És com una pinça entre el Departament i la Fundació Bofill Contra les escoles d’iniciativa social. Només cal veure també les iniciatives d’aquest Departament des de fa uns anys amb assetjament constant. Tot ha de pivotar només sobre la segregació escolar? Ja no tenim més problemes al Servei d’Educació de Catalunya?
El principal problema de la segregació escolar no rau a l’escola, sinó a la societat. No hi ha polítiques efectives per solucionar les causes reals del problema i només es proposen pedaços, que en comptes d’inversió són despesa sense fons i sense retorn.
I el principal problema de la segregació escolar (no ho dic jo, sinó el Síndic de Greuges), és el finançament del sistema educatiu, particularment de l’escola d’iniciativa social, i la segregació residencial.
Però tampoc ocupa això al Govern. Per què no es fan passes cap a la gratuïtat amb la que es donaria compliment a les lleis? No preocupa la qualitat? Ni la qualitat del professorat i les seves condicions laborals, ni la qualitat de les instal·lacions, ni la qualitat dels continguts del currículum, ni la qualitat de la inexistent l’escola inclusiva, ni el fracàs escolar, ni l’abandonament. Aquests problemes, que són els reals del sistema educatiu, no cal abordar-los perquè només cal buscar un cap de turc i penjar-lo dels polzes a la plaça pública: la concertada.
El problema principal de la segregació escolar està més que identificat, valorat i quantificat! Es tracta principalment de l’infrafinançament i de les polítiques públiques dels anys de l’allau immigratori.
Quines polítiques públiques? La que té la rància esquerra ideològica al seu cervell reptilià (aquell que no reflexiona, que no processa, només reacciona): tot ha de ser de provisió pública, quan Catalunya ha assolit l’excel·lència gràcies a la iniciativa social. A més, l’Estatut defineix l’educació com un servei d’interès públic, i la LEC estableix el Servei d’Educació de Catalunya composat per les escoles de titularitat pública i les d’iniciativa social.
També la política de fer créixer només les escoles de titularitat pública, no deixant que les escoles d’iniciativa social incrementessin suficientment la seva oferta (no fos cas que es posés en evidència que, podent escollir, les famílies triessin!). El peix que es mossega la cua: no et finanço, ergo t’has de finançar a través de les famílies, ergo t’acuso de pesseter i segregador i per això has de desaparèixer. O bé, no et deixo créixer, la pública assumeix la immigració, t’acuso de segregador. Quin cinisme.
És el peix que es mossega la cua: no et finanço, ergo t’has de finançar a través de les famílies, ergo t’acuso de pesseter i segregador i per això has de desaparèixer. Quin cinisme!
I aleshores també s’entesten a mantenir un vocabulari i uns eslògans que són fal·laços: que si la concertada treu recursos de la pública, que si la segregació és culpa de la concertada, que si no existeix transparència, que si es trien els alumnes. Tota l’escola concertada ha promogut i signat el Pacte contra la Segregació, s’hi ha posat de valent, però l’administració no.
Amb aquest informe, la Fundació Bofill proposa canvis normatius. Si no es compleix ni la norma que tenim!!! N’hi hauria prou amb complir amb la llei, amb complir amb la gratuïtat, amb considerar l’educació un servei d’interès públic, que es pot proveir a través de la iniciativa social, que es tracti igualment totes les escoles del Servei d’Educació de Catalunya, que s’entengui que els principis que inspiren el sistema educatiu són els “principis de llibertat, tolerància i pluralisme (…) com a fidel prolongació de la lletra i l’esperit de l’acord en la redacció de la Constitució (i de l’Estatut) per a l’àmbit de l’educació” (LODE, 1985), que segueix dient que “en aquests principis ha d’inspirar-se el tractament de la llibertat d’educació, que s’ha d’entendre en un sentit ampli i no restrictiu, com el concepte que abasta tot el conjunt de llibertats i drets en el camp de l’educació. Inclou, sens dubte, la llibertat de crear centres docents i de dotar-los d’un caràcter o projecte educatiu propi (…) i la capacitat dels pares de poder triar per als seus fills centres educatius diferents dels creats pels poders públics, així com la formació religiosa i moral que estigui d’acord amb les seves conviccions”.
I això no s’ho inventa cap “neoliberal” de pa sucat amb oli. Això surt a la LODE, inspirat en la declaració dels Drets Humans i de la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea.
Però és que ja n’hi ha prou, ja no cola i cal dir-ho perquè és tan evident! I com això ja no cola, doncs acabarem dient que l’escola concertada és la causa del canvi climàtic o de la desaparició dels dinosaures, i emparellarem el terme “equitat” a tot el que es refereixi a la pública, així la concertada queda com la de la “inequitat”.
No ens n’adonem, però traspua un retrocés sistemàtic dels drets fonamentals que és evident, quan assetgen la iniciativa social i no permeten que els pares i mares exercim el nostre dret a educar els nostres fills com considerem oportú i a triar l’escola que vulguem, perquè hi tenim dret!