Laura Campos és membre del Consell Nacional de Catalunya en Comú, l’Executiva Nacional i Comarcal i Coordinadora dels Comuns a Montcada. Militant des de ben jove al seu municipi, Montcada, i vinculada a diferents entitats i moviments socials, el 2008 va entrar com a regidora a l’Ajuntament de Montcada i Reixac i va ser alcaldessa del 2015 al 2023.
Va estudiar Traducció i Interpretació d’anglès i francès. Després d’uns anys treballant i estudiant a l’estranger, va tornar a Montcada per treballar al Sincrotró ALBA com a Secretaria de la Divisió d’Experiments on encara hi treballa.
Quina valoració fa de la tasca del Departament d’Educació durant aquesta legislatura?
Ha estat una de les assignatures suspeses per aquest Govern. El Departament d’Educació ha tingut una trajectòria erràtica i autoritària. L’avançament de l’inici de curs sense l’acord de la comunitat educativa i sense haver planificat els detalls de les extraescolars compromeses, n’és un exemple. Però en tenim més, com el conflicte laboral amb el professorat, la manca d’inversió en equipaments, la manca de recursos per fer front a la segregació escolar, el tancament de línies en lloc de la reducció de ràtios… Ha faltat consens i tenir les idees clares per tal d’afrontar un dels reptes més importants d’un país que és la seva educació.
Si arriba a ser consellera, com afrontarà el diàleg amb els sindicats?
Serà una de les primeres coses a fer si arribés al Departament. Abordar amb els sindicats l’educació del país. Cal que tots remem en la mateixa direcció, de manera consensuada per un bé major que és l’educació, no només en l’etapa infantil o secundària, sinó per a tota la vida. Cal establir les bases d’una bona relació, teixir complicitats i poder dir-nos les coses tal com són. Sense el conjunt de la comunitat educativa no podrem millorar la situació del pilar bàsic de la nostra societat que és l’educació.
Quina creu que és la principal causa de la davallada de resultats dels alumnes catalans a les proves PISA?
A banda dels resultats globals evidents, publicats i que han ocupat la majoria de titulars als mitjans de comunicació, si mirem les dades de l’informe PISA amb deteniment hi ha un element de cabdal importància, i aquest element és la desigualtat social. És l’element que més afecta el rendiment acadèmic dels alumnes. On vius i la teva situació socioeconòmica són elements que marquen els resultats a l’escola i no és de rebut. La propera legislatura ha de ser la legislatura de l’equitat a l’escola. No ens podem permetre que el codi postal sigui qui marqui el teu nivell d’aprenentatge.
On vius i la teva situació socioeconòmica són elements que marquen els resultats a l’escola
Quins són els principals reptes de l’educació per al pròxim mandat?
Els reptes majúsculs són l’equitat i la inclusió. Dotar la comunitat educativa –mestres, famílies, alumnes…- de les eines i recursos necessaris per dur a terme amb èxit una escola i una comunitat, entesa de manera àmplia no només al centre educatiu, equitatives. El paper dels ajuntaments és fonamental per a nosaltres a l’hora d’implementar mesures que afectin l’escola i el seu entorn. També tenim com a reptes implementar el Pacte per la segregació escolar a Catalunya amb els recursos necessaris. També, trobaríem dotar de recursos i personal necessari els centres per poder atendre l’alumnat amb necessitats especials. En un altre ordre de coses, impulsar el Programa de Salut Escola per tal d’estar amatents a la Salut mental del nostre alumnat, potenciar el programa antiassetjament a l’escola…
I quina és l’estratègia per dur-los a terme?
L’estratègia és clara, implementar totes les mesures que hi ha al programa acompanyades de la comunitat educativa i els ajuntaments. És impossible abordar el repte educatiu sense equips directius, mestres, famílies i alumnat d’una banda, i els ajuntaments d’una altra. Una de les eines, oblidada en els últims 10 anys i amb un finançament molt minso per part de la Generalitat, són els Plans Educatius Entorn, cal dotar-la de contingut i recursos per treballar en l’equitat. També per implementar mesures com el menjador escolar i les activitats extraescolars universals i gratuïtes.
