La universitat sembla no haver trobat encara la manera de posar fi a les anomenades capelletes, això és, la generació de regnes de taifes acadèmics per la via de promocionar professorat amb criteris més d’afinitat personal que meritocràtics. Un exemple s’acaba de viure, fa unes setmanes, a la Universitat de Barcelona, la més important de Catalunya i, d’acord amb tots els rànquings, la universitat espanyola amb més prestigi internacional. Al febrer, el rectorat va posar en marxa un Programa de Talent Intern per promocionar el professorat associat amb més arrelament a la institució, a partir de criteris objectius, però a l’hora de la veritat els criteris que han comptat són els que han fixat les diferents seccions dels diferents departaments de les diferents facultats. En un dels casos, els criteris han estat aparentment dissenyats per evitar que el professor més ben posicionat accedís a la plaça de professor lector.
La convocatòria del Programa de Talent Intern va aplegar un total de 121 candidatures, totes elles del que s’anomena professorat associat acreditat. Els professors associats són els que teòricament tenen una feina principal externa a la universitat i que aporten la seva experiència a l’aula, si bé durant els anys de la gran crisi es va disparar el fenomen dels falsos associats, professors que en realitat dedicaven tota la seva jornada laboral a la universitat amb salaris tercermundistes. O encara s’hauria d’escriure que dediquen, en present, perquè malgrat que ara l’associat ha de demostrar que té una altra ocupació, en molts casos es munta una ficció de feina externa per poder conservar la feina real de professor associat.
Alguns d’aquests associats van passar per un procés d’acreditació a professorat lector per l’AQU (Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya), i aquests eren els convocats en el Programa de Talent Intern de la UB, en el qual es valorava l’antiguitat en la contractació (30%); l’antiguitat en l’acreditació (30%); l’activitat docent (20%), criteri en el qual entraven qüestions com la pertinença a un grup d’innovació docent, formació rebuda, nivell d’idiomes, etc.; i les publicacions (20%). Aquests criteris van servir per ordenar del primer a l’últim els 121 candidats. Van ser triats els 2 primers de tota la llista, i els primers dels 6 departaments amb una taxa més elevada de temporalitat. En total, 8 professors.
Però el rectorat no convoca concursos de places de lectors. Ho fan les facultats, o més concretament els departaments en què es divideixen aquestes, si bé en realitat el control el tenen les diferents seccions que componen cada departament. Preguntat al respecte, un portaveu del vicerectorat de PDI (Personal Docent Investigador) de la UB explica a aquest diari que “es va establir una llista prioritzada de tots els candidats i es van assignar les vuit places als departaments als quals pertanyien les persones més ben puntuades”. A la vegada, precisa que “les places de professorat lector són obertes i de concurrència pública. Per tant, l’únic que es pot fer des del vicerectorat de PDI és prioritzar els perfils que es convoquen”, si bé “no han de tenir una relació directa amb els criteris de valoració que apliquen les comissions de les places que surten a concurs”.
Docència, recerca i “activitat recent”
A començaments de maig es publiquen les places de professorat lector del curs 2022-23. En total són 60 places dividides entre 14 facultats, de les quals 8 places surten de l’esforç pressupostari que neix del Programa de Talent Intern. Les candidatures es poden presentar fins al juny, i el juliol es publica la composició dels diferents tribunals, que habitualment estan formats per tres professors del mateix departament al qual pertany la plaça i dos professors d’altres universitats. Cada tribunal és sobirà per fixar els criteris amb els quals avaluarà els candidats, però, segons fonts sindicals, només n’hi haurà tres entre seixanta on el tribunal decideixi que donarà molt poc valor a l’activitat docent, i molt a la recerca, i que a més la limitarà a “l’activitat recent”.
Aquests tres tribunals són del Departament d’Empresa de la Facultat d’Economia i Empresa. En aquest departament surten 4 de les 60 places. L’única que no estableix cap criteri temporal queda deserta (per tercer any consecutiu). En els altres tres casos s’estableix un criteri específic segons el qual es valorarà més la recerca que la docència, i no qualsevol recerca sinó la feta els últims anys. En un cas es diu específicament que s’analitzaran “els últims cinc anys” i en els altres dos que es valorarà “l’activitat recent”, sense més concreció.
Resultat: el candidat més ben posicionat pel Programa de Talent Intern queda l’últim en els tres concursos, malgrat que porta molts més anys de docència, i malgrat que té més articles publicats i indexats que la resta de candidats, si bé l’últim és de 2012, perquè la condició d’associat, com tothom sap a la universitat, dona molt poc marge de temps per fer recerca. En teoria, els tribunals fixen aquests criteris abans de conèixer els currículums dels diferents candidats, però, com apunten les fonts sindicals, avui dia els currículums son públics (estan a internet) i més encara els dels que treballen a la mateixa casa.
“La priorització només serveix per perfilar”
D’acord amb el portaveu de la UB, “el Programa de Talent Intern ha evidenciat el reconeixement de l’equip rectoral cap a un col·lectiu que ha estat treballant durant anys en unes condicions precàries. Des del primer moment, hem estat conscients que la priorització interna només servia per perfilar i distribuir les places per a departaments amb dèficits de plantilla i que el resultat final havia de ser resolt per un concurs de concurrència pública valorat amb els criteris establerts per a places de lector”.
De les vuit places del programa, sis les han guanyat les persones “que van tenir el perfil prioritzat”, una altra ha estat guanyada per un altre professor associat del mateix departament (que també era a la llista de 121 candidats), i només una ha estat guanyada per un professor sense contracte previ de professorat associat. “Considerem que el fet que set de les vuit places hagin estat guanyades per professorat associat que es va presentar a la convocatòria interna és molt bon resultat per als objectius que s’havia plantejat el programa de Talent Intern”, afirma el portaveu de la UB.
El Programa de Talent Intern ja no es tornarà a convocar l’any 2023. Els motius oficials són que la Conselleria de Recerca i Universitats ha anunciat la posada en marxa d’un programa amb la mateixa finalitat per contractar 850 professors associats com a professors a temps complet en tres anys, i perquè es prefereix esperar a la regulació que faci la futura LOSU (Llei Orgànica del Sistema Universitari, també coneguda com a Llei Castells, encara que potser acabi sent la Llei Subirats) sobre aquest tipus d’iniciatives per promoure la contractació del professorat associat.
D’acord amb altres fonts de la UB, algunes facultats havien demanat al rectorat que per a futures convocatòries del Programa de Talent Intern el criteri encaixi més amb les necessitats de perfils de professors dels departaments, que no sempre coincideixen amb els que tenen més antiguitat i formació. Però altres fonts consideren que el veritable motiu de la cancel·lació del programa ha estat el fet de constatar que en últim terme els departaments tenen la paella pel mànec.