La silueta de Charlot o el rostre de Keaton van obligar a reconsiderar què significava llegir, mirar, comprendre, en definitiva, descodificar el complex enigma de la conducta humana.
Manuel Vázquez Montalbán
Nascut el 2004, aquests dies es compleixen 20 anys del projecte Cinescola. En els seus inicis va aparèixer com una separata de la revista digital AulaMèdia, amb el propòsit d’oferir recursos al professorat que volgués introduir el cinema a l’aula, per ensenyar cinema, per debatre cinema, per fer servir el cinema per aprendre altres matèries. Els impulsors de Cinescola (www.cinescola.info) foren professors i professores d’educació primària, secundària i de l’àmbit universitari que partint de la realitat quotidiana de les seves aules, creien que l’educació en comunicació audiovisual havia de ser una prioritat dins del sistema educatiu català.
Una mica més tard, Cinescola es va transformar en una pàgina web i després pràcticament en un portal educatiu sobre cinema amb vocació de constituir-se en una eina quotidiana a l’aula. Avui conté de l’ordre de 180 propostes didàctiques sobre pel·lícules i sèries, en català i d’accés lliure; més de vint llibres editats per diferents editorials sobre cinema i educació en comunicació; a més d’una línia de formació del professorat que ha participat en l’Escola d’Estiu d’Educació en Comunicació; en els cursos de l’ICE de la UB; en l’Escola d’Estiu de El Escorial de la Universitat Complutense de Madrid; en l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat; o en el Getxo Linguae del País Basc. A hores d’ara, Cinescola és consultada diàriament des de tot l’àmbit dels Països Catalans i, un aspecte que sempre ens ha sorprès, des de diferents punts d’Amèrica Llatina.
La integració a l’aula del cinema és una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps
El cinema com a forma de reflexió per a la vida, com a al·licient vital i intel·lectual, com a espai d’aprenentatge, com a via per a la reflexió, com a bot salvavides… Aquesta ha estat la idea que ens va moure a posar dempeus el projecte de Cinescola.
La integració a l’aula del cinema és una necessitat que no pocs professors i professores s’han plantejat des de fa temps, tot i que no han comptat amb els mínims recursos necessaris per al seu ús didàctic, no ja pel que fa a espais apropiats o a instruments de projecció, sinó a propostes didàctiques viables per saber com fer servir i rendibilitzar el cinema amb una finalitat educativa. I és en aquest espai on Cinescola es planteja la seva feina. Es tracta d’oferir propostes de treball al professorat, propostes pensades i assajades per tenir la tranquil·litat que s’introdueix el cinema a l’aula amb unes mínimes garanties pedagògiques.
Cinescola vol que sigui possible veure pel·lícules i sèries amb tota l’extensió de la paraula. Es tracta de lluitar per trencar amb l’hàbit d’empassar-se produccions audiovisuals sense pensar-les, sense acostar-se tranquil·lament, assossegadament a elles i gaudir de les seves imatges i de les seves propostes visuals, de les seves idees i de les seves advertències. Es tracta de dignificar el fet de veure una producció audiovisual i de formar espectadors.
El cinema té la capacitat de transmetre no tan sols informació, cultura o expressions artístiques, sinó també una didàctica, una estètica fonamentada en el potencial comunicador del fet cinematogràfic, que actua, com tot art, tant en un pla conscient com en els plans inconscients de l’ésser humà. Per tot això cal que integrem més en la pràctica educativa diària el coneixement que trobem en el llenguatge cinematogràfic, així com en les seves extensions audiovisuals i digitals, en el cinema de ficció i de no-ficció, com a formes que són d’una expressió cultural que contribueixen a entendre’ns més bé com a éssers en estat perpetu d’aprenentatge i formació que som.
