Rafa Homet Ventayol és mestre d’educació especial amb formació de postgrau en pedagogia terapèutica i en lideratge institucional i gestió de polítiques públiques. Actualment treballa d’assessor a l’Ajuntament de Terrassa. Ha estat diputat delegat d’educació a la Diputació de Barcelona.
Mònica Palacín París és professora d’ESO de llengua anglesa, diputada al Parlament de Catalunya i regidora de l’Ajuntament de Pineda. Ha estat secretària de política municipal i dones de la Federació Comarcal d’Esquerra, membre de l’executiva nacional de dones del partit, consellera comarcal del Maresme i secretària d’organització d’ERC.
Quina valoració fa de la tasca del Departament d’Educació durant aquesta legislatura?
Durant les últimes legislatures, el govern republicà ha apostat per la gratuïtat de l’I2 per a les famílies; ha desplegat el Pla d’Educació Digital de Catalunya, que ha suposat la distribució de dispositius a alumnat i professorat i la millora de la connectivitat als centres; ha reimpulsat els Plans Educatius d’Entorn i ha estabilitzat 27.000 professionals, tot reduint la temporalitat del 34% d’interins el 2018 al 8% el 2024, entre d’altres.
El Departament ha fet una aposta molt valenta per l’equitat educativa amb el decret d’admissió de l’alumnat: s’ha reduït la segregació escolar un 20%, s’ha deixat de finançar les escoles que segreguen per sexes, s’ha valorat per primer cop el cost de la plaça escolar i, a resultes d’això, s’han incorporat ajuts econòmics per l’alumnat més vulnerable, les famoses “motxilles escolars”.
El Departament ha fet una aposta molt valenta per l’equitat educativa amb el decret d’admissió de l’alumnat
El Govern ha incorporat vora 5.000 docents nous a l’ensenyament, fet que ha permès reduir ràtios i atendre millor les necessitats de complexitat i inclusió. S’ha triplicat els ajuts del 100% de menjador per a l’alumnat vulnerable, el curs 2023-2024 i s’ha lliurat un val escolar de 100 euros per a llibres de text i material escolar a les famílies d’estudiants d’educació primària.
També s’ha protegit la llengua catalana a les escoles amb la paralització de l’aplicació generalitzada del 25% als centres educatius, la promoció del nivell C2 de català per al personal docent o l’increment d’aules d’acollida fins a arribar a les 1.416 dotacions i els 34.271 alumnes nouvinguts actualment.
Hem desplegat en la seva pràctica totalitat el Decret d’escola inclusiva del 2017, i hem vist, i patit, les limitacions pràctiques d’un decret necessari i ambiciós.
La conselleria republicana, que creu en el servei d’educació de Catalunya i una educació basada en l’equitat i la igualtat de drets, no ha renovat el concert educatiu a secundària als centres educatius que segreguen per sexe.
Finalment, ha acordat mesures amb els sindicats per al reconeixement del primer estadi docent als sis anys, l’equiparació salarial del professorat d’FP i la reducció calendaritzada de dues hores lectives per a majors de 55 anys.
Tot plegat, el desplegament pressupostari en Educació més gran de la història de Catalunya i escoltant a tothom.
S’ha avançat molt i ho volem seguir fent al costat de tota la comunitat educativa.
Si arriba a ser conseller o consellera, com afrontarà el diàleg amb els sindicats?
La consellera Simó és la millor consellera que un Govern pot tenir, per representar i defensar les polítiques educatives del país. Ella és un exemple de com s’ha de posar en valor a la comunitat educativa i com s’ha de treballar de la mà de tots els actors, els sindicats evidentment també, per aconseguir grans acords i el millor per l’escola catalana.
Quina creu que és la principal causa de la davallada de resultats dels alumnes catalans a les proves PISA?
Per fer un debat honest i pausat sobre el sistema educatiu i els resultats acadèmics de l’alumnat cal ubicar-lo en el context de la situació socioeconòmica i política dels últims anys.