El paper dels ajuntaments és fonamental per a nosaltres a l’hora d’implementar mesures que afectin l’escola i el seu entorn
Què faran amb les mesures de millora educativa que ha proposat el grup impulsor, en cas de governar?
Les mesures, en molts casos, són de sentit comú i van en la línia del que proposem com a Comuns al programa electoral. El que sí puc dir és que coincidim plenament en la diagnosi, i segur que hi ha matisos, però en línies generals estem d’acord en les seves recomanacions i mesures. El moll de l’ós de tot plegat són els recursos, sense més recursos no pot haver-hi més mesures de millora, i això nosaltres ho tenim molt clar.
Quin percentatge del PIB català es compromet a destinar a educació en la pròxima legislatura?
Nosaltres estem d’acord amb la proposta de la Plataforma volem el 6%. És evident que Catalunya s’ha d’aproximar als estàndards europeus en recursos dedicats a educació i a hores d’ara estem molt lluny, estem al voltant del 4% del PIB. Sabem que és una inversió gran, però que amb voluntat política i fent-ho paulatinament, al final de legislatura es podria arribar al 6% del PIB.
Quin ha de ser el paper de l’escola per potenciar que el jovent usi més el català?
Enfront del repte de promoure l’ús del català entre els joves, l’escola ha de jugar un paper crucial. Això no pot ser una tasca exclusiva del professorat de català, sinó que ha de ser un compromís de tota la comunitat educativa: famílies, alumnes i docents.
És necessari que el català s’utilitzi de manera naturalitzada en tots els espais del centre educatiu, tant formals com informals. Això implica fomentar l’accés a llibres i productes audiovisuals en català a les aules, així com actualitzar els projectes lingüístics de centre per adaptar-los a la nova realitat sociolingüística del país. Cal recordar que el català no està en perill perquè algú l’estigui atacant, sinó perquè en un context de globalització, les llengües amb pocs parlants necessiten un esforç de promoció per a garantir la seva supervivència. Per tant, no es tracta de “defensar” el català, sinó de promoure’l com a part de la nostra identitat i cultura. En definitiva, l’escola ha de ser un espai on el català es visqui i se senti com a llengua pròpia, propera i útil, per tal que els joves la facin seva i la transmetin a les futures generacions.
Hi ha un corrent educatiu que considera que hi ha molta flexibilitat a l’hora d’aprovar l’alumnat i demana tornar a un model d’exigència. Ho comparteix?
No. Hem de trobar la manera que les nostres alumnes continuïn assolint els coneixements que es demanen. No es tracta tant del model d’exigència com de trobar les metodologies adients i millorar la qualitat del sistema educatiu. En aquest sentit, una mesura com la 6a hora podria ajudar a donar més temps i aprofundir en les matèries impartides.
No es tracta tant del model d’exigència com de trobar les metodologies adients
L’equitat educativa està relacionada amb les desigualtats socioeconòmiques. Què es pot fer des del Govern de la Generalitat per millorar-ho?
És una de les qüestions a les quals hem donat més importància en la legislatura que ha acabat. Nosaltres creiem que per garantir la igualtat d’oportunitats hem de fer un esforç en millorar les condicions materials de l’alumat més vulnerable. En aquest sentit, hem treballat dues propostes: la primera treballar en la universalització del menjador gratuït i la segona garantir un mínim de dues tardes d’extraescolars gratuïtes a tot l’alumnat en col·laboració amb el món local, que és un pilar en aquest tema i amb el que s’ha de treballar conjuntament.
Acabi la frase…
La jornada continuada a secundària s’ha… de repensar consensuadament amb tota la comunitat educativa i garantint menjadors escolars a tots els centres i extraescolars gratuïtes per l’alumnat.
Les Proves d’Aptitud Personal (PAP)… han d’anar acompanyades de formació, seguiment i acompanyament per garantir que les persones que es volen dedicar a la docència comptin amb totes les competències necessàries.
La professió docent serà més atractiva si… es reverteix l’infrafinançament en Educació per dotar de recursos suficients als centres i es milloren les condicions laborals i l’estatus professional dels docents.