La candidata a presidenta de l’executiva Marta Comas Sàbat és educadora social, antropòloga, doctora en Sociologia de l’Educació per la UAB i va ser responsable d’innovació al Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). Es presenta amb els mestres Alfons Espinosa i Xavi Geis, i en el seu programa incideixen que “Rosa Sensat ha d’aspirar a ser un referent en el món de l’educació”, una tasca “especialment complexa en un context de fragmentació del coneixement i polarització dels punts de vista”. Defensen una educació pública en igualtat d’oportunitats, una escola catalana que arreli l’alumnat, la participació de l’alumnat i ser interlocutora influent davant les administracions educatives i l’opinió pública.
En aquesta entrevista, Comas ressalta la importància d’incidir en les polítiques educatives, de capacitar la joventut en sobirania digital i que els i les mestres tinguin eines per tractar els conflictes des d’una perspectiva més restauradora. Creu que una educació afectivosexual ha de qüestionar les relacions de desigualtat del model patriarcal i que l’escola inclusiva necessita repensar la codocència.
Rosa Sensat va encetar fa un any un procés de reformulació. Quins són els principals reptes a encarar?
La proposta de candidatura i de programa que presentem recull l’onada de noves idees, de reptes i d’horitzons que s’han dibuixat amb el procés Repensar. En destaca la necessitat d’obrir-se, de reagrupar i sumar amb altres xarxes i ecosistemes educatius per tal de tornar a ser el referent que havíem estat.
En paraules de Josep Maria Puig, en la sessió de conclusió: Un projecte d’aquesta naturalesa, més enllà de fer renéixer RS, pot ser una resposta progressista als molts reptes que avui té l’educació. En aquella sessió es va dir que ens havíem quedat a les portes de la disrupció i que calia encarar el proper mandat amb la gosadia i la responsabilitat de recuperar l’espai genuí d’una associació com la nostra.
Per això, presentem un equip de 21 persones (10 a la junta rectora amb veu i vot i 11 com a grup d’impuls i suport) que ens imaginem com un claustre educatiu en el qual es mediten els reptes, es marquen els objectius i es programen les següents passes i es treballa braç a braç amb cada departament, amb cada servei de la casa, amb cada grup de treball, on hi ha la vida associativa. Som persones amb trajectòries diverses que volem representar la voluntat d’obrir-nos a l’entorn. Arribem amb aire fresc, i ens hi posem de manera desinteressada i rigorosa, ja que no deixarem les nostres feines perquè serem a l’associació com a voluntàries i ens agradarà mantenir-nos connectades a les escoles, universitats o serveis on treballem.
Està en perill el lideratge de l’entitat?
No, al contrari. El procés iniciat fa un any per l’assemblea de socis ha provocat que una nova “onada” de docents, persones sòcies i no sòcies, s’hagin implicat i hagin generat un moviment d’il·lusió i de reflexió per tal de poder avançar com associació i poder-nos posicionar davant els reptes actuals i poder ser estratègics en els reptes de futur, posant sempre el centre educatiu (en totes les seves dimensions) al centre del debat i de les polítiques de l’associació.
En aquest sentit, el fet d’haver-hi dues candidatures reforça aquesta idea de lideratge, on la candidatura que rebi més suport en sortirà més reforçada i legitimada… sempre i quan cap de les dues candidatures n’hagi deslegitimat l’altra i la confrontació d’idees es faci des del respecte a la pluralitat i a les regles del joc democràtic.
El moment actual, en què s’acaba un curs marcat per la sensació d’esgotament i tensió entre els docents per tots els reptes i dificultats que té plantejada l’escola, i per com a l’escola es concentren les crisis de la nostra societat, és més important que mai una veu col·lectiva dels mestres. Una veu que no sigui reactiva a cada envit, sinó que sigui propositiva i formuli propostes des de la reflexió pedagògica i des de la mirada de la justícia global. Una veu que pugui fer de contrapunt a les aportacions dels sectors socials, sindicats, o fundacions davant l’administració. Una veu implicada en la política educativa, que tingui voluntat d’agència i incidència. Ens cal una entitat més semblant a un col·legi de mestres que a una empresa de serveis, un espai que socis i sòcies senten que construeixen juntes.
