Últimament, estan arribant, des de diferents àmbits, articles reflexionant sobre què fem o què passa en els centres educatius per haver augmentat les conductes homòfobes, racistes, antidemocràtiques, masclistes… En fi, aquelles que sempre havíem considerat que eren d’extrema dreta i que no acostumaven a aparèixer dins les aules.
Jo mateixa vaig estar a l’aula d’un institut en un barri obrer des dels anys 80 fins passat el 2000, i mai cap alumne va aixecar el braç cridant VIVA ESPAÑA o VIVA FRANCO, i, si bé hi havia actituds i comentaris racistes i o masclistes, eren minoritaris i normalment provocaven el rebuig dels companys i companyes.
Ara sembla que tot això ha canviat i que “ser de dretes està de moda” i es considera “antisistema”. I sembla que estan augmentant les actituds i els discursos que imiten a VOX. Segons enquesta del CIS, el 12,4% dels joves 18 i 24 anys considera que VOX és el partit més a prop de les seves idees (1) i, segons un estudi del Centro Reina Sofía de Fad Juventud, el 44,7% dels homes joves sostenen postulats masclistes.
D’altra banda, Segons el Baròmetre Joventut i Gènere 2021, un de cada cinc nois (homes) d’entre 15 i 29 anys nega l’existència de la violència masclista. Entre 2019 i 2020, la idea que aquesta violència és “un invent ideològic” ha crescut de l’11% al 20%. (2)
La progressiva dretanització de la societat ens interpel·la a totes les persones dedicades i interessades en l’educació
Què hem fet malament des de l’escola, es pregunta el professor Enrique Diez, perquè tants joves i tants adults/es que s’han format a les nostres aules, estiguin votant extrema dreta? Quins continguts i quins valors estem transmetent en els centres educatius perquè els discursos d’odi i contra la igualtat estiguin tan presents en el nostre alumnat? (3)
I jo crec que és una pregunta pertinent i que la progressiva dretanització de la societat ens interpel·la a totes les persones dedicades i interessades en l’educació.
Està clar que l’educació no ho pot arreglar tot i que, a més, l’escola és també un reflex del que passa a la societat, i si aquesta està virant cap a la dreta i cap a l’extrema dreta, el nostre alumnat també se li encomana. De fet, el discurs ultra, que ha penetrat amb força en la societat i en el Congrés dels Diputats, també ha entrat a les aules i ha seduït un sector de la nostra joventut. Però, si bé des de l’educació no podem arreglar el món, sí que hi ha algunes coses que podem fer.
Potser, en lloc de tanta competència emprenedora i tanta competència emocional, hauríem de parlar més de Competència Política. I és que si els nostres infants i joves no saben la diferència entre una democràcia i una dictadura, no saben com funciona un parlament, no saben què defensen les organitzacions o les persones que es diuen de “dretes” o d’esquerres”, no saben què vol dir la privatització de l’educació, la sanitat, l’atenció a la gent gran, no saben quina fiscalitat tenim ni per a què serveixen els impostos… Si ningú els hi ha explicat què va ser la nostra guerra civil, que va suposar la dictadura franquista, la repressió contra les dones, contra les persones LGTB, contra la dissidència ideològica… Si no saben de les tortures, morts i assassinats durant el franquisme, si no saben com es van aconseguir els drets laborals al llarg de la història… Si ningú els hi ha explicat perquè emigren les persones, què està passant en els seus països i quants catalans i espanyols van emigrar durant i després de la guerra civil… Si no saben res de tot això, si això no figura en els currículums com a indispensable de conèixer, si no hem reflexionat a classe sobre tots aquests fets… Si tot això no ho fem, deixem els nostres joves totalment indefensos davant les proclames d’odi de la dreta i l’extrema dreta.
I és que a menys formació i menys cultura més radicalisme i menys criteri. (4)
Potser, en lloc de tanta competència emprenedora i tanta competència emocional, hauríem de parlar més de Competència Política
Crec que, a més, tenim un gran enemic, que són les xarxes socials. Tenim infants i adolescents enganxats al mòbil, seguint les proclames de youtubers i influencers (fins i tot a vegades dins dels propis centres educatius) i sense coneixements ni criteri per defensar-se, per distingir el que és veritat del que és mentida, el que és vàlid o el que és ètic. La dreta és molt activa en aquestes xarxes, sobretot a TikTok, que és una de les que més miren els i les joves.
