Comissions Obreres reclama desbloquejar la negociació col·lectiva del personal del primer cicle d’educació infantil i reivindica el reconeixement de la tasca educativa que es fa amb la infància.
El sindicat assegura que, després de dos anys de reunions sense avenços a causa de la “intransigència” de part de la patronal, cal negociar un conveni digne per al sector que abandoni la “situació de precarietat” en què es troben treballadors i treballadores.
Denuncia que hi ha una bretxa salarial per qüestió de gènere, i que les retribucions i condicions laborals no es corresponen amb la responsabilitat que assumeixen.
A Catalunya s’han convocat quatre jornades de vaga: 19 i 25 d’octubre i 8 i 15 de novembre. En la primera va haver-hi una concentració davant el Departament d’Educació, a la Via Augusta, i a la segona davant el Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume.
📢Les mestres protestant, també estem educant!
▪️Segon dia de vaga del primer cicle d'educació infantil
▪️Contra el bloqueig de les negociacions del conveni col·lectiu i l'immobilisme de les patronals
Per unes condicions dignes al 0-3, una etapa fonamental✊ pic.twitter.com/a1OBbrjLyM— CCOO de Catalunya (@ccoocatalunya) October 25, 2023
Sota el crit de ‘No som guarderies; som escoles’, les mobilitzacions volen posar el focus en la tasca de cura dels infants, que va més enllà de tenir-los entretinguts o vigilats, ja que, tal com reivindiquen, treballen per potenciar capacitat, el seu progrés psicomotriu, afectiu, intel·lectual o social.
Les mobilitzacions són de caràcter estatal i, segons dades del sindicat, la segona jornada de vaga ha registrat un seguiment superior al 80% a comunitats com Galícia, Catalunya i Madrid, mentre que en el conjunt de l’Estat s’ha situat en prop del 60%. Des de CCOO, critiquen que els serveis mínims imposats han estat, a vegades, superiors al 90%, la qual cosa impedeix exercir el dret de vaga a gran part de les persones cridades a fer-la.
“Treballadores pobres”
Yolanda Pérez, responsable del sector 0-3 a la Federació d’Educació de CCOO, indica que “actualment tot el temps de la jornada laboral és d’atenció a l’infant, havent de dedicar temps personal per programar, fer currículums o altres tasques que exigeix l’administració”.
Incideix que a això se li han de sumar unes condicions econòmiques que amb prou feina superen el Salari Mínim Interprofessional (SMI), motiu pel qual, i segons la Carta Social Europea, podem considerar les treballadores del sector com a “treballadores pobres”.
28 d’octubre: manifestació unitària a Madrid
Acompanyada del secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, Pérez ha demanat que “la Generalitat tracti aquesta etapa educativa, de la mateixa manera que tracta la resta” en tant que no existeix, per exemple, una mesa del sector. També ha aprofitat la concentració per cridar a la participació de la manifestació unitària que se celebrarà el pròxim dissabte 28 d’octubre a Madrid.
Per part seva, Pacheco ha denunciat que les administracions públiques, des d’ajuntaments a la Generalitat, s’estiguin aprofitant de la precarietat del sector, tot lamentant que “no és aquest el model educatiu que necessita aquest país” i afegint que és “indecent el paper de la patronal” per paralitzar les negociacions del conveni col·lectiu.
Feina extra i no remunerada
Segons un comunicat de les treballadores de primer cicle d’educació infantil destinat a les famílies, reclamen “desenvolupar la feina en condicions econòmiques i laborals dignes”. “Les nostres jornades són molt llargues i la seva totalitat es desenvolupa en l’atenció directa amb els nens i les nenes, sense temps per organitzar i preparar les activitats, materials, avaluar els processos… Tot això ho fem fora de la nostra jornada laboral; és feina extra i no remunerada, i a expenses de la conciliació a què també tenim dret”, asseguren.
Per això, demanen suport i implicació a les famílies, ja que “les patronals que seuen a la Mesa de Negociació del conveni romanen sordes a les propostes de les treballadores. Es resisteixen a negociar pujades salarials d’acord amb l’increment del cost de la vida i millorar les nostres condicions de treball”.
1 comentari
Es carrega tota la culpa a les patronals …
La pujada de sous es molt mes complexa del q sembla .Les llars infants privades no poden pagar mes ..Haurien d augmentar les quotes a les families o. rebre subvencio directe de les administracions .Actualment la totalitat de subvencio que es reb va destinada directament a les families ., i es resta del rebut mensual . A Catalunya a I2 son 800 euros anuals . No hi ha subvencio universal per I0 i per I1
Es una injusticia que es doni tota la culpa a les privades . Si es redueixen hores o s augmenten els sous , moltes privades hauran de tancar les seves llars d infants ..