Ens cal una entitat més semblant a un col·legi de mestres que a una empresa de serveis
Ara, després del procés de Repensar, tenim l’oportunitat i cal aprofitar-la per tal que Rosa Sensat torni a ser central en el debat educatiu i pedagògic i torni a ser un referent en la formació de mestres.
És important revifar el lideratge especialment entre els col·lectius docents i els professionals de l’educació social, la psicopedagogia, l’art, el lleure educatiu que també són presents a l’escola, però que no estan tan connectats amb l’associació. Rosa Sensat ha de ser la comunitat que creix amb tothom per ser més, per ser moltes les veus que representa i per recuperar el lideratge que ha perdut.
Com ha de ser una bona formació del professorat?
Hem de distingir entre formació inicial i formació permanent. La bona formació és la que actualitza els coneixements i competències docents, també la didàctica. Una bona formació també és la que fa repensar els propis posicionaments ètics, la mirada que tenim del món, és la que et remou i et trastoca: en surts diferent de com hi havies entrat. Sovint, perquè la formació sigui transformadora ha de ser experiencial, s’ha de compartir amb els iguals, s’ha de nodrir de la reflexió sobre la pràctica i, en la mesura del possible, s’ha de compartir amb l’equip docent perquè tingui en compte el context de cada escola i tingui impacte en l’alumnat.
Cal promoure una formació que respongui tant a les necessitats de desenvolupament professional dels i les docents com a les necessitats dels equips dels centres. Una bona formació hauria de triangular la pròpia experiència, les pràctiques contrastades per la recerca i les necessitats del context en què està situat el docent, per tal de facilitar la transferència a les pràctiques d’aula.
L’últim informe PIRLS alerta sobre la davallada de comprensió lectora a primària. Com es pot millorar?
La comprensió lectora és el resultat d’un procés lent i continu: vol temps i focus. A l’escola cal treballar-la al llarg dels anys, en totes les etapes, posant prou temps i intenció per tal que es vagi consolidant, amb èmfasi també en la diversificació dels formats per afavorir que tots els nens i nenes hi arribin. Idealment, poder atendre grups petits d’infants podria servir per millorar també l’aprenentatge de la comprensió lectora.
Atendre grups petits d’infants podria servir per millorar també l’aprenentatge de la comprensió lectora
La nostra proposta s’articula a partir de grups de treball que es constitueixen per a donar resposta i reflexionar sobre problemàtiques emergents com aquesta. En el si de Rosa Sensat s’hauria de crear un grup amb objectius clars i preguntes de recerca sobre la comprensió lectora en la societat d’internet i en la societat diversa. El grup hauria d’estudiar a fons l’informe i contrastar-lo amb altres evidències de la pròpia pràctica, hauria d’elaborar un diagnòstic compartit i esbossar línies de treball a mitjà termini per a aplicar a les aules, alhora que hauria de generar un paquet de formació per a mestres coherent. Ens imaginem que en aquest grup de treball hi haurien de concórrer mestres i professorat de les diferents etapes, inspecció educativa, serveis educatius com els LIC (Llengua, Interculturalitat i Cohesió social) o el Consorci de normalització lingüística i també les persones més pioneres de les universitats en recerca en l’àmbit de l’adquisició del llenguatge, de l’àmbit de la neurociència, de la interculturalitat, dels aprenentatges en el món digital. D’entrada sabem que la immediatesa de les relacions i dels estímuls que ens ofereixen aplicacions d’internet generen un funcionament cerebral que va en la direcció contrària del que es necessita per una bona comprensió lectora, també per un bon pensament crític.
