La prova de Llengua i Literatura té alguna absència que molts hauran acusat. L’anàlisi sintàctica, aquest leitmotiv de bona part de l’escolarització, ha desaparegut, pràcticament per complet, d’un examen que se centra en el fet comunicatiu mitjançant textos de premsa, poesia i publicitaris.
La idea és que els qui s’enfrontin a la prova han de conèixer els diferents tipus de comunicació escrita, siguin capaç de desxifrar i explicar el tema de diferents textos, coneguin els rudiments de la sintaxi i com pot aquesta veure’s compromesa, així com el significat d’una frase, per la puntuació. A més, l’alumnat hauria de relacionar les idees principals que es desprenen de les tres peces i compondre, a més, un text sobre un tema proposat.
En la prova de matemàtiques, abans d’arrencar a llegir el llarg enunciat del primer problema, s’ofereix informació clau. El primer, una sèrie de fórmules matemàtiques; entre elles, algunes de les quals es necessitaran per resoldre els problemes posteriors. L’altra informació clau que s’ofereix a l’alumnat és que és possible utilitzar qualsevol tipus de calculadora per a la realització de l’examen. Aquesta és una de les més antigues reivindicacions de bona part del professorat de secundària des de fa anys.
Ahir, 2.000 alumnes de 50 centres educatius de 12 comunitats autònomes van fer la primera prova pilot de la prova d’accés a la universitat que ha de respondre als criteris i metodologies de la Lomloe.
Amb les proves torna a obrir-se el meló, si és que alguna vegada es va tancar, sobre si són massa fàcils, si el competencial està renyit amb el contingut i l’esforç intel·lectual o no. La María, docent de Llengua i Literatura que prefereix mantenir-se en l’anonimat, no està contenta amb la prova. “Em pregunto fins a quin punt encerta a avaluar l’autonomia dels estudiants a l’hora de construir una interpretació autònoma de textos literaris, tal com pretén el currículum, o si bé continua sent deutora de l’un aprenentatge més teòric que han d’aplicar”.
Competencial o no, aquesta és la qüestió
L’EvAU sempre ha estat l’espasa de Dàmocles de bona part de la vida acadèmica a Espanya. Marca al minut què passa en l’últim any de batxillerat i ho porta fent dècades, sota legislacions completament diferents. L’exemple perfecte de teaching to the test.
No deixarà de jugar, per descomptat, aquest paper, encara que sigui amb altres matisos. Francisco Amaya és el secretari general d’Educació en la Conselleria d’Extremadura. També és professor de Llengua i Literatura en secundària. Ell està satisfet amb el canvi de la prova, en la qual ha participat activament. Està alineada “amb l’enfocament competencial”, assegura. No sols permet aplicar els coneixements que l’alumnat ha hagut d’adquirir al llarg del curs, sinó que connecta amb l’actualitat de l’alumnat i el fa, a més, a través de clàssics de la literatura com Jorge Manrique, una de les cobles de la qual va ser utilitzada en l’examen.
Per a Amaya, l’avaluació se centra en el vessant comunicatiu, “amb la competència per comprendre textos i produir-los amb sentit crític”. A més, des del seu punt de vista, és una bona eina per mesurar la maduresa de l’alumnat en haver de valorar els clàssics des d’una lectura contemporània “i produir un text sobre el qual opinar, debatre, que els interpel·la directament”.
La Cristina, docent de Llengua també i que, com la María, prefereix conservar l’anonimat, no està contenta amb el que ha vist de la prova. “Tenim un currículum fet amb molta cura per estar adaptat als temps, a les recomanacions internacionals i una EvAU que és la que marcarà de veritat la docència del batxillerat que no té res a veure amb el plantejat”.
Segons aquesta docent, la prova, “té molt poc desenvolupament quant als processos cognitius implicats”. Des del seu punt de vista, excepte l’últim exercici, “només hi ha identificació i aplicació de continguts teòrics a uns textos donats”. Treball relacionat amb la sintaxi, amb la cerca de sinònims, amb la mètrica…
Hi ha una mica més de reflexió matemàtica, però l’essència no canvia molt
La Cristina és defensora del model competencial de la Lomloe. En l’altra punta trobem en José Ramón Fernández, professor de Matemàtiques i membres de l’associació OCRE. Encara que comparteixen part de l’anàlisi. Per a ell, la prova de matemàtiques planteja “una situació de la vida real, però al final el tipus de preguntes que acabes fent no es diferencia massa del tipus de preguntes que es feien abans”. Això sí, convé que “hi hagi una mica més de reflexió matemàtica, però l’essència no canvia molt”.
