Un alliberat sindical de la Intersindical-CSC es va trobar una situació en un centre que ens ha gelat la sang a tots. Un cop assabentats d’aquesta situació, des del sindicat no podem callar. En conseqüència, volem explicar i denunciar l’abús i l’excepcionalitat de les circumstàncies que concorren en aquest cas. Anem als fets.
Al bell mig entre les dues cocapitals del Vallès Occidental, Sabadell i Terrassa, i a l’ombra del Complex Egara, hi trobem un dels pocs instituts on s’imparteixen exclusivament estudis de Formació Professional de Catalunya: l’IES Castellarnau. És un centre educatiu amb una comunitat educativa molt gran, on estudien vora 1.500 persones de més de setze anys i que compta amb uns cent professionals de l’educació.
Avui us volem fer coneixedors de la problemàtica que viuen aquests docents per culpa d’una interpretació capciosa de la llei per part de la direcció del centre i d’una inspecció que els fa costat i que, recordem-ho, és la responsable de validar els horaris presentats per l’equip directiu a la Programació General Anual.
La reducció horària a l’esmentat institut només s’ha concretat en una hora, i no en les dues que, per llei, els pertocarien
Corria l’any 2010, l’any de les infames retallades que encara s’estan intentant revertir des de la lluita sindical, quan els docents de secundària de Catalunya van passar a fer 20 hores lectives setmanals per tal que hi hagués un estalvi de diners a les arques públiques (reduint el nombre de professors i mestres als nostres centres educatius). El curs 2018/2019 es va recuperar una de les hores arrabassades i tot el cos docent de secundària va passar a fer 19 hores. Tot? No. A l’institut Castellarnau en van continuar fent 20, d’hores. Això va començar a crear una mala maror que s’ha intensificat d’ençà que, al gener del 2023, els i les docents de secundària, fruit de l’acord sindical amb el Departament d’Educació el proppassat mes de setembre, van passar a fer 18 hores lectives. Per què? Doncs perquè la reducció horària a l’esmentat institut només s’ha concretat en una hora, i no en les dues que, per llei, els pertocarien.
Això implica que actualment el cos docent del centre està fent 19 hores setmanals, en un cas flagrant d’abús laboral per part de l’equip directiu i de la inspecció.
Si bé des del sindicat ens hem trobat amb diversos casos on s’han produït il·legalitats que vulneren el dret a la reducció horària dels treballadors de l’educació -com ara reduir en cinc minuts els períodes lectius per tal de no haver de modificar els horaris- el cert és que el tancament en banda per part d’un equip directiu i de la inspecció a l’hora de retornar a l’horari lectiu previ a les retallades és una pràctica nova i preocupant.
Arran de la situació, el claustre va aconseguir reunir 78 signatures que es van presentar a la direcció del centre per tal de demanar explicacions. L’argument d’aquesta darrera és el següent: la Formació Professional té un calendari lectiu de 33 setmanes, a diferència de les 35 de l’Educació Secundària Obligatòria, i, per tant, segons el raonament de l’equip directiu i de la inspecció, els docents d’FP han de fer una hora lectiva més durant el curs per compensar aquestes dues setmanes de…vacances?
Tenim la força sindical per fer d’altaveu d’aquells qui no gosen aixecar la veu
Tanmateix, aquest argument es desmunta molt ràpidament quan parlem d’altres docents de secundària en diferents etapes d’ensenyament postobligatori com poden ser la Formació d’Adults o les Escoles Oficials d’Idiomes, que també tenen un calendari lectiu més reduït fruit de la seva programació anual, aprovada en tots els casos pel Departament d’Educació. Per no parlar de tots els docents d’FP a altres centres de Catalunya, que també gaudeixen d’un dret inalienable de tots els docents del país.
