Sabies que els adolescents i joves representen la major generació de la història, amb més de 1800 milions de persones entre 10 i 24 anys a tot el món[1]?
Hi ha alguna cosa, però, que no estem fent bé, perquè els sentiments de solitud en adolescents continuen augmentant en l’última dècada [2] [3].
Navegant entre les ones altes i baixes de l’adolescència
L’adolescència és una etapa de gran vulnerabilitat on és habitual sofrir malestar emocional. Són moltes les situacions que influeixen: l’assetjament escolar, la falta d’adaptació social, el baix rendiment acadèmic, el mal ús de les xarxes socials i els videojocs, problemes de salut física, problemes familiars, financers, experiències passades traumàtiques com abús, negligència, violència o desastres naturals són factors de risc per a l’aparició de trastorns de salut mental[4].
Com a societat, és molt fàcil anomenar-los rebels, inconscients i irresponsables, immadurs, conflictius, perillosos, mal educats, fluixos, etc. No obstant això, totes aquestes etiquetes danyen la seva autoestima i la seva capacitat per a desenvolupar-se de manera saludable. Existeix la necessitat d’una major consciència, major educació i respecte a l’adolescència, a la seva salut mental i a la seva participació en les nostres comunitats. Millorem la comprensió de les fortaleses dels nostres adolescents.
Etapa culminant del desenvolupament
L’adolescència és un període especial i irrepetible que deixa empremta en les nostres vivències i records, amb moments d’entusiasme, alegries, frustracions o decepcions. Una etapa que vivim de manera intensa tant els adults que estem al seu voltant com ells o elles mateixes. És un moment de canvi, d’aprenentatges, de creixement cerebral, un moment de transició i desenvolupament adaptatiu vital: deixem de comportar-nos com a nens, per a adquirir els comportaments propis de l’adultesa. Hi ha una gran maduració en el cervell, que realitza noves connexions neuronals i elimina aquelles que deixen de ser útils[5]. Igual que durant els primers mil dies de vida del cervell del bebè, l’adolescència també és una fase crucial perquè les connexions neuronals facin de l’adolescent un individu independent, autònom i responsable. A més, el converteixen en una persona plenament desenvolupada i saludable a nivell emocional, personal i social, perquè s’integri a la seva comunitat. La naturalesa del cervell ens mostra com la part predilecta del cervell en la presa de decisions conscients (còrtex prefrontal) triga més a desenvolupar-se, no estant completament formada fins als 25 anys[6] [7]. Això ens ajuda a entendre per què els adolescents tendeixen a prendre decisions ràpides i impulsives, corrent riscos en cerca d’emocions fortes, moltes vegades influïdes pels seus amics i entorn. El cervell adolescent és molt sensible a la dopamina[8], és a dir, a tot allò que li doni una recompensa com el menjar, el sexe i la música, així com al reconeixement social. Aquesta resposta de dopamina és major als estímuls de recompensa en adolescents en comparació amb els adults.[9] I està directament relacionada amb la quantitat d’importants aprenentatges, patrons i comportaments que caracteritzen aquest període vital. I és aquí on l’adolescent té un potencial increïble, sempre que no sigui influït per les crítiques constants i negatives o les conductes destructives cap a la seva persona com les drogues, la violència o les autolesions.
Els adolescents tendeixen a prendre decisions ràpides i impulsives, corrent riscos en cerca d’emocions fortes
És de summa importància que, en el camí de l’adolescència, els adults que els acompanyem establim uns límits comprensius amb les necessitats pròpies dels adolescents. L’autodisciplina, la responsabilitat, la paciència i la tolerància a la frustració necessàries per a la interacció amb els altres es veuran fomentades pels termes que acordem amb ells. Així els protegirem i els ajudarem a comprendre el que és segur i el que no ho és, en l’ús d’Internet o en el consum de drogues i alcohol. Fomentarem en els nostres adolescents la independència saludable en la seva presa de decisions responsables i necessàries per a la vida adulta. Sabem que els adolescents que creixen amb límits clars tenen una major autoestima i autocontrol, prenen decisions positives per a si mateixos i per als altres, i se senten segurs i confiats en la seva capacitat per a fer-ho[10] [11].
Si es proporciona un entorn de suport i oportunitats adequades, els adolescents poden desenvolupar el seu potencial creatiu, trobar la seva veu artística o expressiva i el seu pensament lateral (out of the box). Els floreixen la imaginació i l’experimentació, portant-los a nous descobriments i una infinitat d’avanços. Una etapa en la qual els adolescents van comprenent millor les emocions dels altres i a regular les seves pròpies emocions de manera més efectiva. Desenvolupen la seva identitat social i el seu sentit de pertinença a un grup. Aprenen habilitats socials importants, com saber demanar ajuda, la comunicació assertiva o la resolució de conflictes[12].
Experimenten amb diferents identitats i rols socials, la qual cosa els permet descobrir qui són i els qui volen ser en el futur. Són grans agents de canvi que ben encaminats amb energia i passió poden mobilitzar i ser poderosos en les seves comunitats. El moviment estudiantil Fridays for future per a reclamar l’acció contra el canvi climàtic és un clar exemple.