Algunes fonts consultades entenen que des d’Educació s’hagi volgut ser una cosa conservadora amb una prova d’aquest calat i no s’hagi fet el pas més llarg per a evitar problemes. La Cristina entén que “el professorat sent molta responsabilitat davant els resultats de l’EvAU del seu alumnat”.
Per a Fernández, “per molt que la prova pretengui ser ara de tipus més competencial, continuo veient necessari treballar uns certs conceptes en classe des d’un punt de vista, cridem-li, tradicional”. A més, insisteix que “la comprensió de conceptes matemàtics, així com la destresa en el seu maneig, requereixen d’una mena de treball que no es pot canviar així com així”.
“En joc està que el nostre futur alumnat hagi de reflexionar i raonar més, cosa que sí que és cert que faltava a l’anterior model d’EVAU”, assegura aquest professor per a tot seguit afirmar que això no ha de suposar un “menyscapte en la base que adquireixin sobre uns certs conceptes importants”.
Una alumna durant la realització de la prova pilot de Matemàtiques | Ministeri d’Educació i FP
Per al Pablo Beltrán, docent de didàctica de les Matemàtiques en la Universitat de Saragossa i antic professor de secundària d’aquesta mateixa matèria, la prova hauria de tenir “alguna tasca rica més, intramatemàtica, no un exercici, sinó un problema intramatemàtic” més purament competencial. Això sí, entén que això pot estar influenciat perquè el contingut de la prova no correspon amb el d’una EvAU convencional.
Per a la Cristina, el problema que l’examen sigui conservador per facilitar la labor del professorat suposaria que no pot canviar-se cap llei educativa. “No pot ser que hi hagi un currículum nou, adaptat als temps i a uns objectius determinats del sistema educatiu i que aquest mateix sistema educatiu plantegi una prova de final d’etapa i d’accés a la universitat que desoeixi aquest currículum”.
Per a Amaya, no obstant això, “el canvi és profund, interessant i segur que els col·legues adaptaran la metodologia (d’aula) a la nova prova”.
Ja era hora
La prova, que no deixa de ser pilot i que, segons el Ministeri, per a maig d’enguany ja haurà estat analitzada, és, segons la majoria de les fonts consultades, un pas que calia donar. “La prova és un pas valent, necessari, que pot fer alguna cosa per canviar l’educació matemàtica”, assegura Pablo Beltrán.
Beltrán explica que l’examen no sols mediatitza l’ensenyament de 2n de batxillerat, sinó que hi ha un efecte dòmino que arriba, almenys, al curs anterior. “Si es canvia la prova, canviaria molt l’ensenyament en etapes anteriors”, opina. Això sí, aquest docent universitari creu que és important que hi hagi un diàleg entre les universitats i el Ministeri d’Educació per a l’elaboració de la prova perquè “no pot ser que un currículum educatiu desenvolupi una sèrie de processos concretats en les competències específiques i que després la prova vagi per una altra banda”.
A partir d’ara, segons fonts coneixedores del procés, hi haurà entrevistes amb alumnat i professorat sobre el format de l’EvAU. També s’analitzarà com va funcionar el pilot d’ahir, no en relació al contingut o els resultats de cada noia i cada noi. Els resultats d’aquest treball seran analitzats pel grup de treball corresponent que tindrà, si no falla res, una proposta tancada el mes de maig. És compromís de Pilar Alegría, segons indiquen des del Ministeri, que l’alumnat que al setembre comença 2n de batxillerat conegui com serà la prova a la qual s’enfrontaran al juny del 2024.