Però no solament són les xarxes, estan també les pàgines de pornografia. Des de Save de Children asseguren que els i les adolescents veuen pornografia per primera vegada als 12 anys i gairebé 7 de cada 10 (el 68,2%) la consumeixen de manera freqüent. Aquest consum es produeix en la intimitat (93,9%) i en el telèfon mòbil i se centra en continguts gratuïts en línia (98,5%), basats de manera majoritària en la violència i la desigualtat. (5). Cal, doncs, també, una reflexió dels centres educatius sobre la necessitat d’eliminar l’accés de l’alumnat als mòbils dins de l’aula i/o dins del centre, de reduir l’accés als ordinadors quan no sigui estrictament necessari i es pugui tenir un control real del que estan mirant els i les alumnes. Però, a més, és imprescindible una educació sexual i afectiva que tracti el tema i ajudi a tenir un accés a la sexualitat sana, afectiva i no violenta. Cal ajudar a entendre que el sexe només és lícit i satisfactori si és desitjat per les dues parts i que la imposició és del tot aberrant.
Des d’una part del feminisme, alerten també, que la ideologia de la identitat de gènere pot afectar negativament en la construcció dels nois vers l’assetjament sexual a les noies. “Com ho farem si els homes del futur que estan avui a les nostres aules neguen la violència masclista, es posicionen com a víctimes de les “males dones” i rebutgen el feminisme per creure que és una doctrina enganyosa que pretén convertir les noies en nois i viceversa?” I recomanen que des de les aules hauríem d’assenyalar que “néixer nena o néixer nen no ens determina en absolut i que l’abolició del gènere (estereotips sexistes) i no la seva sacralització en centenars de gèneres és el que ens farà més lliures”. (2)
En tot cas, jo crec que és urgent obrir un debat seriós i buscar aquelles alternatives que més puguin fer possible que la nostra tasca educativa pugui ajudar que el nostre alumnat surti del sistema educatiu amb valors i coneixements suficients per barrar el pas al masclisme, al racisme i a les actituds d’odi i segregació.
(1) https://www.eldiario.es/sociedad/ola-reaccionaria-aulas-dia-oigo-viva-franco-espana_1_10200487.html
(3) https://eldiariodelaeducacion.com/2023/06/01/que-nos-ensenan-en-educacion-las-elecciones/
(4) https://pizarraytiza.com/index.php/2023/06/25/de-donde-sale-tanto-cafre/
(5) https://ethic.es/2023/07/cuando-la-educacion-sexual-es-el-porno/
4 comentaris
un article tan ben dit,escrit i expresat..que no te desperdici.
Gracies Rosa per escriure aquets pensaments que molta gent no s’ atreveix.
És necesari un canvi de paradigma: la educació ha de defensar un pensament sense trabes, ni sexismes i poder discutir amb arguments tot el que ens apropi a l’engany intencionat.
Quina llàstima!!
Continueu generalitzant actituds minoritàries !!!
Seguiu polititzant !!!
Abans adoctrinaven algunes famílies ,ara adoctrina l’escola i els mitjans!!!!
Eduquem en el respecte i benestar emocional a l’escola i a les famílies.Això engloba tot i la societat progressarà!
Jo he estat dona maltractada per tenir una filla autista no diagnosticada. Durant mesos una psicòloga de Protecció al menor m’ha maltractat telefònicament amenaçant-me amb treure’m la meva filla ,sense cap prova de res.
Era el govern democràtic català, que no permet que les famílies tinguin judicis ni advocats mentra estudien la possible retirada d’una filla.
Està succeint amb moltes dones i algunes es suiciden.Però això no és violència???
Otro artículo insulso que viene a sumarse a muchos otros en esta nueva hoja parroquial llamada Diari de l’Educació.
Este rollo progre de que mal están los chavales y qué poco caso nos hacen debería de servir para algo y no precisamente para echarle la culpa a Tiktok, como antes la iglesia le echaba la culpa al Rock. Qué irónico, los progres dando lecciones de moral y buenos “modales”. Supongo que una vez perdida la finalidad del profesorado como transmisor de conocimientos, ¿qué nos queda?, pues dar lecciones de vida, claro, en un intento desesperado por replicarnos… como somos tan perfectos, ¿cómo no vamos a querer que los alumnos sean como nosotros?. Si somos el modelo a seguir!!, ¿no?.
No sé si sois capaces de veros desde fuera, pero es bastante triste: Las lecciones ahora son de todo menos de las materias necesarias para desarrollar un perfil profesional con el que el alumnado pueda salir del barrio. ¿Verdad?, como ya hemos renunciado a nuestra profesión, qué menos que por lo menos aprendan a comportarse. Que reciclen el papel, gestionen la frustración y abracen árboles. Y, además, como insinúa Rosa: Que aprendan a votar!!! Que no saben, leñe.
“Competencia política”, ja, ja, ja….
No sabéis cuanto os pueden llegar a odiar el alumnado. ¿No véis que os han “clichado” a la primera?.
Pero vosotros a lo vuestro, a decirle a los chavales de barrio obrero que son responsables del patriarcado o del colapso ambiental del planeta, seguid denunciando sus “privilegios” y hacedlo desde vuestros pisos en l’Eixample, con vuestras licenciaturas, seguid, seguid, que vais por buen camino.
Ah, pero luego no os echéis las manos a la cabeza cuando os devuelvan el golpe.