Molts avanços en l’art, la ciència i la tecnologia s’han aconseguit gràcies a la perspectiva innovadora dels nostres joves. Un adolescent de 15 anys, Jack Thomas Andraka[13], va inventar un sensor de paper que pot detectar el càncer de pàncrees, un dels més letals. Brittany Wenger va desenvolupar un algoritme d’aprenentatge automàtic que pot detectar el càncer de mama amb una precisió del 99%[14]. Anne Frank va escriure el seu diari als 13 anys. La perspectiva innovadora dels adolescents en la música ha portat a la creació de nous gèneres i estils de música, com el rock and roll, el hip hop o la música electrònica.
Permetem-nos descobrir les fortaleses dels nostres adolescents. Són éssers vigorosos amb grans potencialitats que faran prosperar el nostre futur
Tots els adults que vivim aquesta intensitat, a vegades frenètica, però autèntica de l’adolescència, ja siguem familiars, mestres, professors, educadors, psicòlegs, pedagogs, etc. hem de connectar amb allò que ens afavoreix en acompanyar-los. Els adolescents, amb les seves opinions reactives i posicions crítiques, ens fan descobrir noves perspectives que moltes vegades no ens havíem plantejat, ensopits en les nostres zones de confort. Treballar amb adolescents significa manejar situacions en ocasions desafiadores, i això ens brinda l’oportunitat de treballar les nostres habilitats de resolució de problemes i de lideratge per a ser capaços d’inspirar i motivar. Ajudar els adolescents a desenvolupar les seves competències i aconseguir les seves metes, enriqueix les nostres habilitats d’ensenyament, mentoria, empatia i competències pedagògiques[15]. És una experiència molt gratificant quan construïm idees i projectes genuïns amb els nostres adolescents, també quan veiem l’impacte positiu de molts dels nostres consells i orientacions en el seu desenvolupament i ens fan partícips (a la seva manera) dels seus assoliments i èxits.
[1] Naciones Unidas. (2021). Informe del Estado de la Población Mundial 2021: Mi cuerpo es mío, mi vida es mía, la igualdad de género y los derechos corporales. Nueva York: Fondo de Población de las Naciones Unidas.
[2] Twenge, J. M., Haidt, J., Blake, A. B., McAllister, C., Lemon, H., & Le Roy, A. (2021). Worldwide increases in adolescent loneliness. Journal of adolescence, 93, 257-269.
[3] INFORME España 2022 / Cátedra José María Martín Patino de la Cultura del
Encuentro ; [coordinación y edición Agustín Blanco, Antonio Chueca, José Antonio López-Ruiz y Sebastián Mora]. — Madrid : Universidad Pontificia Comillas, Cátedra J.M. Martín Patino, 2022.
[4] Merikangas, K. R., He, J. P., Burstein, M., Swanson, S. A., Avenevoli, S., Cui, L., … & Swendsen, J. (2010). Lifetime prevalence of mental disorders in US adolescents: results from the National Comorbidity Survey Replication–Adolescent Supplement (NCS-A). Journal of the American Academy of Child & Adolescent Psychiatry, 49(10), 980-989.
[5] Bueno, D. (2022). El cervell de l’adolescent, Descobreix com els funciona per entendre’ls i acompañar-los. Penguin Random House Grupo Editorial.
[6] Giedd, J. N. (2004). Structural magnetic resonance imaging of the adolescent brain. Annals of the new york academy of sciences, 1021(1), 77-85.
[7] Blakemore, S. J. (2012). Development of the social brain in adolescence. Journal of the Royal Society of Medicine, 105(3), 111-116.
[8] Ernst, M., Pine, D. S., & Hardin, M. (2006). Triadic model of the neurobiology of motivated behavior in adolescence. Psychological medicine, 36(3), 299-312.
[9] Casey, B. J., Jones, R. M., Hare, T. A., & Cohen, J. D. (2010). The adolescent brain. Annals of the New York Academy of Sciences, 1124(1), 111-126.
[10] Steinberg, L., Lamborn, S. D., Darling, N., Mounts, N. S., & Dornbusch, S. M. (1994). Over‐time changes in adjustment and competence among adolescents from authoritative, authoritarian, indulgent, and neglectful families. Child development, 65(3), 754-770.
[11] Rogers, A. A., Padilla-Walker, L. M., McLean, R. D., & Hurst, J. L. (2020). Trajectories of perceived parental psychological control across adolescence and implications for the development of depressive and anxiety symptoms. Journal of youth and adolescence, 49, 136-149.
[12] Steinberg, L. (2005). Cognitive and affective development in adolescence. Trends in cognitive sciences, 9(2), 69-74.
[13] Jack Andraka. (2023, 16 de febrero). Wikipedia, La enciclopedia libre. Fecha de consulta: 18:51, febrero 24, 2023 desde https://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Jack_Andraka&oldid=149326006.
[14] Wikipedia contributors. (2022, November 7). Brittany Wenger. In Wikipedia, The Free Encyclopedia. Retrieved 18:54, February 24, 2023, from https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Brittany_Wenger&oldid=1120547514
[15] Larson, R. W., Hansen, D. M., & Moneta, G. (2006). Differing profiles of developmental experiences across types of organized youth activities. Developmental psychology, 42(5), 849.