‘Byōdō’, per jugar amb les matemàtiques
No és ben bé un joc de taula, sinó un sistema de joc que acaben de presentar dos alumnes del Grau en Enginyeria de Disseny Industrial de l’escola Elisava, Eva Vela i Gabriel Alcaide. Està format per 60 fitxes de fusta amb forma d’hexàgons enumerades del 0 al 9 amb petites ranures als costats. En unir els números, la combinació de ranures dona lloc a operacions (+, -, =…) i es poden crear sumes, restes i cadenes d’equacions. S’adreça a nens i nenes d’entre 7 i 14 anys, als quals el joc empeny a resoldre operacions matemàtiques (sumes, restes i equacions) de forma àgil mentre socialitzen i es diverteixen.
Segons els seus creadors, Byōdō ofereix infinites possibilitats, ja que cada nen, nena, família o centre educatiu pot inventar-se un joc diferent. Vela i Alcaide en proposen tres a les instruccions, entre les quals destaca Quick Byōdō, que anima a cada jugador a construir, amb un mínim de tres fitxes, una operació matemàtica que doni com a resultat el número que ha sortit al dau. El primer que ho aconsegueix agafa el dau i crida: «Byōdō!». Un altre exemple de joc promou la resolució d’equacions de primer grau, ja que Byōdō ajuda els nens i nenes a aïllar la incògnita de forma visual i física i a trobar la solució de forma més intuïtiva.
El joc s’ha creat en col·laboració amb nens i nenes de primària, que han testat i ajudat a desenvolupar el projecte. Els seus creadors asseguren que Byōdō impulsa “la passió per les matemàtiques i la ciència i contribueix a impulsar les vocacions STEM, que fomenten el pensament lògic i crític en els més petits, estimulen la seva curiositat i introdueixen conceptes d’enginyeria i matemàtiques necessaris per entendre i actuar en el món actual i en el futur proper”.
‘SmileUrbo’, per entendre la importància d’arribar a acords
Creat l’any 2013, SmileUrbo és un joc de rol adreçat a alumnes a partir de 16 anys. El punt de partida és un petit poble d’un país en vies de desenvolupament que es troba en una situació crítica. Els jugadors formen part de la junta del poble, però cadascun assumeix un rol diferent: agricultor, comerciant, mestre, polític… I han de prendre decisions en el moment que un inversor d’un país desenvolupat arriba al poble amb la proposta de comprar un terreny i construir-hi un hotel. És un joc per a 7-9 jugadors i està disponible en diversos idiomes.
La creadora de SmileUrbo és Aleksandra Zemke, sociòloga polonesa afincada a Barcelona des del 2010, i el joc està inspirat en les seves pròpies vivències. Ha rebut diferents reconeixements i premis internacionals i s’adreça fonamentalment a ONGs, institucions educatives i administracions públiques. Zemke ha creat l’associació SmileMundo, que actualment treballa també amb altres projectes per crear materials i experiències que facilitin l’ensenyament de les matemàtiques (Valor Afegit) i la història (DIGHIST).
Segons els seus creadors, SmileUrbo promou els valors de l’educació al desenvolupament i la cooperació, al mateix temps que s’hi aprèn sobre negociació, comunicació, participació o treball en equip. Permet experimentar situacions en primera persona i comprovar les conseqüències dels propis actes, sempre en un escenari segur i confortable en el qual es poden assajar diferents estratègies de comunicació i modificar comportaments sense que ningú se senti jutjat per l’altre.
‘Fronteres Invisibles’, per debatre sobre migracions i racisme
Fronteres Invisibles és un projecte que neix el curs 2017/2018 dins l’agrupament escolta Rudyard Kipling de Barcelona, que posteriorment ha agafat vida pròpia i que ara s’ofereix a escoles i instituts juntament amb Diomcoop, una cooperativa d’exmanters que enriqueixen les trobades ja que aporten la seva experiència viscuda. És un joc de taula pensat per alumnes a partir de 12 anys, però també un joc de terra, ja que s’ofereix també en un format que permet fer l’activitat a l’aire lliure i s’adapta a infants més petits.
El joc de taula és a la venda, però l’activitat que proposa Fronteres Invisibles va més enllà, ja que el projecte ofereix als centres educatius dos dinamitzadors, que fan una introducció general de la temàtica a través d’una dinàmica i a continuació col·loquen a l’aula un tauler, fitxes i cartes. Cada jugador o grup de jugadors (el número de participants pot anar de 5 a 25) treu una carta, que serà la seva nova identitat: una persona migrada, que haurà de passar per diverses caselles plenes d’adversitats basades en les vivències de les persones migrants: “No tens permís de residència, no pots treballar”; “Ves a la Delegació de Govern per aconseguir papers”; “Batuda policial. Et detenen, vas a un CIE”… A més a més, poden caure en les caselles d’etiquetes, on et vas omplint de prejudicis que et dificultaran la partida.
