El divendres 3 de febrer de 2023 es complia el segon dia de vaga (després del dimecres de la mateixa setmana) a Gran Bretanya, en una de les protestes més importants dels últims anys pel nombre de seguidors, que reclamaven una pujada salarial més gran de les anunciades en diferents sectors, molt per sota de la inflació, cosa que suposa, a la pràctica, una disminució del poder adquisitiu dels britànics. Aquell mateix dia, en una entrevista en un canal de televisió, la ministra d’Educació Gillian Keegan demanava als ciutadans en vaga que «s’estrenyin el cinturó i acceptin sense dir ni piu que el seu nivell de vida empitjorarà notablement per les polítiques del seu Govern». Un Govern format per milionaris majoritàriament i presidit des del 24 d’octubre del 2022 per Rishi Sunak, un primer ministre que té una de les fortunes més grans de la Gran Bretanya, aconseguida després de diferents experiències empresarials en fons d’inversió.
Keegan, ministra d’Educació, deixava anar aquesta contundent frase a la televisió portant al canell un rellotge d’una popular marca de luxe, valorat en més d’11.000€, cosa que li va suposar una allau de crítiques per aparentar frivolitat i falta de sensibilitat en un moment tan delicat per a la societat. Però, a qui importa realment aquesta societat? Jan, segurament, formularia ara aquesta pregunta de manera una mica diferent i hauria dit: Però, a qui li importen realment aquests terrícoles? Aquest és el poder de la ciència ficció sociològica, en què pots plantejar una sàtira de la societat actual situant la trama en un futur hipotètic. I aquest és el camí que va decidir escollir l’autor fa poc més d’un any, sortint de la seva zona de confort que havia estat durant dècades la creació del seu personatge més arxiconegut: Súper López.
Jan va decidir crear un nou univers de ficció que esdevé en un futur llunyà, on els superrics han abandonat la Terra i viuen a l’espai. El còmic és obra del seu temps, i aquest està concebut en un moment on les notícies sobre la nova carrera espacial acaparen els mitjans de comunicació: «l’empresari Richard Branson es converteix en el primer turista espacial l’11 de juliol del 2021 a bord de l’avió VSS Unity», «el multimilionari Jeff Bezos viatge durant onze minuts a l’espai el 20 de juliol de 2021 a la seva nau New Shepard», «el 16 de setembre de 2021, la missió Inspiration4 de SpaceX, la companyia d’Elon Musk, ha posat a l’espai quatre civils, la primera vegada que entre els astronautes no hi ha professionals»… i així unes quantes més, perquè els viatges (i les notícies) han continuat des de llavors.
El protagonista de l’obra (de l’anunciada trilogia) és Rich Tex Format, un superric que viu en un asteroide en una gran mansió amb tot luxe de detalls i mantinguda i assistida per un aparent exèrcit de servils robots, mentre controla a distància les empreses explotadores de mines en altres asteroides de Júpiter, amb les quals pot mantenir aquest alt nivell de vida. El nom del personatge ens invoca a fer un paral·lelisme amb el format RTF creat per científics de Microsoft a mitjans de la dècada dels vuitanta del segle XX, quan van decidir dissenyar un format de text enriquit davant dels textos normals sense format. D’aquesta manera, els fitxers RTF podien mantenir els formats associats al text, independentment del programa amb què s’obrís. En altres paraules, tant és quin programa utilitzis, els documents Rich Tex Format (és a dir, d’extensió .RTF) sempre queden igual, per la qual cosa tenen la seguretat que no els passarà res, no quedaran alterats passi el que passi.
El comportament inhumà de Rich Tex Format contrasta amb el robot assistent personal, que proclama de manera incessant i consistent la seva ànsia de comprendre el comportament humà, sabent de les seves limitacions de la seva intel·ligència artificial, abastant la qüestió des d’una perspectiva molt actual i interessant: què ens fa humans? El robot contempla amb estupor la manca d’empatia, el menyspreu pels altres o el masclisme del seu propietari. Implícitament, l’autor ens convida a observar, al llarg de les pàgines, un viatge d’introspecció de camins oposats, on el superric va canviant la seva visió del món mentre que la màquina deshumanitzada intenta reflexionar sobre la condició humana.
