El Síndic de Greuges ha lliurat al Parlament un nou informe que s’emmarca en el Pacte contra la Segregació Escolar. En aquest cas, es tracta d’un exhaustiu anàlisi sobre la realitat dels centres educatius d’alta i màxima complexitat a Catalunya, que són un total de 730 (el 24,2% del conjunt), dels quals 666 són públics (29,1%) i 64 són concertats. L’informe, de 134 pàgines i titulat La dotació de personal i la gestió d’equips educatius en els centres amb elevada complexitat, fa un repàs de les principals mancances d’aquests centres i finalitza amb un seguit de recomanacions.
L’informe comença posant en valor l’esforç que ha fet el Departament d’Educació en la lluita contra la segregació escolar, l’increment del pressupost destinat a l’educació (del 52,5% si s’agafa com a referència el 2014, un any de grans retallades) o l’increment de la dotació de plantilles als centres públics (del 18,3% des d’aquell 2014). Tanmateix, explica, els centres d’alta complexitat tenen encara un seguit de dèficits, especialment en relació amb la gestió dels equips educatius, que no s’han revertit a partir d’aquest increment de recursos.
En primer lloc, l’informe reconeix que la normativa que regula la provisió de plantilles als centres públics discrimina positivament els centres amb elevada complexitat, de manera que aquests centres tenen una dotació de personal docent més elevada que els centres que no tenen aquesta complexitat. Tot i això, qualifica aquesta mesura d’insuficient, ja que, per exemple, un centre de primària de màxima complexitat té una dotació docent més per cada línia (9 unitats) que un centre de complexitat estàndard, és a dir, un professional docent més per cada 180 alumnes. Agafant com a univers el conjunt del personal docent de primària, l’any 2022 només l’1,8% es destina a compensar el nivell de complexitat dels centres i només el 2,7% es destina a l’educació inclusiva de l’alumnat amb necessitats educatives especials.
Personal d’atenció educativa
La insuficiència de personal als centres d’alta complexitat afecta especialment el personal d’atenció educativa, apunta l’informe, tant als centres públics com als concertats. En aquest sentit, el Departament d’Educació garanteix una dotació de tècnic especialista en educació infantil (TEI) a les escoles i una dotació de tècnic d’integració social (TIS) als instituts que són considerats de màxima complexitat, però no està garantida aquesta provisió en centres d’alta complexitat, ni tampoc, en el cas dels TEI, en escoles de màxima complexitat d’una línia. Per exemple, prop del 40% de centres d’alta complexitat no té la figura professional del TIS.
La provisió d’aquest suport als centres amb elevada complexitat és limitada. En el cas dels TIS, per exemple, el curs 2021/2022 hi havia una ràtio de TIS per cada 393,2 alumnes a centres amb elevada complexitat en el sector públic i una per cada 712,7 alumnes a centres amb elevada complexitat en el sector concertat. Si prenem com a referència els educadors socials, la ràtio és d’una dotació per cada 2.260,7 alumnes a centres públics amb elevada complexitat. Així, el Síndic considera que “es fa difícil incidir de manera significativa en les condicions d’educabilitat de l’alumnat d’aquests centres amb aquestes ràtios”.
La situació a la concertada d’elevada complexitat
Per pràcticament cadascun dels aspectes analitzats, la situació empitjora en el cas de la seixantena centres d’elevada complexitat del sector concertat. L’informe apunta que la dotació de personal és encara més marginal, ja que els concerts educatius són lineals i només es fixen en la grandària del centre i no en la seva complexitat, això fa que es trobin “en una situació més precària que la resta de centres concertats i també que la resta de centres públics, independentment de la seva complexitat”.
Una altra dada, força sorprenent. Hi ha 31% de centres públics de molta alta complexitat que no tenen aula d’acollida. Però en el cas dels concertats aquest percentatge s’eleva al 54,5%. El mateix succeeix amb el 54,2% i el 69,8% dels centres públics i concertats d’alta complexitat.
Pel que fa al personal d’atenció educativa, l’informe destaca que en el sector concertat és més prevalent la contractació de personal docent addicional mitjançant el pagament de quotes de les famílies, circumstància que no es produeix tant en els centres concertats amb elevada complexitat. Per tant, aquests centres concertats, a diferència dels del sector públic, acostumen a disposar d’una dotació de plantilles més baixa que els centres concertats amb una composició social afavorida.
Mobilitat, interinatge i falta d’acompanyament
Un altre dels dèficits que assenyala l’informe és l’elevada mobilitat de les plantilles, que les xifres indiquen que afecta especialment els centres amb especial complexitat socioeducativa, la qual cosa està relacionada amb la manca d’incentius per exercir la funció docent en aquests centres. El percentatge d’interins als centres de molt alta complexitat (52,1% a primària i 60,5% a secundària) se situa per sobre de la mitjana (41% a primària i 50,7% a secundària). El percentatge de places de destinació definitiva en aquests centres (33% a primària i 20,6% a secundària), en canvi, se situa per sota de la mitjana (40,6% a primària i 29,0% a secundària).
No només no hi ha incentius (retributives i horàries) per a què el professorat experimentat es quedi en aquests centres sinó que, ben al contrari, el Decret 39/2014 reconeix l’exercici de la funció docent en un centre amb elevada complexitat com un mèrit per accedir posteriorment a altres centres, “la qual cosa pot incentivar la mobilitat i l’accés a centres de màxim”, apunta l’informe.
A més, afegeix, els dèficits del professorat en formació i experiència relacionades amb l’atenció de la diversitat fa que part del professorat que accedeix als centres públics amb elevada complexitat no disposi de la preparació necessària per desenvolupar la seva tasca en aquest tipus de centres.
Un altre aspecte que l’informe considera que no es té prou en compte és el fet que la concentració de necessitats educatives específiques d’aquests centres exigeix als professionals que hi treballen que es coordinin més amb la xarxa de serveis socials, educatius i de salut del territori que atén l’alumnat més enllà de l’horari escolar. Però la normativa que regula l’horari laboral no ofereix un tractament específic al personal que treballa en aquests centres ni reserva més temps a fer tasques de coordinació a aquests professionals en comparació amb els professionals que treballen en centres sense aquesta complexitat. També dificulta aquest treball en xarxa la saturació dels EAP i altres serveis educatius de zona i la dedicació i el suport insuficients d’aquests serveis als centres amb elevada complexitat.
Propostes d’actuació
A partir d’aquí, l’informe enumera algunes propostes d’actuació que van en la línia d’aconseguir plantilles més competents per atendre la complexitat, aconseguir equips educatius més estables i cohesionats, incrementar les dotacions de professionals o fer un treball més integrat en l’entorn.
Algunes de les mesures proposades són incrementar la provisió de personal d’atenció educativa als centres amb elevada complexitat i incorporar-los com a part de la plantilla; promoure un programa específic de formació i acompanyament per als equips educatius d’aquests centres; millorar les condicions de treball en què el professorat d’aquests centres desenvolupa la seva feina o establir un sistema d’incentius no econòmics orientat a la retenció i estabilització de la plantilla; incrementar les hores de coordinació i tutoria del professorat, i desplegar els contractes programa per dotar de més recursos aquest tipus de centres.