Si es canvia la prova, canviaria molt l’ensenyament en etapes anteriors
Un últim pas del procés serà l’elaboració d’un marc de correcció el més homogeni possible perquè pugui utilitzar-se en tot el país i faciliti que la manera d’avaluar l’examen sigui el més semblant possible independentment del territori. Ja que l’examen no és el mateix per a tot el país, que sí que ho siguin els criteris d’avaluació.
Contingut de la prova
Un dels temes que segurament han provocat una certa confusió és que les proves que es van realitzar les van passar estudiants de primer de batxillerat, no de segon, i sobre continguts, per tant, previs, de 4t d’ESO. Segons fonts del Ministeri, es tractava de no distreure els qui enguany han de passar la prova convencional, sense canvis.
“El contingut és menys important”, comenten aquestes mateixes fonts perquè, en realitat, del que es tractava era d’avaluar la prova en si mateixa, conèixer si l’alumnat es feia amb ella, si donava temps a fer-la correctament.
Aquest és, precisament, un dels dubtes de docents com José Ramón Fernández. Assenyala que els enunciats de la prova de la seva matèria són molt extensos. “És suficient amb augmentar en 15 minuts el temps màxim disponible?”, es pregunta. Per a ell, a part d’altres consideracions, seria més convenient “combinar aquest model d’exercicis contextualitzats amb exercicis de tall més tradicional que també avaluïn adequadament la competència matemàtica del nostre alumnat sense obligar-los a detenir-se durant tant de temps en la lectura de massa textos”.
Altres professores com la María o la Cristina, de Llengua, veuen que els continguts es queden curts, que ara com ara la prova d’accés a la universitat és més exigent tant per continguts com per competències (almenys en alguns territoris).
Calculadores i fórmules matemàtiques
Un dels canvis de la prova és que s’admetrà l’ús de la calculadora durant la prova. Una eina que, des de fa anys, es demana poder utilitzar en l’examen, sobretot perquè en classe s’utilitza amb normalitat. Per a Irene Murcia, professora de Matemàtiques a València i membres de l’associació OCRE, com Fernández, el seu ús és normal, encara que, opina “molt alumnat abusa de la seva utilització per a tot i perden molt de temps amb coses que sense ella es fan més ràpid, però això és una altra lluita”, sosté.
Per a Beltrán, està bé que es puguin utilitzar encara que “caldria distingir el paper que pot jugar ja que és una eina que facilita l’exploració de relacions numèrica”. A més, assegura que “quan tenim alumnat amb dificultats i aquestes passen per aquest càlcul mental bé sigui per l’experiència escolar prèvia o algun tipus de dificultat inherent, en prohibir la calculadora perquè sí, sense fer esforç addicional en una altra línia, estem limitant el seu aprenentatge”.
“Calculadora en l’EvAU? Sí”, sentència Beltrán qui, afegeix, caldria estudiar la possibilitat fer proves amb ordinador en les quals l’alumnat pogués utilitzar Geogebra per a la construcció geomètrica i per a treball amb funcions i de modelització.
Sobre el tema que apareguin algunes de les fórmules que l’alumnat haurà d’utilitzar per a donar resposta als problemes descrits, hi ha una certa diferència de criteris. Per a Múrcia, és clar que l’alumnat les maneja i coneix perfectament. D’aquesta manera, no és necessari que siguin presents perquè “qui no coneix aquestes fórmules, tampoc sap aplicar-les”.
José Ramón Fernández matisa una mica. “M’agrada que es facilitin algunes fórmules que l’alumnat, en un moment de nerviosisme, pugui no recordar adequadament”, assegura. És veritat que si el que s’intenta és que el nerviosisme no jugui males passades, aquest mateix docent veu innecessari tant text com hi ha en l’examen.
Beltrán assegura que l’aparició de les fórmules també es troba en altres països com Portugal o el Regne Unit i té sentit “si el focus no és aprendre de memòria les fórmules”. “Una altra cosa és, continua, que poguessis plantejar una cosa intramatemàtica on calgués raonar d’on surt alguna de les fórmules. Sap més matemàtiques qui s’aprèn un resultat de memòria, aïllat sense saber d’on ve? No”.
No hi ha comentaris
Caldria revisar el text de l’article. Té un grapat d’incorreccions sintàctiques i un munt de signes de puntuació que són un despropòsit.