L’educació primària a Catalunya compta amb un total de 452.009 alumnes, 307.660 dels quals s’escolaritzen en centres públics i 144.349 en centres privats finançats amb fons públics (el 31,9%). D’aquest total, un 36,9% compta amb algun tipus de Necessitat Específica de Suport Educatiu (NESE), mentre que un de cada cinc alumnes no compta amb la nacionalitat espanyola (88.933, el 19,6%), segons les últimes dades difoses pel Departament d’Educació referent al curs 2023/24. D’entre el conjunt de nens i nenes que no compten amb la nacionalitat espanyola, un de cada quatre és de nacionalitat marroquina (22.931, el 25,8%).
Les dades obertes que ofereix el Departament no permeten creuar la variable nacionalitat i necessitats educatives, ja que l’alumnat està agrupat per regions -Espanya, resta de la UE, Amèrica del Nord…-. En canvi, segons agrupacions geogràfiques sí que es pot constatar com del total dels alumnes provinents de la zona geogràfica del Magreb (23.685), fins a 18.094 té algun tipus de necessitat educativa detectada (fins a un 76,4% del total) i que s’escolaritzen molt majoritàriament a escoles públiques (15.183, enfront a 2.911 que van a escoles concertades).
Entre l’alumnat NESE hi ha múltiples casuístiques, des d’alumnat amb trastorns de l’espectre autista als que se’ls detecten altes capacitats. Però el gruix principal el conformen els nens i nenes que es troben en ‘situacions socioeconòmiques desafavorides’ i en ‘situacions socioeconòmiques i/o socioculturals desafavorides’, que representen el 70,4% (117.290 infants d’un total de 166.568). D’aquests números generals d’alumnat en situació de pobresa, fins a 94.842 (80,9%) s’escolaritzen a escoles públiques, mentre que 22.448 (19,1%) ho fan a la xarxa privada finançada amb fons públics.
El marroquí és el col·lectiu d’alumnat nouvingut més nombrós en 11 dels 12 serveis territorials d’Educació que hi ha arreu del país: Girona, Vallès Occidental, Tarragona, Maresme-Vallès Oriental, Catalunya Central, Penedès, Lleida, Baix Llobregat, Barcelonès, Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran. Al Consorci d’Educació de Barcelona, el col·lectiu d’alumnat nouvingut més nombrós és el xinès escolaritzat en centres privats-concertats, mentre que l’alumnat amb nacionalitat del Pakistan conforma el primer col·lectiu d’alumnat nouvingut a la xarxa pública barcelonina. Arreu de Catalunya, en canvi, la comunitat d’alumnat d’arrels xineses la conformen un total de 4.181 nens i nenes, mentre que la comunitat pakistanesa és de tan sols 3.644 infants.
Posant el focus específicament en l’escola pública, les dades també mostren com els centres públics són els que escolaritzen un percentatge més gran d’alumnat nouvingut (27,2%), entre els quals el de nacionalitat marroquina arriba al 30%: 19.660 nens i nenes, d’un total de 65.619.
Dificultats d’aprenentatge
Si s’exclou l’alumnat en situació de pobresa i nouvinguts de l’equació, l’epígraf genèric ‘trastorns que condicionen l’aprenentatge’ és el més utilitzat per determinar si un alumne ha de comptar amb una detecció NESE o no. I, per tant, si pot ocupar una de les places reservades a tals efectes. Sota aquest epígraf és on s’hi troben els infants amb trastorn per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH) o bé els que pateixen dislèxia, entre d’altres casos. En total, hi ha 12.592 infants sota aquest epígraf.
En aquest sentit, els Serveis Territorials d’Educació del Vallès Occidental detecten ‘trastorns que condicionen l’aprenentatge’ a un total de 1.675 alumnes (el 13,3% del total; 1.031 nens i 626 nenes), escolaritzats a la xarxa pública. En canvi, d’escolaritzats a les escoles concertades hi ha tan sols 695 casos. Al servei territorial del Barcelonès, aquestes dades són sensiblement inferiors a les dues xarxes (580 a les escoles públiques; 251 a les concertades), i fins i tot a Barcelona ciutat les xifres són de 747 infants amb ‘trastorns que condicionen l’aprenentatge’ que van a les escoles públiques i 996 a les concertades.
