Marta Balasch és mestra d’infantil amb 24 anys d’experiència, dels quals els últims 14 com a directora d’una escola bressol municipal. Manel Güell és professor d’Educació de la UB, formador i consultor, amb 15 anys d’experiència en accions formatives a l’escola bressol.
Què heu volgut explicar amb el llibre?
El llibre té dues parts amb dos objectius diferents. A la primera part hem volgut exposar els fonaments teòrics de la pedagogia de l’educació infantil. Es posa èmfasi en les aportacions dels grans autors clàssics, des de Rousseau a Loris Malaguzzi i en les teories de pedagogs i psicòlegs sobre els trets i el desenvolupament de la infància, i argumentem quins són els beneficis per als infants que assisteixen a l’escola bressol. En la segona part hem volgut respondre les preguntes que es formulen les famílies al portar els seus infants a l’escola bressol mitjançant un diàleg entre una directora d’escola bressol i uns pares. En la conversa tractem dels horaris, què mengen, com dormen, quines activitats fan, què aprenen, les rutines, com funciona l’escola, com juguen, com informen a les famílies, com resolen els plors… L’objectiu és que les famílies lectores tinguin una informació clara sobre l’escola bressol i resolgui els seus dubtes i neguits.
L’heu escrit pensant més en les famílies o més en les professionals de l’educació?
Bàsicament és un llibre pensant per les famílies que volen portar els seus fills a l’escola bressol o aquells que ja el porten i volen disposar de més informació.
Quin manual/llibre/autor/a sobre petita infància us ha inspirat més i per què?
De tots els autors, ens inspira Loris Malaguzzi, perquè té una visió molt sistèmica i àmplia de l’educació a la petita infància, tant dels aspectes pròpiament pedagògics com socials i perquè beu de tots els grans pedagogs del Segle XX, a més de disposar d’una gran capacitat d’innovació i originalitat en l’enfocament de fet educatiu.
Hi ha algun prejudici, clixé o tòpic en relació a la vostra feina que hagueu volgut rebatre o desmentir?
Sí, al llibre argumentem i insistim en el fet que la bressol és una escola amb tot el que comporta: objectius educatius, metodologia, organització, etc. I trencar el tòpic de la paraula “guarderia” i també que “els infants només juguen”, quan està ben demostrat que jugar és una metodologia d’aprenentatge.
Teniu la sensació que l’educació infantil encara no està prou valorada?
Sí. No es considera de manera clara com una etapa educativa plena, com ara primària, secundària, etc. Tot i els documents oficials de l’administració educativa sobre l’etapa 0-3 de vegades fa l’efecte que és la parenta pobre del sistema educatiu. Cal afegir també els prejudicis d’algun sectors de la ciutadania sobre l’educació en aquesta etapa.
A aquestes edats, o s’aprèn jugant o no s’aprèn?
En aquestes edats s’aprèn jugant, està ben clar. I encara podem afegir que en etapes posteriors tots els aprenentatges relacionats amb el joc i el plaer associat són aprenentatges més intensos i que s’integren més fàcilment i tenen més durada temporal i per tant més impacte formatiu. L’homo ludens aprèn més que l’homo faber...
A la bressol s’aprèn jugant, està clar, però també en etapes posteriors els aprenentatges relacionats amb el joc i el plaer són més intensos i perduren més
Quan els meus fills eren petits a la llar d’infants ‘aprenien’ anglès i estaven de moda els ‘bits’ per estimular la intel·ligència. Tot això ja ha desaparegut o encara es fa?
Hi ha de tot… En la nostra experiència ja no s’analitza l’aprenentatge ni es plantegen els objectius educatius en aquests termes.
Si el nen o la nena van contents a l’escola vol dir que tot va bé?
Vol dir que, d’entrada, va la mar de bé… Ara, igualment l’observació diària de la conducta dels infants per part de l’educadora pot descobrir que, potser, alguna cosa no va tan bé malgrat les aparences.
Quin consell doneu a uns pares que us diuen que el nen/a dorm molt malament per les nits o no s’adorm si no és amb ells?
Nosaltres creiem que no és adequat donar “consells” a les famílies. En el cas que ens preguntes, caldria investigar quins són els hàbits de l’infant a casa abans d’anar a dormir i analitzar si poden ser causa d’aquesta dificultat. També es pot demanar una revisió al pediatre i per últim un diagnòstic dels equips del CDIAP si cal i la família ho considera adequat.
La partició de l’etapa 0-3 / 3-6 us sembla correcte?
Idealment creiem que fora millor un centre educatiu, un edifici, que fos de 0 a 6 anys. Això permetria un plantejament educatiu mes global en aquesta etapa, un tipus de disciplina i funcionament escolar més adequat a l’edat i una continuïtat entre el que ara es fa de 0 a 3 i de 3 a 6. El disseny de l’edifici i dels espais podrien adaptar-se millor a les necessitats d’aquestes edats també. Així com el funcionament de l’equip educatiu. Creiem que infants i famílies ho valorarien positivament.
Qui llegeixi el vostre llibre potser creurà que les mestres realment teniu temps de contestar consultes tan llargues. Quan i com ha de ser la comunicació entre escola i família?
Per nosaltres ha de ser continuada durant tot el curs. Tal com expliquem al llibre, l’escola bressol disposa de diversos mecanismes comunicatius: la llibreta viatgera amb notes diàries, el full informatiu de l’activitat diària de cada estança, els correus, els murals al passadís i la vestíbul, el facebook o web del centre, les entrevistes i les trobades diàries en els moments de portar i recollir els infants a l’escola.
La gratuïtat d’Infantil 2 a partir del curs vinent (i, més endavant, d’infantil 1 i 0) canvia alguna cosa als vostres centres o a les vostres rutines?
Sí, de fet en les visites de portes obertes ja s’ha notat un augment de famílies interessades i també han augmentat les preinscripcions. Ara, pel que fa a les rutines de l’escola no afecta, ja que per llei el nombre d’alumnes per aula està fixat.