Per tot això que, des de la Intersindical-CSC volem manifestar tot el nostre suport a les legítimes reclamacions del claustre de l’Institut Castellarnau, un claustre valent que es posiciona majoritàriament contra una injustícia que ja fa massa anys que dura, i malgrat les conseqüències que això pugui comportar quan arribi el moment de signar les reclamacions al maig -raó per la qual se’ns ha explicat, en veu baixa, que no tothom s’ha atrevit a signar el manifest o posicionar-se més fermament-. Per sort, tenim la força sindical per fer d’altaveu d’aquells qui no gosen aixecar la veu i per aportar una escletxa de llum allà on hi ha ombra, i per evidenciar les mancances i les misèries a què ens sotmeten alguns poders fàctics en aquesta Catalunya del decret de plantilles, massa plena de docents que callen per por a l’atur.
3 comentaris
Este caso a mi recuerda a uno que los mass media no tuvieron a bien publicar. Por ideología, por tema económico – subvenciones, publicidad institucional, – porque afectaba a pocas personas, que para más inri todas se fueron.
Otra lectura pausible del caso que explico, aquí no se denuncia o se presenta una queja al equipo directivo: se presenta denuncia penal a la persona que ostenta la dirección del centro, después que algunos medios se hicieran eco y sí que recogieran el guante de los denunciantes.
Después de más de un año y medio aprox. hace unos días me comunica una persona familiar de una de las personas denunciantes, que ya se ha aperturado juicio oral.
Como es lógico los intereses de las partes son antagónicos: así la persona denunciada después de la instrucción quiere que se cierre y que no se siga con la apertura de juicio oral.
Las personas que denuncian, quiere que haya más partes denunciadas, no solo la persona que ostenta la dirección.
Sea como fuere salvo por intereses oscuros y abyectos no confensables, mucha gente se sonroja cuando se oyen toda la temática de democracia manteniendo a la persona en el cargo sin tomar medidas cautelares que es compatible con la presunción de inocencia y celebración de juicio a posteriori. Más sonrojo aún si cabe si de feminismo nada, porque presutamente se toma alguna medida en contra de las mujeres por el hecho de serlo.
Todo es casualidad, que las disidencias, con o sin plaza, funcionariales, que mucha gente se haya ido de dicho lugar. Es decir en expectativa de destino o funcionariado provisional como aquellos con plaza fija. Las personas que se encuentran en comisión de servicios miran de concursar o bien que se les prorrogue. A excepción de alguien que, por motivaciones personales e íntimas huye del centro de donde provenía, porque viene de la mano de una persona que se supone era su amiga. De esta manera deja de impartir determinados niveles educativos para pasar a impartir en otros.
Otras que quedaron se autoexcluyeron por el origen del centro de donde venían y que nadie les ayudó, aplicando la misma moneda.
Otras viven o en la misma población o en poblaciones colindantes.
Se han tenido que quedar y firmar a regañadientes determinadas cartas que nada tienen que ver con los hechos que se diludizarán en sede judicial.
Otras han firmado gustosamente, sean candidatas o no de determinados partidos políticos de ámbito nacional, en elecciones municipales.
La mayoría de firmantes en su momento era personal interino.
Al menos muchas, muchos y yo albergamos dicha esperanza, dado que la esperanza es lo último que se pierde.
Dándole vueltas al tema, de la sobreprotección y el garantismo exacerbado de no tomar medidas cautelares, es que la defensa numantina y monolítica solo tiene una explicación: la ubicación del centro. Hablándolo con mucha gente no creemos que tenga alguna protección política o que conozco determinados hechos, acciones, etc… lo que fuera y se le mantiene por lo que calla y sabe.
Creo que el tono no es criminalizador ni insultante, ahora bien si no tienen a bien publicarlo porque no va en la línea editorial, pues nada.
Normalment no crec en els equips directius però aquest cop els hi dono la raó.
A qualsevol que discrepi se li diu troll o trolla.
Bona tarda
Lo que es comenta en aquest article també passa en altres instituts .
En el Salvador Segui també passa això des de fa anys
M’agradaria sapiguer que opinen els nostres inspectors respectius .
Aprofito a animar a tots els professors a fer una queixa formal o a denunciar a aquests fets de manera conjunta.