Davant l’allau d’informacions en línia i l’auge dels mòbils, s’ha de fer educació digital a l’aula?
La informació en línia ha creat un problema important d’accés al coneixement que no estava present a l’era analògica: la informació està molt fragmentada i desestructurada i cal aprendre a seleccionar-la, estructurar-la i categoritzar-la ja que, sense poder construir coneixement, aporta ben poc. El que cal preveure a primària i secundària és la creació d’una xarxa de significacions en la que les noves informacions, els fragments, puguin trobar un sentit i de forma crítica. El repte recent ens ha arribat amb l’AI quan facilita un trenat d’informacions, enfila els fragments, i construeix un sentit; el problema és que dona la feina feta quan la construcció de sentit és el més important i el que s’aprèn a l’escola. Fer educació digital? Tot fos tan senzill, hem d’entendre que tota educació ja incorpora allò digital i la separació entre virtual i real forma part d’un marc del passat. Promoure el pensament crític incorpora la capacitat per discernir la informació falsa de la que sí que permet construir coneixement. Educar en l’era digital té més d’ensenyar a navegar que de fer anar les màquines tecnològiques, té més de comprendre el codi com a llenguatge que entrenar en l’ús instrumental; té més de capacitar adolescents i joves en termes de sobirania digital, de privacitat de dades, de protecció de continguts enganyosos, del poder de les xarxes, tant, que podem dir que té més de filosofia que de tecnologia.
Educar en l’era digital té més d’ensenyar a navegar que de fer anar les màquines tecnològiques
Calen nous agents que ajudin el professorat en aspectes com la resolució de conflictes?
La nostra resposta aquí és clara: el que cal és que mestres i professors disposin de les condicions per a fer una bona acció tutorial; és a dir, un bon vincle amb tots i cada un dels infants o adolescents del seu grup i les seves famílies; que disposin de temps d’escolta atenta i de sensibilitat per a detectar possibles víctimes d’abús i poder assegurar que a l’aula tots els nens i les nenes se senten segurs i en un entorn confiable. Mestres que disposin de les destreses per a gestionar el grup, per tractar els conflictes des d’una perspectiva més restauradora i menys punitiva, per a fer circular la paraula. Això vol temps de tutoria, temps de presència a l’aula, treball en grups reduïts i confiança. Tant a infantil, primària com a secundària.
El suport d’altres agents col·laborant estretament amb l’escola, si és significatiu i obre espais d’expressió i acompanyament dels malestars, i dóna temps i calma a les mestres per escoltar i acompanyar a tots els infants serà benvingut. Impulsar formacions des de la cultura de pau, la mediació i la resolució de conflictes, així com recollir evidències del que està funcionant en la millora de la convivència i compartir-les, pot ser una eina potent per a abordar la gestió d’unes aules cada vegada més diverses, on hi ha més infants que acusen el malestar i l’agressivitat que pateix la nostra societat.
Amb més educació afectivosexual, es reduirien alguns dels problemes emocionals de l’alumnat?
Sí, però no n’hi ha prou. L’amplitud de situacions emocionals que es poden donar al llarg d’un curs en una escola no admet propostes úniques sinó que requereix d’enfocaments plurals. Dins la categoria “problemes emocionals” poden entrar-hi moltes situacions i casuístiques; algunes senzillament derivades de la convivència amb els altres, del procés d’aprenentatge o dels propis moments evolutius de l’alumnat, i en canvi d’altres que requeririen d’enfocaments més específics (col·laboració amb altres professionals, formacions concretes, etc.).
L’amplitud de situacions emocionals que es poden donar al llarg d’un curs en una escola no admet propostes úniques
Una major educació afectivosexual s’ha d’inscriure en una educació feminista que qüestioni els models de relació desigual del patró patriarcal, que posi en dubte qualsevol relació abusiva en vers les noies o les persones homosexuals i trans, que aposti per un sexe sa, volgut i consentit. Que permet parlar de la sexualitat sense embuts i amb respecte a cada nivell segons les inquietuds i les pors dels infants o adolescents a cada etapa.
