La llei 10/2015 de formació i qualificació professionals de Catalunya introdueix i consolida en el debat de la Formació Professional la corresponsabilitat de l’empresa en el sistema, des de la governança executiva del model fins a la participació en les diferents estructures i serveis bàsics.
Constituïda la Comissió rectora del Sistema FPCAT de Catalunya el 22 de febrer del 2019 s’obren dos períodes: el primer d’impuls del sistema i el segon de desplegament, on en un marc de concertació i consens es desenvolupa, ara sí, amb una visió integrada, la llei de 2015.
Sense ser exhaustius, perquè no és l’objecte del present article, es van elaborar, en la primera fase d’impuls, diferents documents amb propostes concretes a les nou prioritats acordades en el si de la Comissió Rectora per al període 2020-2021:
Fruit del debat i consens en els àmbits mencionats, i com a mitjà per la seva concreció, es va elaborar el IV Pla general del sistema de Formació i qualificació professionals de Catalunya (2021-2023). Assenyalo especialment “del sistema” perquè, a diferència del III Pla General de la Formació Professional a Catalunya, s’inclou per primera vegada el concepte d’integració i es fa un pas qualitatiu en aquest sentit, perquè es tracta a la Formació Professional en el seu conjunt des d’una única visió. Fet l’aclariment, els diferents reptes prioritaris que es van incloure l’IV Pla sobre aquesta visió integrada van ser:
Coincidint amb el desenvolupament del sistema de la Formació Professional en l’àmbit autonòmic, es publica la Llei Orgànica 3/2022, de 31 de març, d’Ordenació i Integració de la Formació Professional i el seu posterior desenvolupament a través del Reial decret 659/2023, de 18 de juliol, pel qual es desenvolupa l’ordenació del sistema de Formació Professional.
“El model que es defineix a la regulació és un encert quant a l’ordenació, però insuficient respecte a la integració de l’oferta”
Des del meu punt de vista, ja expressat en diferents fòrums, crec que el model que es defineix a la regulació és un encert quant a l’ordenació, però insuficient respecte a la integració de l’oferta (no incorpora des d’una única visió la formació procedent de l’àmbit laboral).
Quant a la governança a falta de concreció, la normativa estableix una Comissió Estatal Estratègica de la Formació Professional, de caràcter permanent i executiva, formada per les organitzacions empresarials i sindicals més representatives i l’administració competent a nivell estatal. Les atribucions d’aquesta Comissió, en la matèria que ens ocupa, facilita la corresponsabilitat de les empreses en les polítiques, l’estratègia i l’avaluació del Sistema de Formació Professional del sistema educatiu.
Al meu entendre, i de manera molt resumida, calen destacar uns avenços molt importants del desplegament normatiu esmentat fins ara en aquest article:
Centralització de la persona i l’empresa del sistema
S’aborda una governança que facilita la complicitat i corresponsabilitat d’empreses i persones treballadores
S’estableix una formació Professional més pròxima a la realitat del mercat laboral a través d’un triangle virtuós: prospecció, orientació i planificació
Es potencia d’una manera decidida la relació entre els centres de Formació Professional i les empreses.
És evident que estem en plena construcció d’una Formació Professional que hauria de superar definitivament interessos ideològics i, a través de la concertació, assegurar una estabilitat que generi confiança i seguretat jurídica a les empreses, el qual no és contradictori a què el sistema disposi de la suficient agilitat i flexibilitat d’adaptació als canvis del sistema productiu.
En el marc de concertació que ens hem donat en el si de la Comissió Rectora del sistema FPCAT, es fa necessari i imprescindible una avaluació que abordi tots i cadascun els diferents reptes enunciats. També es requereix que, tenint com a referència la normativa aplicable, i el Document de Bases de l’Estratègia Catalana per al Sistema FPCAT, aprovat per la pròpia Comissió, s’elabori el V Pla General del Sistema de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya orientat a adaptar i consolidar el treballat amb la nova legislació, i a establir nous reptes i objectius alineats amb les necessitats professionals de les persones i de les empreses.
A mode de recomanació, sense cap pretensió, convindria abordar, entre altres:
Continuar aprofundint i consolidant la prospectiva-prospecció, l’orientació i en la planificació, elements clau per a la racionalització de l’oferta, les necessitats del mercat de treball i per als futurs professionals. Abordar la bretxa vocacional en els diferents sectors d’activitat.
Respecte a la FP Dual: consolidar la cultura i seguretat jurídica de la FP Dual. Elaborar un mapa de la dual a Catalunya que identifiqui per empreses, sectors i territori, les places dual que el teixit productiu posa a la disposició del Sistema FPCAT, de manera que ens permeti conèixer la capacitat real o en el seu defecte, adoptar les mesures necessàries que permetin assegurar una oferta suficient d’aquestes places. Garantir que la titulació de cap alumne de Formació Professional està en risc per falta d’empresa per a la realització de les pràctiques, en els Graus que es requereixin.
Dinamitzar els òrgans de participació, especialment els Sectors FPCAT i els Consells d’Empresa dels Centres Integrats, que han de ser un punt de trobada, de transferència de coneixement i de suport, tant per al Sistema FPCAT en el seu conjunt com per als centres en particular. Aquesta relació, a més de l’exposat, facilitarà la formació (actualització) del professorat i la participació d’experts de l’empresa en el sistema educatiu.
Continuar potenciant l’acreditació de l’experiència laboral i la formació no formal i, atès que és un sistema “obert de manera permanent”, ha de comptar amb els recursos necessaris que asseguri la seva supervivència més enllà del 2025.
Repte social: ja en l’actualitat la falta de personal qualificat, amb major o menor intensitat, es dona pràcticament en la totalitat de sectors. La tendència en els pròxims anys, segons diferents estudis, es mantindrà, agreujat per la baixa taxa de natalitat, l’envelliment de la població, la inassumible taxa d’atur juvenil, la reposició del mercat laboral, la precarietat de l’ocupació… Segurament, la immigració serà part de la solució, però això ens porta al repte de com abordar la integració social i laboral dels immigrants i en paral·lel com recuperar als joves per aconseguir que s’integrin en el mercat laboral o tornin a l’educatiu i evitar que caiguin en l’exclusió social. En aquest sentit la Formació Professional pot jugar un paper determinant.
Com a conclusió, des de Foment del Treball, creiem i apostem decididament per la Formació Professional. Sabem del seu valor social, palanca de competitivitat per a les nostres empreses i base del benestar social, d’aquí el nostre compromís incondicional amb el Sistema FPCAT de Catalunya.
La entrada Més FP, més empresa se publicó primero en Diari FP.