més trucades que en cap altre moment. “Estem sobrepassats” diuen davant del nombre de famílies que volen acollir menors afectats per la guerra.
El nombre de nens que s’acolliran, en qualitat de refugiats, dependrà “dels espais disponibles, de les famílies i, sobretot, del Govern d’Espanya”.
Previsions futures
Es calcula que aproximadament, un total de 900 nens no viuran l’experiència enguany. Des de la Federació, asseguren que “la situació, en standby, és preocupant”.
“La pandèmia va ser un dur cop que va paralitzar els acolliments a Espanya”, afirma la presidenta de les associacions d’acolliment, que assegura estar sorpresa i agraïda amb les famílies que, arran de la situació de guerra al país, s’han ofert a acollir als menors afectats.
Tenint en compte que estem davant una població que, s’ha de recordar, ja es troba immunològicament deprimida, les conseqüències que es preveuen són terribles. Avui dia, encara no s’ha aconseguit definir un pla complet per desfer-se del problema de la radiació en les zones més afectades. Els elements estructurals, que conformen l’espai que cobreix el reactor danyat, es troben en mal estat i alliberen pols amb partícules radioactives.
Des de l’OMS alerten sobre els perills de les substàncies radioactives en la salut i sobre la necessitat de revisar i reformular els ambiciosos programes de rehabilitació per a la població afectada. I això, d’acord amb l’organisme de les Nacions Unides, només s’aconseguirà amb un major suport de la comunitat internacional mitjançant gestos com, per exemple, l’acolliment dels més petits durant l’època de vacances, fonamental per a la salut dels menors. “Quaranta dies a l’any fora de terra radiada allarga la vida d’aquests nens dos anys”, remarquen des de l’associació.
Olga comparteix la seva història amb la finalitat de “donar visibilitat” i animar totes les famílies a viure l’experiència. Creu que per impulsar l’adopció temporal de nens, tots dos governs, tant del país de destinació com del d’origen, haurien de “donar ajudes a les famílies perquè puguin fer front a les despeses que suposa portar a un nen durant un període de temps”.
“Tant de bo passi aquesta situació aviat i tant les famílies com els nens tinguin l’oportunitat i la sort de poder dir que tenen dues famílies: una espanyola i una bielorusa”, conclou Olga, emocionada.
