La mestra i psicòloga Josepa Òdena Savé, més coneguda com a Pepa Òdena, ha mort als 85 anys el 2 de novembre a Barcelona, ciutat on va néixer l’11 d’abril del 1939. Impulsora de la renovació pedagògica en educació infantil, ha estat mestra, professora llicenciada en filologia clàssica i psicòloga clínica.
Formada a la Universitat de Barcelona, es va especialitzar en el coneixement i tracte educatiu de la primera infància (0 a 3 anys), havent estat mestra i professora d’infants de totes les edats i de tots els nivells educatius, des d’educació infantil fins a batxillerat. Destacà la seva dedicació a la direcció pedagògica de l’escola Cooperativa Vilarnau de Sant Sadurní de Noia (1966) i el treball com a assessora psicopedagògica de pares de nadons amb discapacitat, al Centre de Paràlisi Cerebral de Barcelona (1970).
A l’Escola de Mestres de la Universitat de Vic (1975) va ser professora de Pedagogia i de Psicologia infantil, i coordinadora del Departament de Preescolar. Considerant essencial per a la formació dels estudiants de magisteri el coneixement i el tracte dels infants des del naixement, va proposar, i introduir en la programació de l’escola de mestres osonenca, l’assignatura de Psicopedagogia de 0 a 3 anys.
En el marc de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, va ser coneguda per la seva feina de formadora permanent de mestres i va col·laborar en diferents activitats formatives de l’entitat en el camp de l’educació infantil juntament amb Irene Balaguer, Tere Maiem i Marta Mata, entre altres, desenvolupant activitats a escoles d’estiu i d’hivern de l’associació.
Precisament, un dels records més emotius a Pepa Òdena l’ha protagonitzat Rosa Sensat, que ha destacat que era una mestra “senzilla, discreta, honesta i lluitadora. Segurament serien molts més els adjectius que la podrien definir però n’hi ha prou dient que era mestra de mestres i una referent per a la infància”.
Eva Sargatal, membre de la comissió executiva de l’Associació de Mestres Rosa Sensat i directora de la Revista Infància de la mateixa entitat, ha indicat que “el seu llegat i la seva lluita diària a les escoles bressol catalanes va fer que la Pepa fos una gran referent per moltes persones que vam estudiar educació infantil als anys noranta”.
“Va ser una d’aquelles mestres que et feia estimar la professió. No perquè els infants siguin bonics sinó perquè defensar els seus drets és una responsabilitat de totes les persones que ens dediquem a l’educació dels més petits”, ha afegit.
Com a responsable d’educació infantil a l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona IMEB (1987) va col·laborar en el Pla de Formació Institucional promogut per l’Àrea d’Educació de l’Ajuntament.
Va viatjar a diferents països europeus per conèixer altres realitats d’educació del 0-3 en col·lectivitat, i l’any 1975 va establir contacte amb l’Institut Lóczy de Budapest, dirigit per la pediatra hongaresa Emmi Pikler, i va introduir a Catalunya la línia pedagògica d’aquesta institució. Entusiasta difusora del treball de Lóczy, l’orfenat que llavors acollia infants en situació de risc, conseqüència de la Segona Guerra Mundial, des de Rosa Sensat Pepa Òdena va començar a establir intercanvis freqüents amb el personal de la Institució i a sovintejar els contactes amb les directores Judit Falk i Anna Tardos.
Des de 1981, juntament amb Tere Majem, van difondre també el treball de la mestra i assistent social psiquiàtrica de Londres Elinor Goldschmied, especialment l’aplicació a les escoles bressol de dues activitats ideades per la mateixa professora Goldschmied: la panera dels tresors, per als infants de 6 a 12 mesos, i el Joc Heurístic amb Objectes, per als infants de 12 a 24 mesos. Des de Londres la professora Goldschmied va viatjar cada any a Barcelona per dedicar uns dies a la formació dels mestres d’escola bressol de Catalunya.
Va escriure diversos articles i publicacions sobre l’educació a l’escola bressol i la majoria dels seus escrits han estat editats a publicacions de Rosa Sensat, sobretot a les revistes Perspectiva Escolar i Infància.