Crisi econòmica del 2008, on les retallades que van castigar molt les classes populars i les polítiques socials, també es van escarnir en les polítiques educatives, retallant drets laborals dels professionals i recursos amb gran impacte a les escoles i a l’alumnat.
És important posar el focus en aquestes retallades perquè els resultats educatius s’avaluen per cicles educatius complets i com un alumne reflecteix el seu coneixement i les seves competències després de 10 anys aproximadament de la seva entrada a l’escola.
Per fer un debat honest i pausat sobre el sistema educatiu i els resultats acadèmics de l’alumnat cal ubicar-lo en el context de la situació socioeconòmica i política dels últims anys
Per tant, basar-se en els últims 3 o 4 anys per justificar la davallada de competències en els alumnes no és acurat, no s’ajusta a la realitat. Estem pagant la desaparició de la formació del professorat, la reducció d’hores de coordinació, la pràctica extinció dels plans d’entorn o, pel que fa al català, la supressió del canal Super3 amb el model lingüístic de qualitat que suposava. Les decisions en política educativa donen resultats sempre a mitjà termini.
Quins són els principals reptes de l’educació per al pròxim mandat?
- Un servei públic educatiu que garanteixi la igualtat d’oportunitats i la inclusió educativa per tal d’aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat sense cap tipus de discriminació, amb corresponsabilitat de tots els agents de la comunitat educativa, on tots els infants i joves tinguin les mateixes oportunitats i condicions per formar-se, independentment del seu origen, gènere o condició social, combatent la segregació i el racisme entre centres i també dins els centres.
- Situar l’alumnat al centre del sistema del procés d’ensenyament-aprenentatge. Un model basat en l’aprenentatge de competències i en la formació integral de l’alumnat. El model d’escola catalana que posiciona el professorat com a peça clau del sistema, i que enforteix l’autonomia dels centres per adaptar-se a la realitat de l’entorn. Un sistema amb una dotació d’equips docents suficient i de qualitat.
- Millora de la governança als centres. Reducció de la burocràcia i impuls del lideratge pedagògic que han d’exercir les direccions dels centres i la inspecció educativa, amb una aposta clara pel lideratge compartit i distribuït dins dels centres educatius.
- Una bona formació professional amb un efecte positiu en l’equitat i en la competitivitat del sistema productiu, que consideri les necessitats formatives del sistema educatiu i del model productiu amb visió estratègica, i que integri la formació inicial, ocupacional i contínua.
I quina és l’estratègia per dur-los a terme?
Esquerra Republicana ens marquem uns objectius clars per tal d’aconseguir aquests reptes:
- 0-3 gratuït i universal per llei com a garantia del dret a l’educació en aquesta etapa inicial.
- Impulsar un Pacte de País per a l’Educació.
- Un contracte social per un sistema inclusiu amb implicació d’altres departaments de govern, com Salut i Drets Socials.
- Desplegar un programa d’Educació a temps complet.
- Reforçar el català i l’occità a l’escola.
- Millora de les competències bàsiques i de la qualitat educativa.
- Millora de l’avaluació del sistema educatiu.
- Desplegament de les zones educatives i participació de la comunitat educativa.
- Nou decret de concerts.
- Educació digital.
- Aprovar el Decret d’orientació educativa.
- Pla de xoc per combatre l’abandonament escolar.
- Potenciar els ensenyaments artístics.
- Nou decret de transport escolar.
- Seguir garantint el dret d’accés a una educació de qualitat a tots els infants i joves del país d’acord amb l’Agenda Rural del Govern de Catalunya i d’acord amb el Pla de dinamització de l’entorn rural.
- Escoles segures per garantir el benestar emocional de docents i alumnat.
- I acabar amb les retallades millorant les condicions laborals i retributives.
En cas de governar, què faran amb les mesures de millora educativa que ha proposat el grup impulsor, en cas de governar?
