Fa aproximadament uns quinze dies que es va publicar la resolució per la qual el Departament d’Educació adjudica el servei de CEEPSIR (Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos) a 28 centres d’educació especial de Catalunya. Una nova oportunitat que pot ajudar a la millora de l’atenció educativa de tot l’alumnat i avançar cap a un sistema educatiu inclusiu. Voldríem fer uns breus comentaris d’aquesta resolució d’acord amb la normativa ja existent a Catalunya, segons el que diuen alguns organismes internacionals i la recerca, i el que suposa per als centres d’educació especial.
La principal valoració d’aquesta resolució s’ha de fer amb relació al que representa pel desplegament del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, i per avançar cap a un sistema educatiu que aculli tots els alumnes i doni resposta a les seves necessitats. Hem de tenir clar que el Decret 150 es titula “de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu” i que en l’article 3 apartat 1 s’afirma que “Tots els alumnes són subjectes de l’atenció educativa que regula aquest Decret: els alumnes que requereixen exclusivament mesures universals, els alumnes que, a més, necessiten mesures addicionals, i els alumnes que sumen, a aquestes darreres, les mesures intensives, per tal de garantir l’accés a l’educació i l’èxit educatiu en condicions d’equitat i igualtat d’oportunitats”.
Aquesta resolució posa un instrument, un recurs més per tal que el sistema educatiu pugui garantir l’èxit i l’aprenentatge de tots els alumnes. En aquest sentit pensem que és una resolució positiva per als centres ordinaris, per als mestres i professors, per a les famílies, per als centres d’educació especial, però especialment per a tot l’alumnat (incloent-hi els alumnes amb les necessitats de suport més intens).
Des del nostre punt de vista, això és el que és important ressaltar. Massa vegades s’afirma que els centres d’educació especial són una barrera o un impediment per a la inclusió, quan hauríem de considerar-los com una ajuda per avançar cap a un sistema progressivament i realment inclusiu.
Disposem, com a base i fonament d’aquesta nova perspectiva, d’una sèrie de declaracions d’organismes internacionals, així com d’una legislació que recolza i promou tant el desenvolupament d’una educació i d’una escola inclusives com la transformació dels centres d’educació especial en un recurs pels centres ordinaris. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, aprovada per Nacions Unides l’any 2006, reconeix, en l’article 24, el dret a l’educació de les persones amb discapacitat i estableix que, per tal de fer efectiu aquest dret, els estats asseguraran un sistema d’educació inclusiva al llarg de tota la vida. La Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, (LOMLOE) contempla, en l’article 1, l’equitat i la inclusió educativa com a principis del sistema educatiu i, en l’article 81, els principis de participació i inclusió. Així mateix, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació consagra la inclusió escolar com a principi rector del sistema educatiu i estableix que el procés d’accés als centres educatius es regirà pels principis d’equitat i inclusió educativa. Finalment, el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, proposa un marc òptim per desplegar i aplicar nous enfocaments i pràctiques inclusives. Tant la LOMLOE com el Decret 150/2017 estableixen la transformació dels centres d’educació especial en proveïdors de serveis i recursos.
Hi ha un cert acord en la recerca i la literatura especialitzada d’aquells components que garanteixen un sistema educatiu per a tots els alumnes. El que cal, ara, és promoure experiències i pràctiques que impulsin el desenvolupament d’aquestes estratègies i que permetin progressar cap a una escola que respongui a les característiques i necessitats de cada alumne. Els CEEPSIR poden constituir un servei més en la construcció d’aquest sistema. És important pensar, també, en els beneficis que comporta el fet de participar i aprendre en els contextos que són comuns a tots els alumnes. A pesar de les controvèrsies que genera aquest tema, la recerca és força clara sobre els avantatges de la inclusió. En un treball aparegut en l’últim número de la revista Research and Practice for Persons with Severe Disabilities, s’afirma que l’accés a l’aula ordinària amb companys de la mateixa edat està associat amb millors resultats acadèmics i socials per als alumnes amb necessitats de suport intens. I com aquest treball, molts altres.
Malgrat les controvèrsies, la recerca és força clara sobre els avantatges de la inclusió: l’accés a l’aula ordinària està associat amb millors resultats acadèmics i socials per als alumnes amb necessitats de suport intens
Finalment, què representa aquest resolució per als centres d’educació especial? Per a una part important de les escoles suposa un reconeixement a la tasca que fa anys que fan. Creiem que la majoria dels centres, tant els seleccionats com els altres que no ho han estat, tenen un visió molt clara d’aquesta funció de suport al sistema educatiu i un compromís i unes pràctiques clarament dirigides a acomplir aquesta finalitat. Durant molt temps han estat treballant, la majoria de vegades de forma voluntària i sense cap tipus de suport, per esdevenir un servei i un recurs per als centres ordinaris. També és cert que hi ha un debat intens en molts centres d’educació especial, ja que es qüestiona si la inclusió de determinats alumnes als centres ordinaris els garanteix una atenció educativa adequada i el benestar personal i emocional. Debat que caldria tenir en compte però que no hauria d’impedir la transformació d’aquests centres i l’oportunitat d’aquest alumnat a accedir i participar en els entorns comuns a tots els alumnes.
És possible que l’adjudicació de 28 CEEPSIR sigui insuficient, però és una mesura més per avançar cap a un sistema educatiu inclusiu. Potser no cal plantejar si serà suficient. El que ens ha de preocupar realment és si els centres d’educació especial seran un recurs efectiu i productiu (que sigui útil) per ajudar als centres ordinaris a respondre a les necessitats de tots els alumnes (incloent-hi els alumnes amb les necessitats de suport més intens). I això s’hauria de fer amb propostes de models i d’estratègies fonamentades i basades en l’evidència, que s’implementin amb el suport de totes les persones implicades, que s’avaluïn d’acord amb el seu impacte en l’aprenentatge i benestar dels alumnes, etc.
En una notícia apareguda el 18 de novembre del 2021 al diari ARA es diu que el 80% dels docents admeten dificultats amb l’educació inclusiva. Qui està preparat? Com ja hem comentat, podem dir que ha hi models, enfocaments i estratègies que permeten en l’actualitat fer dels sistemes educatius uns contextos inclusius. Models i enfocaments, en molts casos, amb una forta fonamentació i validació. I això exigeix canvis de perspectives, l’adopció de noves pràctiques i, molt important, unes propostes de formació renovades.
