Des de fa unes setmanes, un moviment social, format fonamentalment per grups de Whatsapp de pares i mares, ha obert un debat intens i complex sobre la manera com els adults interpretem l’ús que fan els nostres fills menors dels telèfons mòbils, de les pantalles; i del perjudici que l’ús excessiu els pot provocar. Aquestes famílies volen restringir l’accés dels menors de 16 anys als telèfons mòbils intel·ligents, els smartphones. I volen fer-ho prenent la decisió de manera col·lectiva, implicant el nombre més gran de famílies possibles. Amb el pas dels dies, el moviment sorgit en l’entorn metropolità de Barcelona ha ampliat la seva capacitat de convocatòria i ha transcendit més enllà, arribant a la resta de Catalunya i fins a tot a altres indrets de l’Estat.
En aquest context, el Departament de salut pública de la Diputació de Barcelona acaba de publicar un informe sobre els usos d’Internet i les pantalles entre els adolescents a partir de l’enquesta d’hàbits de salut feta a alumnes de 4t d’ESO de la província de Barcelona. Els resultats són contundents: un de cada tres alumnes utilitza el mòbil més de tres hores al dia. El 45% admet que, de vegades, passa més temps navegant que amb els amics i la família. I, en l’últim any, el centre de prevenció i intervenció en drogodependències de la Diputació ha atès ja setanta adolescents amb addicció a les pantalles, majoritàriament nois amb una edat mitjana de 14 anys. A partir d’aquestes dades, els experts assenyalen que l’ús abusiu de les pantalles pot tenir un impacte negatiu en la maduresa i el creixement de la gent jove.
Com a pare de dos fills adolescents i com a usuari diari de la tecnologia, i reconeixent l’ús abusiu que en faig per motius laborals, expresso els meus dubtes personals sobre com hem d’actuar els qui prenem decisions que afecten les vides dels nostres fills menors, pel que fa a la regulació de l’ús dels telèfons mòbils. Soc partidari de la regulació pel que fa a les hores d’ús dins dels centres educatius? Sí. Comparteixo que fins i tot es pugui prohibir la utilització dels dispositius personals en horari escolar? Sí. Crec que la millor manera d’educar els nostres fills en l’ús responsable dels mòbils i de l’accés a Internet és la de prohibir-los que tinguin un mòbil fins que compleixin els 16 anys? No.
No comparteixo la prohibició extrema, però sí l’ús regulat, i crec que la tasca que tenim al davant els pares i les mares, no sols els educadors en escoles i instituts, és titànica i complexa. Ens hem estrenat tots, pares i fills, en un món digital que avança a una velocitat de vertigen, oferint-nos possibilitats infinites per accedir a continguts i ampliar el nostre coneixement de la realitat amb un abast fins ara desconegut. I aquestes mateixes eines, els telèfons intel·ligents i les tauletes, també poden provocar efectes adversos en els qui les utilitzen. El risc de distorsió i d’addicció a la llum blava de la pantalla i al que en ella es projecta és real. Ara bé, no crec que fent desaparèixer el mòbil de les mans dels nostres fills eradiquem el problema. L’ajornarem, el postergarem, però no estarem trobant una solució.
Potser la fórmula ens exigeix a tots aturar-nos, pares i mares els primers. Podríem deixar d’estar permanentment connectats, nosaltres els adults també, i potser llavors, si acompanyem els nostres fills adolescents i dediquem temps a analitzar els riscos de la sobreexposició a les pantalles, el consum que fan d’Internet, el tipus de continguts al qual accedeixen, la manera com gestionen les seves relacions a través del mòbil, l’ús que fan de les xarxes socials; potser llavors podrem començar a saber a què ens enfrontem com a societat. Per a això necessitem temps i ganes. El més fàcil és prohibir. El més laboriós, educar.
