Començo a tenir la impressió que d’escolaritat equilibrada se’n parla poc i de manera pretesament superficial. Encara és més preocupant que les propostes que es fan i que s’implementen són recurrents i de baix efecte (malgrat la consellera ens digui el contrari), avalades per les recurrents diagnosis de la també recurrent i habitual ortodòxia intel·lectual. Així ens va, i així ens anirà.
Les receptes comencen a semblar solucions estereotipades que dominen l’entorn acadèmic i institucional, sense permetre alternatives que permetin impulsar noves propostes. És com estar en la roda del hàmster de l’escolaritat equilibrada.
Deixeu-me enumerar algunes de les causes que des del meu divergent i políticament incorrecte punt de vista impedeixen fer propostes substantives i diferencials en matèria d’escolaritat equilibrada.
En primer lloc, actualment es limita l’anàlisi de l’escolaritat equilibrada en l’àmbit escolar, quan les solucions seran transversals o no seran: han de desbordar els àmbits d’actuació de l’escola i el fora escola. Les polítiques d’urbanisme i regeneració urbana són més eficaces i efectives per fomentar una veritable escolaritat equilibrada que les que es realitzen des de l’àmbit educatiu. L’acció que es pot fer des d’aquest, essent tanmateix indispensable, no pot actuar sobre les causes que provoquen la segregació escolar i que són la segregació i la vulnerabilitat urbana i territorial. Limitar per tant l’acció en polítiques redistributives que ben intencionadament cerquen mitigar els efectes (els ajuts a l’alumnat vulnerable), o que fomenten una redistribució de l’alumnat vulnerable en els centres escolars (amb la reserva de places) té poc recorregut. I és que les polítiques redistributives, bé sigui d’alumnat o de diners, no funcionen gaire bé, per una evidència tan aclaparadora com que el model social i econòmic i territorial que tenim és de desigualtat. I si a més s’implementen polítiques com la del xec escolar d’universalitat autogestionada[1], les accions redistributives en educació agafen una pàtina que en els millors dels casos podem qualificar de curiosa incoherència. En resum, l’acció educativa en escolaritat equilibrada ha d’anar de la mà de les polítiques de regeneració urbana.
L’acció educativa en escolaritat equilibrada ha d’anar de la mà de les polítiques de regeneració urbana
En segon lloc, és vital incorporar coneixement sobre les dinàmiques migratòries i la capacitat dels nouvinguts per integrar-se econòmica, cultural i socialment, així com la capacitat de la societat per integrar-los econòmica, cultural i socialment. Hem de saber més de les experiències migratòries i de com afecten a les oportunitats vitals d’un alumnat que ja representa prop del 20% del total, i que anirà a més. Tan perillosos són els discursos xenòfobs, com els discursos que es limiten a afirmar que som una societat d’acollida. Si bé això últim és cert, una cosa és acollir, i una altra molt més complexa i que va més enllà de l’escola, però que és la veritablement hauria d’interessar, és integrar i cohesionar i assegurar que l’ascensor social funciona.
En tercer lloc, es troba a faltar la cerca de sinergies i permeabilitat de qualsevol àmbit a partir del qual generar coneixement o acció amb escolaritat equilibrada. En els darrers mesos s’han presentat els estudis Enquesta de convivència escolar i seguretat a Catalunya en el curs 2021-2022[2], diferents enquestes i baròmetres de Centre d’Estudis d’Opinió[3], o l’Estudio sobre percepciones y actitudes racistas y xenófobas entre la población joven de España 2022[4]. En la presentació del primer estudi, amb més de 300 persones, a ningú li va sorprendre l’absència que entre els criteris d’anàlisi no hi hagués cap vinculat a la vulnerabilitat, alumnat amb NESE o entorn urbà del centre escolar; a mi sí. És també alarmant que en els espais de debat freqüentats pels coneguts experts d’escolaritat equilibrada hi ha una absència d’incorporació de l’anàlisi d’altres fonts que no siguin les generades precisament pels habituals i mediàtics col·laboradors o els think tank de tota la vida. Res de nou a l’horitzó, doncs.