El maniqueisme del relat és explícit, però resultaria difícil no prendre partit per un dels bàndols si la trama està relacionada amb el segrest de persones per poder utilitzar-les com si fossin esclaus. És fàcil, crec, decidir que l’important és salvar la vida de les persones perquè sí, no perquè siguin «el personal de la meva empresa, qui treballarà si no», com, aparentment, entreveiem a les vinyetes. Aquest menyspreu a la vida no ens resulta tan llunyà si llegim algunes notícies recents als mitjans de comunicació. El mateix autor comença la seva obra amb una declaració d’intencions: «És de domini públic que els rics cada vegada són més rics i els més rics viuen al seu propi món, en espais exclusius. Sabem que fan un turisme inabastable per a la gent comuna i corrent. Ni jo somio poder fer una passejada al voltant de La lluna, ells podran i se’n jacten, fins i tot competeixen entre si».
Kondojiro, el segon volum de les històries de Rich Tex Format, arriba a les llibreries a principis de març del 2023. El seu nom correspon a un dels asteroides pertanyents al cinturó entre Mart i Júpiter (encara que d’òrbita més propera al gegant gasós), per la qual cosa el seu nom no és d’inspiració troiana. Descobert el 1994, la seva designació és en homenatge al japonès Jiro Kondo per la seva contribució a l’astronomia. I el Jan torna a tornar a utilitzar la sàtira per denunciar un tema coetani: la immigració il·legal i les màfies que s’enriqueixen amb la desesperació de les persones que busquen destinacions millors o, simplement, fugir de la misèria, de la fam o de la guerra.
L’autor actua de relator de la nostra realitat emprant la seva habilitat característica en un escenari de ciència-ficció futurista i tecnològica: per una banda, el dibuix i la composició amb un estil cinematogràfic hereu de la seva experiència a la indústria de l’animació, i, per altra, un guió ple d’humor, però també d’ironia i mordacitat. Un estil sagaç en la seva plenitud creativa i professional i amb la llibertat creativa pròpia del que s’ho mereix i s’ho pot permetre. I nosaltres que ho celebrem.
Però els processos creatius i innovadors també són interessants d’analitzar perquè ens permet entendre millor el producte final i l’evolució del resultat que arriba a les nostres mans. En diferents entrevistes, Jan va comentar com, durant el primer confinament, van aparèixer, en un calaix de casa seva, setze pàgines inconcluses i oblidades d’un còmic dibuixat i escrit el 1981 i va pensar que, amb el temps extra que vam tenir de manera imprevista en paralitzar-ho tot per la pandèmia (o gairebé tot), era el moment de completar la història que no havia arribat mai a publicar-se. Sembla que les pegues i els canvis suggerits per l’editorial a què va acudir Jan no el va convèncer gens… de vegades, la pitjor censura és l’autocensura. I així va acabar a l’Editorial DQ (per cert, acrònim de Don Quixot, a manera de proclama a favor de l’idealisme del personatge), especialitzada fins aquell instant a publicar novel·les i assajos temàtics.
Aquesta obra acabada quaranta anys després és, finalment, Súper Rayón (2021), que inaugurava el segell DQComics, un segell creat en plena crisi editorial provocada per la pandèmia, amb una intenció clara: donar suport al llibre físic i fer una tasca singular, la d’editar obres inèdites no publicades o no publicades en les condicions actuals de qualitat, i la de recuperar obres descatalogades fa anys, algunes gairebé impossibles d’adquirir o llegir, i sense la pressió de les vendes (malgrat que, si els lectors no reconeixem aquest esforç, després no ens podrem queixar). I aquesta declaració d’intenció va impulsar la segona obra publicada per l’editorial, Cab Halloloco (2021), on Jan recopilava, per fi, en un únic volum, les aventures d’un vaquer singular del llunyà Oest, que van aparèixer per primer cop a la revista Jauja d’Ediciones Druida, en dotze números quinzenals editats entre el 1982 i el 1983.
Jan va decidir tornar a fer el color de totes les pàgines dels anys vuitanta per homogeneïtzar el color a la seva nova edició i evitar les limitacions industrials de fa quaranta anys. A més, va dibuixar noves pàgines per completar l’àlbum i dotar de més coherència i sentit a un volum autoconclusiu. La gratificant experiència de les publicacions de Súper Rayón i Cab Halloloco va donar la confiança necessària al veterà autor per emprendre un nou projecte amb aspiracions més complexes i de denúncia: ja tenia on editar les aventures de Rich Tex Format.
De vegades, no només són necessàries les persones amb la generositat i el talent de Jan. De vegades, també, són necessàries les persones que saben veure, reconèixer i donar suport al talent. I això també té el mèrit. I depèn de nosaltres ajudar-los.
