A Catalunya, només el 58% dels centres educatius públics tenen biblioteca escolar, mentre que l’any 2015 n’eren el 79%. Per contribuir a revifar aquest equipament i ajudar a millorar la comprensió lectora de l’alumnat, neixen uns nous guardons.
Es tracta dels Premis Biblioteques Escolars de la Fundació Bofill, la presentació de candidatures dels quals es va obrir el 13 de març i finalitza el 21 d’abril.
Hi ha cinc categories: Premi Qualitat, a la millor biblioteca escolar com a paradís lector; Equitat, com a motor d’igualtat social; Comunitat, com a vincle amb l’entorn; Creativitat, com a laboratori expressiu, i Actualitat, com a espai connectat.
S’atorgaran cinc premis, un per categoria, que consistiran en cinc vals per valor de 500 euros per invertir en llibres per tal d’actualitzar i ampliar la col·lecció de la biblioteca.
Els guardons estan oberts als centres educatius públics de Catalunya, que poden presentar les seves candidatures a través de la web de la fundació.
Visibilitzar bones pràctiques
Marta Alfonsea, coordinadora de projectes de la Fundació Bofill, explica alguns dels motius pels quals es va decidir posar en marxar aquesta iniciativa: “Estem en un moment molt crític de les biblioteques escolars, que ha passat per la deixadesa o falta de recursos de l’administració i per la covid, que ho va dinamitar tot quan es van usar com a espai per a grups bombolla. Així, arribem a un moment en què la meitat dels centres de Catalunya no tenen biblioteca escolar, tot i que hi ha un decret que així ho exigeix”.
A això se sumen els mals resultats en comprensió lectora per part d’informes com PIRLS i PISA. “Potser ha sigut un error no tenir prou en compte la nostra biblioteca”, ressalta Alfonsea. “Amb aquests premis, volem aflorar i lluir tots aquells centres que, tot i les dificultats, mantenen la seva biblioteca i la tenen com a motor d’aprenentatge, amb pràctiques que els fan sentir orgullosos”.
Els guardons volen reconèixer i visibilitzar iniciatives innovadores en el marc de les biblioteques escolars de Catalunya. Tenen com a propòsit detectar experiències de tecnologies digitals amb sentit educatiu i per l’equitat, fer xarxa entre docents i equips responsables de les biblioteques; aprendre sobre les possibilitats de les biblioteques com a entorn creatiu connectat amb la comunitat i reivindicar el seu paper com a epicentre de transformació social, cultural i educativa dels centres. “Hi ha centres que estan fent coses interessants. Mostrem-les, inspirem-nos, fem xarxa”, resumeix la coordinadora de projectes.
Fomentar la lectura
En aquest sentit, indica que en els últims mesos si s’ha notat cert interès per les biblioteques escolars amb la posada en marxa del ‘Pla nacional del llibre i la lectura per fomentar l’hàbit lector i la lectura en català’ per part de la Generalitat, que dona un paper clau a les biblioteques escolars. “Les escoles ho volen i ho valoren, i crec que l’Administració també. Fa molts anys que veiem diferents pràctiques una mica atomitzades: robòtica, treball per projectes, aprenentatges STEAM, biblioteca d’aula… La biblioteca és un espai comú al centre. Crec que les biblioteques tornaran transformades, però es necessiten recursos, perquè pràcticament funcionen amb voluntariat i amb l’esforç de les AFA o dels centres. Els recursos ajuden, i són necessaris”.
Alfonsea ha posat èmfasi que millorar l’hàbit lector i la comprensió lectora va més enllà de tenir una biblioteca físicament: “No és nomé l’espai. Començant per la importància que donem a la lectura en l’etapa inicial i posteriors, els adults també han de reflexionar sobre si són lectors o no. La lectura fomenta l’interès per la lectura, i la biblioteca pot ajudar molt perquè proporciona un entorn variat, juntament amb la biblioteca municipal, per a diferents edats, gustos i nivells. I, en la línia de l’equitat, es pot tenir accés independentment de les condicions d’origen i socioeconòmiques”.
L’acte de lliurament dels Premis Biblioteques Escolars tindrà lloc el 7 de maig a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
1 comentari
Quina paradoxa: en la majoria d’escoles de la xarxa d’Escola Nova 21 aquests espais van ser desmuntats. En la que vaig treballar jo, la biblioteca es va convertir en un “espai d’art”: els infants hi anaven a malgastar pintura damunt d’un paper continu que al final de la setmana es llençava… Però ja se sap, era art! Era llibertat! Era… [censored]
I els llibres? Doncs mig abandonats en uns suposats “espais de lectura” rodejats de soroll, xilòfons, crits i corredisses i, per descomptat, plens de pols.
Ara va i resulta que són espais imprescindibles. Quina cosa…