Ara fa gairebé un any que els titulars de la premsa feien ressò de la denúncia de CCOO alertant que milers d’alumnes s’havien quedat sense plaça d’FP pública. Fa un any, s’havien destinat molts recursos amb campanyes institucionals per atraure’ls cap aquest itinerari educatiu però no es va fer ni la planificació ni la programació adient per garantir el dret de l’educació i, tot i ser el batxillerat l’opció majoritària al finalitzar el quart d’ESO, gairebé 30.000 sol·licituds validades es van quedar sense assignar. Moltes famílies es van veure obligades a pagar quantitats desorbitades per poder estudiar un cicle formatiu en centres concertats o privats i moltes altres van ser expulsades del sistema educatiu per la pròpia administració al no obtenir plaça pública.
El mes de setembre i d’octubre el Departament establia mesures extraordinàries, com l’increment de la ràtio a 433 grups o la derivació de l’alumnat a l’FP online, i feia jocs de mans per disfressar les dades i ocultar les dades de sol·licituds desateses.
Amb les denúncies de famílies, un informe del Síndic de Greuges, diverses propostes sindicals sobre la taula i nou mesos per davant, moltes persones esperàvem un Pla de Xoc orquestrat pel Departament i les estructures del Sistema FPCAT que evités el que havia passat i corregís les elevades taxes d’abandonament i els desequilibris en l’oferta pública existents, sobretot en les àrees metropolitanes (l’exemple més flagrant és la ciutat de Barcelona, on només 4 de 10 matrícules d’FP són a centres públics). Les condicions semblaven favorables, a més a més s’anuncià una partida pressupostària extraordinària del Ministeri per crear noves places d’FP que han de ser principalment públiques.
La maquinària institucional es va posar en marxa i poc va trigar el Departament a presentar en roda de premsa la ‘Preinscripció FPCAT365’ que s’avançava dos mesos en el calendari per poder planificar i programar amb més anticipació. Com és habitual, es van inflar les dades de l’oferta pel curs vinent anunciant l’increment del 34% de places, barrejant l’oferta d’FP per l’ocupació amb l’oferta d’FP inicial, adreçades a un públic ben diferent. Però l’oferta educativa augmentarà poc més d’un 5%, 7.600 places més que aquest curs, ni arriben a les que es podrien crear únicament amb els fons estatals rebuts per aquesta finalitat: 15M d’euros que poden destinar-se per crear 7.757 noves places públiques.
També es van modificar les regles a mig curs, prioritzant la preinscripció a FP de grau mitjà a l’alumnat provinent de quart d’ESO (dins del bloc d’alumnat amb Graduat amb ESO), discriminant l’alumnat que accedeix amb ESO per altres vies com aquell que prové de les escoles d’adults, dels primers cursos de cicles o batxillerats o els que no van obtenir plaça aquest curs.
Segons dades del mateix Departament, només el 22% de l’alumnat que va finalitzar 4t d’ESO el curs passat va cursar GM aquest curs. Per què prioritzar aquest alumnat si la procedència majoritària no és la continuïtat educativa de 4t d’ESO i no afavorir la continuïtat educativa per tots els itineraris educatius?
Aquesta situació no es pot descontextualitzar del conflicte amb Educació durant aquest curs, que ha anat in crescendo amb les imposicions del calendari, sense voluntat de revertir les retallades, menystenint les representants de les treballadores de l’educació, que han obligat a tots els sindicats de l’educació a convocar nou dies de vaga i a anunciar la convocatòria de dos dies més al setembre.
L’avançament de la preinscripció al mes d’abril no ha suposat un avançament de les comissions de garanties d’admissió per analitzar el procediment i l’assignació de les places.
A data d’avui, el Departament no ha donat les dades oficials de la preinscripció, tot i que els centres fa setmanes que tenen penjades les llistes a les seves webs, i es pot constatar com en molts cicles de grau mitjà amb molta demanda, sobretot en el torn de matí, l’alumnat de continuïtat de 4t d’ESO emplena totes les places disponibles, fet que demostra el dèficit d’oferta pública existent.
L’alumnat de continuïtat educativa provinent d’altres vies ha d’esperar al setembre per saber si obté una plaça d’FP?
El retard a l’hora fer pública aquesta informació limita la possibilitat d’adoptar mesures extraordinàries per garantir plaça pública per tothom i beneficia a qui fa negoci amb l’FP oferint plaça assegurada en el cicle desitjat en centres privats.
Mentre el comitè de vaga es reunia amb els grups parlamentaris, el Departament ha tornat a implementar una nova retallada a l’augmentar la ràtio dels grups d’FP pel curs vinent, avisant amb data 1 de juliol mitjançant un correu de la direcció general d’FP adreçat a les direccions dels centres.
La mesura va contra les recomanacions de millora educativa i les peticions de la plataforma unitària sindical de reducció de ràtios, suposa un increment del risc de contagi (recordem que a l’FP no hi han hagut reforços Covid), i no està garantida la partida pressupostària pels centres per comprar els equips i el material necessaris per encabir 33 alumnes a l’aula. Una vegada més l’alumnat més vulnerable paga les conseqüències de la mala gestió del Govern i del Departament d’Educació amb l’FP.
Tornaran a justificar-ho dient que la meitat d’alumnes abandona abans dels nadals? No serà la manca d’atenció i d’orientació i les sobreràtios que els expulsa del sistema? On són els milions d’euros dels fons europeus i del Ministeri per impulsar la nova Llei orgànica d’FP?
La millor eina per convertir aquesta etapa en una opció de primera seria actualitzar l’únic acord social per l’FP que ha tingut lloc a Catalunya, signat el 1999 en la mesa de personal docent no universitari
Fins ara tots els recursos del Departament s’han destinat a dualitzar el currículum de la formació professional per adaptar-lo a les necessitats de les empreses, d’imposar-lo sense el suport dels sindicats educatius i promoure un model d’FP Dual low cost fonamentat en la beca, amb una remuneració mínima mitjana que no arriba al 58% de l’SMI de l’any 2020 (275 euros al mes per mitja jornada laboral), tot i tenir la competència per promoure un model exclusivament amb contracte laboral com tenen altres territoris.
Tal com advertíem CCOO, calia esperar la nova llei per veure quines modificacions curriculars establia i ara veiem el desencaix que ocasiona una nova revisió dels currículums pels propers cursos.
Ara, però, amb una injecció milionària per a l’FP tenim l’oportunitat de dignificar aquesta etapa i convertir-la en una opció de primera, com en els països de referència. La millor eina per aconseguir-ho seria actualitzar l’únic acord social per l’FP que ha tingut lloc a Catalunya, de l’any 1999, signat en la mesa de personal docent no universitari, del qual pengen els desdoblaments, les coordinacions i la formació, entre altres.
Permetria adaptar perfectament les novetats que introdueix la nova Llei als centres garantint l’organització adequada, la qualitat i les condicions de treball dignes del personal que participa en l’FP, el desplegament dels principis d’inclusió en aquesta etapa, a més de posar en marxa els serveis d’orientació i d’acreditació permanents que garanteixin la formació al llarg de la vida i serveixin per formar íntegrament les futures professionals des del motor del sistema, els centres educatius d’FP.
La proposta està sobre la taula del Departament des de fa uns anys, quan es va iniciar el diàleg en mesa tècnica per a la seva actualització, però les prioritats en l’FP han estat ben diferents…
