L’informe PISA 2022, un examen realitzat a l’alumnat de 4rt d’ESO, situa Catalunya entre els pitjors resultats d’Espanya i dels països de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) en els tres àmbits d’avaluació: matemàtiques, lectura i ciència.
“Hem empitjorat a l’informe PISA”, ha afirmat el secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Educació, Ignasi Garcia Plata, en roda de premsa aquest dimarts en fer-se públics els resultats. Tot i això, ha incidit que “hi ha una caiguda generalitzada de les competències a la majoria de països”.
Garcia Plata ha fet èmfasi en contextualitzar les dates i ha destacat que Catalunya és un dels territoris amb més complexitat pel que fa a la incorporació de l’alumnat al llarg del període d’escolarització, un component que té com a efecte col·lateral l’alta mobilitat de l’alumnat.
A més, ha destacat que la mostra de PISA no es fa a tots els centres, sinó a una selecció. Així, el percentatge d’alumnat nouvingut que ha fet les proves al conjunt d’Espanya és del 15% i al global de l’OCDE del 13%, mentre que a Catalunya és del 24%. Això, ha afirmat Garcia Plata, “dificulta tenir uns resultats òptims”.
Mals resultats en matemàtiques, lectura i ciència
En matemàtiques, la mitjana de la Unió Europea és de 474 punts, la d’Espanya de 473 i la de l’OCDE de 472, mentre que en el cas de Catalunya se situa en 469, igual que Extremadura i una mica per davant de Castella-la Manxa, Múrcia, Andalusia, Canàries, Melilla i Ceuta. Catalunya ha retrocedit en 21 punts respecte a l’última dècada, només per sota de la caiguda de 28 punts de Melilla.
En comprensió lectora, la mitjana ha estat de 476 (OCDE), 475 (UE) i 474 (Espanya). Catalunya també s’ha situat en les últimes posicions de l’estat amb 462 punts, seguida d’Andalusia, Melilla i Ceuta. En 10 anys, ha reduït els resultats en 38 punts.
En competència científica, el resultat global ha estat de 485 (OCDE i Espanya) i de 484 (UE), mentre que l’alumnat català ha obtingut 477 punts. Per darrere se situen Castella-la Manxa, Andalusia, Canàries, Melilla i Ceuta. En comparació al 2012, la davallada a Catalunya ha estat de 15 punts.
Efecte de la pandèmia
El secretari de Polítiques Educatives ha remarcat que la Covid-19 ha tingut els seus efectes en l’informe PISA, però tal com indiquen els resultats, la disminució en els resultats acadèmics és anterior. Garcia Plata ha destacat que el retrocés derivat de la pandèmia no té tant a veure amb l’època del confinament com en els canvis en l’organització de grups d’alumnes o els efectes socioemocionals, sobretot en entorns familiars més desfavorits.
També ha posat de manifest que els resultats de competències bàsiques realitzats a Catalunya el 2023, un any després de l’informe PISA, ja parlen d’una aturada generalitzada de la baixada dels resultats educatius, excepte en l’àmbit lingüístic.
El director general d’Innovació, Digitalització i Currículum del Departament d’Educació, Joan Cuevas, ha recordat que ja hi ha en marxa un paquet de mesures per millorar els resultats educatius, entre els quals ha assenyalat que hi hagi avaluacions anuals a tots els centres per tal que puguin prendre les decisions més adients; acompanyar els centres a l’hora d’analitzar els resultats, com es fa a 300 que tenen més “potencial de millora” per la seva composició socioeconòmica; realitzar més actuacions socioemocionals derivades de la pandèmia i de reforç educatiu, especialment en matemàtiques i comprensió lectora, en més de 700 centres, i prendre mesures generalitzades per millorar els resultats en subcompetències matemàtiques i llengües.
Preguntat per si hi ha relació entre mòbils i baix rendiment acadèmic, Cuevas i Garcia Plata han dit que no hi ha prou evidència científica per afirmar-ho i que és difícil mesurar l’impacte. “Tot el que afavoreixi la desconcentració i la manca de fixar l’atenció, ajuda, i és un aspecte molt important i preocupant, però hem de ser curosos”, ha dit Garcia Plata.