Els dinamitzadors van explicant i complementant el funcionament del joc amb els paral·lelismes de la realitat, i quan s’acaba el joc, tots els participants posen en comú què ha passat i com s’han sentit. És un joc que ajuda a trencar prejudicis sobre les persones migrades i a posar-se a la seva pell. Fronteres Invisibles també ha desenvolupat un scape room i un conte per parlar del racisme a les aules.
‘Finnelis’, per abordar el consum responsable
L’Institut d’Estudis Financers (IEF) de Barcelona i l’editorial Kidnelis de Sabadell, especialitzada en jocs educatius, van crear fa un parell d’anys Finnelis, un joc de taula sobre finances domèstiques que vol “conscienciar als més petits de la casa sobre el valor dels productes i serveis i la importància de fer un consum responsable i raonat”. S’adreça principalment a nenes i nens de primària, de 7 anys en endavant.
Casella a casella, els jugadors aprenen conceptes bàsics relacionats amb les despeses quotidianes d’una família que els porten a reflexionar sobre el valor dels diners i la importància de no deixar-se portar per l’atzar o els capritxos, atès que els nostres recursos són limitats i cal qüestionar-nos des de petits qualsevol decisió que pugui posar en risc el nostre benestar. Els jugadors fan front a diverses factures comunes a la majoria de les llars, simulant la vida real, havent d’assumir la responsabilitat de cobrir tots els seus pagaments amb els recursos dels quals es disposa. En el joc apareixen conceptes de consum responsable i consciència social, a fi de despertar l’esperit crític dels nens i ajudar-los a comprendre la importància d’administrar amb sensatesa els seus diners.
La creadora de Finnelis és Laia Santanach, experta en educació i finances que des del departament d’Educació Financera de l’IEF va desenvolupar la idea de fer arribar les finances personals als més petits de casa, a través d’un joc de taula. El responsable de la dinàmica de joc i de la creació de les regles és el prestigiós expert en jocs Toni Serradesanferm, creador també del joc de taula Victus, inspirat en la novel·la homònima d’Albert Sánchez Piñol.
‘El joc de les frases desfetes’, per divertir-se aprenent català
Aquest joc va ser ideat fa dos anys per alumnes de 5è de l’Escola Lluçanès de Prats de Lluçanès, i es va endur el sisè Concurs Tísner de Creació de Jocs de Català que convoca la Plataforma per la Llengua. S’hi juga per equips i els jugadors tenen dues baralles amb les representacions de frases fetes, que han d’endevinar i aparionar durant la partida, ja que un bloc de cartes conté les meitats de les frases i els jugadors tenen repartides altres meitats. El jugador que troba la parella a continuació ha de dir en veu alta una frase que contingui aquella expressió perquè es vegi que s’ha entés el significat, i un cop fet això es queda sense aquella carta. Guanya la persona/equip que es quedi abans sense cap carta. A banda, les cartes contenen altres sorpreses que fan el joc més divertit.
En aquest vídeo els mateixos autors del joc expliquen la seva dinàmica, i animen altres escoles a jugar-hi, però no hem sabut trobar on està disponible per ser descarregat.
‘Tu què creus?’, per parlar de la pluralitat de religions
L’any 2017 la direcció general d’Afers Religiosos va encarregar al col·lectiu Irènia un taller per a escoles en el qual es parlés de la diversitat de confessions a la vegada que es donava a conéixer la seva Guia per al respecte a la diversitat de creences als centres educatius, editada el 2010 i revisada i ampliada aquell any. D’aquí va néixer el joc de taula Tu què creus?, ideat per l’artista grec-català Yorgos Konstantinou.
El joc de taula està pensat per a una vintena de participants, té una duració de dues hores i consisteix en un taulell i unes piles de preguntes. Els jugadors han d’agafar una targeta o altra en funció del resultats dels daus, i d’aquesta manera es van formulant preguntes des de diverses perspectives:
– Què faries tu? Bones pràctiques relatives al respecte a la diversitat religiosa
– Què pots respondre? Respostes a estereotips i prejudicis
– Què diu la llei? Situacions previstes en les lleis
– Què creuen? Coneixements sobre les diverses religions presents a Catalunya
– Què tal, família? Gestos i accions per facilitar l’entesa i la comunicació
El joc és cooperatiu, de manera que els jugadors han d’aconseguir que tots els equips situïn alguna peça al centre del taulell. La dinàmica afavoreix el debat entre els participants i la consulta de la Guia per al respecte a la diversitat de creences per respondre algunes qüestions que no sap respondre cap equip. Amb tot, el més possible és que ja no estigui disponible perquè no hem trobat més informació sobre aquest joc.