Set de cada deu treballadors reconeix haver patit la síndrome de burnout en el darrer any i el rànquing l’encapçalen els sectors de sanitat, finances i educació, segons una enquesta de Ringover. La malaltia suposa un estrès laboral que es fa crònic i pot arribar a suposar esgotament físic, mental i emocional. Alguns efectes poden ser sentir-se desmotivat i insatisfet amb la feina, a més de problemes físics com mal de cap o dificultat per a dormir.
Amb la sobrecàrrega de feina durant la pandèmia en sectors com la sanitat o l’educació, l’OMS va reconèixer la síndrome de burnout com a malaltia laboral el gener de 2022. I és que les dades preocupen: un 76% dels mil enquestats per Ringover afirmen haver tingut símptomes en alguna ocasió en el darrer any. De fet, tres de cada deu treballadors espanyols asseveren que la sensació de burnout ha empitjorat des de la pandèmia i un 38% de les empreses afirmen que ho noten en els equips.
Per sectors, els més afectats són els sanitaris (84%), especialment els mesos d’hivern; finances i assegurances (82%); educació (81%), sobretot al setembre i juny coincidint amb l’inici i final de curs; vendes i màrqueting (80%) seguits dels serveis socials (77%) i oci i restauració (76%), amb un pic els mesos d’estiu. Tot i que hi ha sectors amb els símptomes focalitzats en mesos concrets, el retail o el transport mostren burnout perllongat tot l’any.
Els homes són més propensos a tenir els símptomes que les dones, i per grups d’edat, la generació Z (85%), és a dir, els joves d’entre 18 i 24 anys, lideren el rànquing, seguits dels millenials (82,30%), que tenen entre 25 i 34 anys. L’impacte es redueix a la meitat entre els treballadors d’entre 55 i 64 anys.
Els joves, els que més es plantegen deixar la feina
El burnout està en augment en tota Espanya i les empreses corren el risc de tenir una elevada rotació de personal. Sis de cada deu treballadors s’han plantejat deixar el lloc de feina fruit de l’esgotament i els símptomes associats. Els homes són més propensos a presentar la dimissió que les dones i, per edats, és major entre els més joves. Vuit de cada deu menors de 34 anys s’han plantejat deixar la feina, amb una tendència a la baixa fins al 52% entre els ocupats d’entre 35 i 44 anys i un 37% entre els de 55 i 64 anys.
Maria Moreno, una jove de 24 anys i treballadora d’una corredoria d’assegurances, afirma que des de la pandèmia hi ha més feina en el sector i l’empresa ha reduït la plantilla. De fet, la demanda d’assegurances de salut privada ha augmentat en un 8,3% aquest any, segons dades de l’INE. “L’estrès diari m’impedia inclús dormir bé, afectava massa la meva salut mental i m’ha obligat a deixar la feina”. A més, assevera que els companys de l’empresa es troben igual.
Als joves, se’ls hi suma un augment de la precarietat del mercat laboral. Pateixen una temporalitat que quasi triplica la dels de més de 30 anys, un salari que de mitjana no arriba a la meitat del sou mitjà i un atur entre els menors de 25 anys que triplica el de la resta.
La pesada càrrega de feina, la falta de recursos, la gestió de l’empresa, els entorns laborals tòxics, l’estrès o la falta de suport són els motius que els enquestats destaquen com l’origen del burnout. Els principals símptomes són el cansament, desinterès, impotència, falta de confiança i motivació, estrès excessiu i insatisfacció amb la feina. A més, apunten que la jornada laboral de quatre dies, tenir més vacances o més opcions de teletreball milloraria la seva situació laboral.