Bilingüisme
Les proves PISA es fan en català a Catalunya, però segons han assenyalat els responsables de la Generalitat, no hi ha una relació directa entre la competència bilingüe i l’anàlisi de l’examen, sinó que “té més a veure amb un factor de complexitat en el sistema educatiu, com la pobresa i la mobilitat. A més, PISA és una prova mostral, que la fan part dels alumnes, i hi ha una sobrerepresentació de l’alumnat amb més factors de vulnerabilitat immigrant”.
Per part seva, el secretari d’Estat d’Educació ha dit a la roda de premsa de l’Informe Pisa a Madrid que entre els factors que poden influir a la caiguda de resultats en comunitats com Catalunya o el País Basc hi ha el percentatge d’estudiants d’origen estranger o de nivells socioeconòmics baixos, “no tant la llengua”, i ha argumentat: “Galícia té llengua pròpia i no observem aquest factor, tot i que sí tenen nivells de població immigrants menors que a Catalunya”.
A la pregunta de si hi ha relació entre els resultats i la llengua vehicular, l’analista sènior de l’informe PISA Daniel Salinas ha indicat que no analitzen diferències entre les regions dels països, però que “no sembla un factor explicatiu important”. “En termes generals, parlar a casa una llengua diferent és un desavantatge per a l’estudiant, des dels resultats de PISA, tot i que pot enriquir la seva experiència. Ara, no em queda molt clar com influeix la tendència en el temps”, ha afegit.
També ha valorat els resultats en clau catalana el director d’Educació d’EsadeEcPol, l’economista Lucas Gortázar, que considera “fragant” el cas de Catalunya per la caiguda en lectura i matemàtiques, “un retrocés gegant que s’haurà d’analitzar amb calma”. “És la caiguda més gran que jo recordo en PISA, i situa Catalunya a la cua amb Andalusia i Canàries, i a l’altura de països com Turquia o Vietnam”.
Menys ràtios i més inversió
Des de la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya s’han mostrat “molt preocupades” pels resultats de l’informe PISA. La secretària general de CCOO Educació ha considerat que una de les principals causes és que “tenim les ràtios més altes de tot l’Estat per grup classe”. “Això influeix molt perquè no podem donar a l’alumnat una atenció personalitzada i individualitzada i acompanyar-lo en l’aprenentatge com es mereix en el marc d’un sistema educatiu inclusiu”, ha insistit.
També apunta a la manca d’inversió en polítiques educatives, que amb dades del 2020 se situa en un 4,93% del PIB al conjunt de l’Estat i del 3,82% a Catalunya, per la qual cosa el sindicat ha impulsat una ILP per reclamar que el 6% del PIB es destini a Educació. CCOO considera que manca acompanyament als centres en coeducació i benestar, que influeix l’entorn d’aprenentatge i la salut i benestar, tant de l’alumnat com del personal dels centres educatius, i reclama més recursos per als centres de màxima complexitat per tal de generar igualtat d’oportunitats i cohesió social.
Per part d’UGT-FP a Catalunya, Jesús Martín ha dit que “les polítiques educatives errònies, juntament amb el manteniment de les retallades que cronifiquen el malestar de la comunitat educativa es reflecteixen any rere any en proves objectives externes com les de PISA, on Educació no pot amagar ni maquillar els resultats negatius”.
En aquest sentit, Martín considera que l’ús del mòbil té part de la culpa de les distraccions de l’alumnat i que els anys de retallades en el sector educatiu sumen “la combinació perfecta” per empitjorar els resultats de l’examen. Les justificacions del Govern català, ha dit, són de “tirar pilotes fora” quan considera que l’alumnat nouvingut vulnerable està sobrerepresentat.
8 comentaris
“Les proves PISA es fan en català a Catalunya”
Y muestran el resultado de la immersió lingüística a Catalunya….por lo menos en comprensión lectora y sería curioso valorarlo en el resto de materias.
Un fracaso, pero aun así, ni siquiera un atisbo de duda, la culpa la tienen “los otros”, los que no se integran o no se adaptan a…. MÍ.
Es inadmisible el supremacismo dentro de los centros de enseñanza públicos y un peligro cuando se da en los despachos de educación de cualquier autogobierno.
Y no se cambiará, aunque sea evidente su fracaso, no se cambiará porque sin nacionalismos no hay partidos nacionalistas, no hay grupo hegemónico que se otorgue su representación y por lo tanto, su control.