Aplicar-les totes el més aviat possible. Cal agrair enormement la feina feta per les 18 persones que han format part d’aquest grup. El seu treball intens ens ha deixat un full de ruta que Esquerra Republicana ens fem nostre i amb el qual mostrem tot el compromís.
Quin percentatge del PIB català es compromet a destinar a educació en la pròxima legislatura?
El 6% és l’objectiu que tots ens hauríem de marcar per als propers anys, tal com determina la LEC i com ens han demanat més de 50 entitats de l’entorn educatiu. És per això que volem un finançament singular per a Catalunya. Per poder donar resposta a aquesta necessitat i a totes les accions per seguir millorant en polítiques educatives.
El repte més important el tenim a les activitats educatives fora de l’horari escolar
Quin ha de ser el paper de l’escola per potenciar que el jovent usi més el català?
És evident que l’escola hi té un paper important, però no únic. Cal tornar a posar el focus en com apliquem la immersió, revisar mètodes, reforçar la formació al professorat… Però el repte més important el tenim a les activitats educatives fora de l’horari escolar: menjador, extraescolars, esports… El programa d’educació a temps complet ha de suposar una millora en aquest aspecte. Però, insisteixo, sense una política lingüística ferma al sector audiovisual -i el Catalunya Media City apunta cap aquí- l’escola no se’n pot sortir sola.
Hi ha un corrent educatiu que considera que hi ha molta flexibilitat a l’hora d’aprovar l’alumnat i demana tornar a un model d’exigència. Ho comparteix?
L’objectiu del sistema és millorar l’èxit educatiu de l’alumnat, de cadascun d’ells. I això passa per l’exigència cap a tot el sistema per obtenir els millors resultats possibles, cosa que només aconseguirem aplicant pràctiques contrastades per la recerca. És a dir, sabem que la personalització de l’aprenentatge dona bons resultats i que, per exemple, el mètode de repetició de curs que tant reclamen alguns sectors més conservadors és tan ineficient com car. Doncs cap aquí. L’Agència d’Avaluació de l’Educació a Catalunya ens ha de donar les eines per abandonar les creences i avançar cap a les evidències.
L’equitat educativa està relacionada amb les desigualtats socioeconòmiques. Què es pot fer des del Govern de la Generalitat per millorar-ho?
Evidentment, hi ha més Departaments implicats en la lluita contra les desigualtats: la política per la reindustrialització del país o l’estratègia contra la pobresa infantil que ha de Desplegar el Departament de Drets socials en són un exemple, però si ens referim només a educació val la pena recordar que un informe recent del Ministerio diu que si la mare té estudis universitaris, les probabilitats que l’alumne abandoni prematurament són del 3,1%. Si la mare només té estudis primaris o menys, les probabilitats són del 36,3%. 12 cops més. Això és intolerable. Crec que justament Catalunya ha fet per primer cop molt bé els deures en aquest sentit: el Pacte contra la segregació, el Decret d’admissió, les motxilles econòmiques per l’alumnat vulnerable… Les properes accions han d’anar, a banda d’intensificar les que ja hem iniciat, cap a polítiques de temps complet: l’escola iguala però el fora escola desiguala.
Bona part de les accions que destaquem al programa van en aquest sentit: la gratuïtat del 0-3, el contracte social per un sistema inclusiu, el programa d’Educació a temps complet, l’avaluació del sistema educatiu, el Decret d’orientació educativa, el pla de xoc per combatre l’abandonament escolar, potenciar els ensenyaments artístics que actualment són un gran focus de desigualtat i, especialment, el programa d’escoles segures per garantir el benestar emocional de docents i alumnat.
Acabi la frase…
La jornada continuada a secundària s’ha… d’avaluar amb rigor, exigència i mirada ampla.
Les Proves d’Aptitud Personal (PAP) són… imprescindibles per disposar dels millors professionals de l’educació.
La professió docent serà més atractiva si… tenim la capacitat de fer un pacte nacional que situï l’educació com una ambició col·lectiva de país.