Cal que integrem més en la pràctica educativa diària el coneixement que trobem en el llenguatge cinematogràfic
La incorporació del cinema a l’aula de forma permanent promou, a més de l’aprenentatge del llenguatge audiovisual i la construcció d’un esperit crític sobre diferents àmbits com el mediàtic, la possibilitat d’apropar l’alumnat a les realitats socials. Això connecta de manera directa amb el terreny de les emocions i sensacions que desprenen els protagonistes del relat filmat, real o fictici, cosa que proporciona una experiència educativa dinàmica i una millor comprensió dels fenòmens socials. El cinema ens permet educar la nostra mirada, entrenar-la i ajustar-la a l’observació de la realitat social. Les imatges projectades es transformen en un instrument per a l’observació, per a la descripció i per a l’anàlisi de la realitat social. Tot això ha fet que en els últims temps, encara que de manera gradual, s’hagi acceptat que el cinema afavoreix l’aprenentatge i la discussió. La mirada cinematogràfica se’ns mostra com una eina que afavoreix el progrés del coneixement sobre la societat i la cultura.
En l’actual marc de preocupació de sectors familiars i educatius sobre les pantalles, i en què a vegades es rodola cap a ridícules actituds inquisitorials, cal dir que la qüestió no és tant prohibir el consum de pantalles, com educar en elles. Naturalment, és més difícil educar que prohibir. El que cal és crear una formació, una cultura crítica en els nostres escolars al voltant de les realitats mediàtiques.
La mirada cinematogràfica se’ns mostra com una eina que afavoreix el progrés del coneixement sobre la societat i la cultura
Però, com se seleccionen els films per transformar-los en elements educatius? Com selecciona Cinescola les pel·lícules per crear-ne propostes didàctiques? En principi, del que es tracta és que la pel·lícula o sèrie seleccionada sigui atractiva als ulls dels escolars, que tingui un cert ritme; que, globalment, transmeti valors cívics i democràtics; que sigui enriquidora des del punt de vista personal; que cinematogràficament sigui una producció de qualitat. Es tracta, també, que la producció audiovisual escollida posi sobre la taula motius per a la reflexió intel·lectual, per a la interpretació del món, que, per descomptat, sigui capaç de generar un conjunt de propostes connectades amb el currículum escolar.
Els materials es presenten sempre amb una sinopsi-comentari sobre el film, amb una fitxa tècnica, amb un conjunt de qüestions d’activitats de comprensió general sobre el film i un apartat on es treballen el llenguatge i a les tècniques audiovisuals, a partir dels recursos audiovisuals que s’hagin vist a la pel·lícula. A continuació, se suggereixen diferents lectures sobre els temes apareguts a la pel·lícula o sèrie, ja siguin comentaris crítics, opinions del director, informacions per conèixer amb profunditat el film. Es tracta de textos de suport i activitats que ajuden a contextualitzar la pel·lícula, ja siguin dades d’interès o de testimonis que hagin viscut la mateixa experiència representada en el film o sèrie. Per finalitzar, s’inclou un apartat anomenat Contracamp amb aspectes didàctics per al professorat com ara elements de debat i relacions que es puguin establir o objectius formatius.
A l’hora del visionat, cal que el professorat conegui a fons la producció audiovisual treballada, per poder triar, per exemple, les seqüències en les quals es vulgui incidir especialment. Proposem, a més, dividir les pel·lícules o episodis de les sèries en sessions no més grans de mitja hora per conservar l’atenció de tots els alumnes. No hem de tenir cap problema en aturar la projecció, tornar a veure una escena o un pla, fer preguntes i debatre un determinat element.
Amb el cinema a l’aula es disposa d’un element importantíssim de dinamització que afavoreix les tasques acadèmiques bàsiques: comprensió, adquisició de conceptes o raonament. El cinema potencia la reflexió, sensibilitza, pot fer prendre postures, formar-se opinions davant d’una història de vida. Les produccions audiovisuals apareixen també com a textos a les aules, com a forma de lectura (a vegades a partir de fragments, no cal sempre fer servir films sencers), on el que importa és el missatge sense oblidar que la seva estructura, estil i sintaxi són components del propi missatge.
El treball amb el cinema i la comunicació a l’escola permet trencar amb el caràcter habitualment unidireccional que té la imatge audiovisual. El potencial motivador del cinema a l’aula pot generar dinàmiques de diàleg, de confrontació i reflexió que ens pot ajudar a formar-nos com a espectadors, a tenir criteri i capacitat crítica. I, finalment, amb el cinema també es pot avaluar: l’alumnat podrà demostrar davant les imatges d’una pel·lícula si sap descobrir-hi les incoherències, les manipulacions, si sap contextualitzar, si sap extreure’n conclusions o fer-ne deduccions.