Quin paper juguen les extraescolars en les desigualtats educatives?
La literatura ens diu que on s’amplia més la bretxa de les desigualtats educatives és justament quan acaba l’escola obligatòria i universal. És a la tarda on uns infants poden gaudir d’un plus educatiu que d’altres no tenen. Per això, impulsar polítiques educatives 360, com els plans educatius d’entorn, les propostes des de plans de barris o similars, i oferir unes extraescolars accessibles i gratuïtes per a tothom és una bona política d’equitat. Si a més l’oferta s’amplia més enllà de l’activitat esportiva i introdueix propostes artístiques o de lleure educatiu en entorns on no existien, no només avançarem en el dret a l’educació sinó també en el dret a ciutadania i en drets culturals.
Què creus que s’ha de fer per tenir una autèntica escola inclusiva?
L’escola inclusiva demana un canvi de paradigma educatiu de 360 graus perquè altera d’arrel el projecte de centre i el rol del mestre, ja que li demana anar més enllà de la personalització de l’aprenentatge generant entorns on tots i cadascun dels infants arribin al màxim de les seves capacitats, siguin quines siguin de partida. És un canvi cultural que vol temps, que vol consens amb tota la comunitat, que s’hauria d’haver fet a poc a poc i reajustant a cada pas en base a l’avaluació constant dels resultats, per a afiançar els assoliments i no col·lapsar el sistema.
L’escola inclusiva demana un canvi de paradigma educatiu de 360 graus perquè altera d’arrel el projecte de centre i el rol del mestre
L’educació inclusiva requereix molts més recursos dels que s’hi estan destinant, però no només. També repensar el rol dels serveis de psicopedagogia, orientació, salut mental. I a nivell d’aula repensar com es fa la codocència amb el mestre d’educació especial, l’especialista, el logopeda, el mestre ordinari, el vetllador o educador que intervé per atendre a les criatures amb més dificultats. Quin lloc es dóna a la comissió de diversitat, quin rol juguen dins l’equip les mestres de les SIEI (Suport intensiu escolarització inclusiva), com aprèn tothom a respondre els nous reptes i a fer que aquest alumnat amb capacitats diverses se senti reconegut i no discriminat.
Apuntàvem més amunt la proposta de fer grups de treball interdisciplinaris i orientats a reptes emergents; doncs, sens dubte, el de l’educació inclusiva haurà de ser dels primers a constituir-se. Cal pensar també en sensibilitzar encara més els i les docents en mantenir mirades àmplies i inclusives cap a les diversitats funcionals, socioeconòmiques, de gènere i la interculturalitat.
Aviat començaran les activitats de l’Any Rosa Sensat amb motiu dels 150 anys del naixement de la mestra i pedagoga. Com definiries el seu llegat?
Amb unes paraules de la pròpia Rosa Sensat que continuen essent tant vigents com inspiradores: “Els infants han de ser el centre del seu aprenentatge, en uns entorns connectats amb la natura, plens de vivències i d’estètica. Les arts són una part central. La llengua i la cultura pròpia formen part d’aquest llegat, per créixer i enriquir-se amb la resta.”
Ens hem imaginat RS com el centre de les avantguardes pedagògiques obrint un diàleg entre la llavor que van plantar els i les mestres de la república en les primeres dècades del segle vint quan Catalunya va protagonitzar una veritable revolució pedagògica, i les propostes d’innovació educativa actuals. Una avantguarda educativa que avui ha de respondre al repte de la igualtat d’oportunitats, la inclusivitat i ha de vestir els joves per a ser ciutadans responsables en aquest món tan fràgil que habitem.
Com ho farem? Quines són les propostes més concretes? Ho podeu consultar en el programa i en els vídeos explicatius que hem publicat al web www.rosasensatcreix.cat.