La creativitat i gosadia no és sinònim d’innovació, i no hauria de suplantar el rigor metodològic i el sentit comú
En quart lloc, és convenient deixar d’inventar conceptes que només aporten confusió, en tant que són dèbils argumentacions teòriques. Fixem-nos en el concepte de segregació educativa, afortunadament de poc èxit. Els seus feliços creadors diuen que el terme fa referència a ampliar l’abast de la segregació escolar a una mirada comunitària i de trajectòria educativa que afecta el desenvolupament educatiu més enllà de la segregació escolar. Molta prosa per acabar definint per aproximació i ampliació del concepte de segregació escolar. Una definició que ens porta on érem, però generant soroll i contribuint en poc o res. Encara més punyent és l’èxit conceptual del càlcul de la segregació escolar en base un índex de dissimilitud que no s’aguanta argumentalment i tècnicament per enlloc, que ha marcat polítiques i que generat rànquings i titulars. La creativitat i gosadia no és sinònim d’innovació, i no hauria de suplantar el rigor metodològic i el sentit comú. Les ocurrències i els experiments, si us plau, els justos[5].
En cinquè lloc, la manca d’interès del sector educatiu per incorporar les noves visions i metodologies de planificació estratègica és preocupant. La nova generació de planificació (les agendes urbanes i rurals o les agendes amb horitzó 2030) són el marc perfecte per generar acció en escolaritat equilibrada per la seva mirada transversal i les aproximacions a partir de missions i àrees funcionals. Aquesta nova manera de dissenyar acció i que ha vingut per quedar-se, va consolidant-se sense que el sector educatiu s’hagi ni tan sols assabentat. Experiències metodològiques de planificació educativa que podrien aportar en aquesta nova generació de planificació han optat pel silenci i l’obsolescència programada.
Aquests són els cinc punts que he pensat de compartir en aquest article. Però segur que hi ha molts altres, i us animo a exposar-los. Entre tots i totes podrem, potser, sortir de la roda del hàmster de l’escolaritat equilibrada.
[1] https://diarieducacio.cat/cent-euros-a-tothom/
[2] https://interior.gencat.cat/ca/el_departament/publicacions/seguretat/estudis-i-enquestes/estudis_de_convivencia_escolar/enquesta-de-convivencia-escolar-i-seguretat-a-catalunya.-curs-2021-2022/
[3] https://ceo.gencat.cat/ca/inici
[4] https://www.centroreinasofia.org/publicacion/jovenes-y-racismo/
4 comentaris
No havia escoltat mai aquest concepte d’escolaritat equilibrada i, la veritat, no l’he acabat de comprendre. De què parlem exactament?
Hola! És el nom que es va inventar algú (no se pas qui) per definir el concepte de segregació prenent com a referència les escoles i el perfil de l’alumnat. El problema és que aquesta “ment pensant” va inventar el concepte sense determinar el criteri bàsic a partir del qual definir l’esmentada segregació. Amb els anys, el criteri és el de “vulnerabilitat”, que primer va consistir en un concepte perillosament ambigü sense concretar, després es va acotar a l’alumnat amb un informe de l’EAP com a NESEb, per posteriorment afegir a tot aquell alumnat amb una beca menjador. El concepte d’escolaritat equilibrada surt tant a la Llei d’educació com al decret 11/2021.
Éssent un concepte poc encertat potser, és millor que el de segregació escolar, pel mal ús que se n’ha fet i se’n fa (he escrit un article en aquest diaria al respecte)
Certament, amb una escolarització equilabrada que tingui com a indicador els índexs de dissimilitud, s’obvia que hi ha urbanisme desequilibrat.
Com a complement caldria posar en valor -almenys a I3- l’indicador “Quilometre zero”: percentatge d’infants que viuen a menys de 1000 metres de la seva escola. Aquesta és la distància màxima que hauria de fer un infant de 3 anys per anar caminant fi a la seva escola.
Amb la “escolarització equilibrada” estem castigant a moltes famílies vulnerables a ser desterrades del seu barri i seguim donant per bo que famílies més benestants fugin amb el cotxe particular (o l’autobús escolar) cap a determinats centres educatius que mai podrien fer a peu.
Alba!
I hope you see this comment. I’ve been trying to find a way to contact you.
Julie Connors
Tucson, AZ
Jkconnors6@icloud.com