Sólo se menciona el aspecto clasista del sistema público de enseñanza, el que se deriva del desinterés de la clase burguesa catalana por unos centros en los que no se educaron ellos ni lo harán sus hijos: Ratios elevadas, sueldos por debajo de la media española, etc. En fin, los sindicatos tienen que justificar su papel pero sin agitar demasiado la rama del árbol, no vaya a ser que caigan todas las ramas (palabra del Molt Honorable President).
Ah, y ni una palabra sobre el modelo competencial: La sustitución de los contenidos por habilidades, el aprobado automático, el surrealismo como criterio de evaluación o los centros de enseñanza transformados en experiencias lúdicas (estudiar tiene que molar, ¿o ya no se dice molar?).
Son tres los problemas y no sólo uno como parece que denuncia “la oposición”.
PISA mesura les competències dels nois i noies de 15 anys; unes competències que depenen molt poc (és impossible saber quant) dels sistemes d’ensenyament implantats a cada país.
PISA valora les competències que tenen rendibilitat, que serveixen per fer anar endavant el sistema econòmic que patim.
PISA només servirà per intentar amagar els problemes educatius que tenim tota la societat.
https://diarieducacio.cat/rosasensat/2016/12/07/ha-arribat-el-circ-pisa/
Claaaaro, la culpa la tiene el árbitro! Es preferible quedarse mirando el dedo que señala la luna, ¿verdad?.
O mejor, podemos utilizar las estadísticas de promoción de los cursos de la ESO en Catalunya para asegurar que el sistema funciona al 100%.
Si no fuera tan patético sería hasta gracioso.
diria que no has llegit el meu article o no l’has entès.
Si coneguessis la realitat de les escoles sabries que la immensa majoria no ensenyen per competències. El teu sistema estimat és el que domina l’ensenyament avui.
Vaya si lo entiendo!!
La única prueba del sistema educativo externa al Departament y resulta que es un fiasco. Claro, si para evaluar el resultado ya está el Departament y el famoso “en procés d’assoliment” del detenido y fichado sr. González-Cambray. ¿Verdad?, ¿cómo era?, ah, sí: “Nosaltres sols”.
Y claro, claro, el sistema no funciona porque está lleno de pobres y de profesores inútiles que todavía no evalúan por competencias a pesar de todos los cursillos de mierda que se han ido chupando desde el 2017.
Fíjate si te entiendo. Pero, ¿me entiendes tú a mí?
No entens perquè no llegeixes. No has contestat cap dels meus arguments, només repeteixes les teves opinions sense argumentar-les.
Em sap greu. Aquí acabo.
Salut i sort
Me parece genial que te retires cuando no se quiere hablar de tu libro, ojalá todos hicieran lo mismo, empezando por el Secretari de Polítiques Educatives, seguido por el director general d’Innovació, Digitalització i Currículum y acabando con la Consellera d’Educació. Tantos cargos y tantos sueldos para acabar arruinando els sistema educativo público en Catalunya.
Intentar establecer la pautas del debate entorno al fracaso educativo, evidenciado en la pruebas PISA, para reorientarlo y se hable de lo que yo quiero hablar, es infantil y denota una arrogancia extrema por la persona que lo intente. O eso o nos toma a los demás por idiotas. El control de los parámetros de un debate es la estrategia más antigua de MANIPULACIÓN y es más vieja que la tos, amigo Joan.
Resultaría genial también que nos devolvieran el tiempo empleado en tantos cursillos absurdos sobre programación por competencias, evaluación o desarrollo emocional en el aula. Cursillos que no han logrado mostrar su efectividad a la primera prueba externa a la que se han sometido. Nos habéis hecho perder el tiempo y habéis arruinado a promociones enteras de alumnos, ¿no os da vergüenza?.
Buenos días,
Querido Joan que PISA es lo que es ya se sabe desde Tutankamón pero que el nivel educativo en la enseñanza pública está bajando a patadas salvo algunas excepciones eso lo sabe hasta los hombres del neolítico. Pero y esto es importante no viene de un efecto divino, es malintencionado desde instituciones privadas que ya tienen sus tentáculos desde hace décadas, que año tras año o mejor dicho que entre legislatura y legislatura tienen a sus delfines dentro de la administración marcando sus propósitos mercantilista y de esto tu has de saber bastante ya que formas parte de la FUNDACION BOFILL como Joan Cuevas que curiosamente va a sustituir a Carles Vega. Sería el momento de pegar la patada a estos depredadores que sólo están interesados en privatizar la escuela pública y no en mejorar su calidad. Un abrazo.