Un finançament estable, un marc normatiu clar i corresponsabilitat entre administracions, sobretot entre ajuntaments i Generalitat. Aquests són tres dels principals objectius de la Taula del món local d’Educació 360, que neix de la mà de les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
La Taula vol posar en comú els reptes i compromisos per a una educació a temps complet a Catalunya i demana la implicació de la Generalitat per universalitzar l’accés a les activitats extraescolars i d’estiu.
La constitució de la Taula ha tingut lloc aquest dijous en el marc de la jornada anual de l’Aliança Educació 360 celebrada a Barcelona al Campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra. Posteriorment, el director de l’Aliança, Enric Aragonès, ha explicat que el món local s’ha unit per demanar “una política de país que garanteixi l’accés universal i en condicions d’equitat a les activitats extraescolars i d’estiu”.
“Fins ara, han estat els ajuntaments els qui han liderat polítiques per connectar l’oferta d’activitats educatives més enllà de l’escola, garantir l’equitat en l’accés i articular el treball col·laboratiu entre els diversos agents”, ha afegit.
Consens
Aragonès ha remarcat que hi ha un ampli consens polític per fer aquest pas endavant i ha argumentat que ja ho va demanar el grup d’experts de millora educativa i que així ho preveu l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2024-2030.
A la reunió, han assistit, per part de la Diputació de Barcelona, Joan Josep Galiano Peralta, president delegat de l’Àrea d’Educació; Glòria Colom Puigbò, diputada adjunta de l’Àrea d’Educació, i Marcel·lina Bosch Costa, coordinadora de l’Àrea d’Educació.
També ha comptat amb Mònica Alcalà i Torrent, diputada delegada d’Educació i Joventut de la Diputació de Girona; Òscar Martínez i Agustí, diputat de Salut Pública de la Diputació de Lleida i, des de la Diputa Tarragona, han acudit Joan Sans Freixas, diputat delegat de Centres Educatius d’Educació Especial, i Josep Baiges Gispert, diputat delegat d’Ensenyaments Artístics.
Per part de la FMC, ha assistit Alba Pijuan, vicepresidenta i presidenta de l’àrea d’Educació, i des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) ha intervingut Maria Marcos.
Desigualtats
Les entitats locals han posat de manifest que les iniciatives de l’educació a temps complet són desiguals a nivell territorial i que no hi ha una normativa conjunta ni recursos estables. Per això, reclamen un finançament estable, fórmules clares de corresponsabilitat entre administracions i que la nova política “de país” es dissenyi i es desplegui amb la col·laboració del món local.
Actualment, formen part de l’Aliança Educació 360 més de 390 organitzacions, centres educatius, entitats, institucions locals i xarxes de professionals. Una de les seves tasques és lluitar contra les desigualtats en l’accés i la participació. Com a exemple, indiquen que cada curs uns 140.000 infants i adolescents no tenen accés a cap activitat extraescolar a Catalunya, amb un clar biaix de classe: hi participen el 92% dels infants i adolescents de nivell socioeconòmic alt, però només ho fan el 66% del nivell baix. Pel que fa a l’estiu, 330.000 no participen en cap activitat com casals o colònies. En tots dos casos, el preu és el principal obstacle a la participació entre les famílies de menor nivell socioeconòmic, però també s’hi afegeixen barreres informatives, culturals, geogràfiques o burocràtiques.
Espai de debat
La sisena jornada anual de l’Aliança Educació 360 ha aplegat més de 250 persones. Sota el títol “Educació 360: una aposta socioeducativa”, la jornada ha fet èmfasi en la necessitat que els àmbits d’educació i de serveis socials enfoquin conjuntament el combat contra les desigualtats educatives que es donen dins i fora de l’escola.
Durant el matí, ha comptat amb quatre “desconferències” o grups de debat, reflexió i decisió sobre ‘Passar de la coordinació a la col·laboració: com es fa? Amb quins agents? A quina escala territorial?’; ‘Integrar la perspectiva comunitària a la intervenció educativa i social: per què? Com es fa? Qui ho ha de fer?’; ‘Consolidar equips interdisciplinaris: és necessari? Quins perfils i professionals? A quins espais?’ i ‘Universalitzar els serveis socials i personalitzar l’educació: és necessari? Com es pot fer?’.
La presidenta de la FMRPC, Maria Marcos, ha relatat algunes de les conclusions d’aquestes ‘desconferències’ i ha remarcat la importància d’impulsar iniciatives i accions conjuntes i coordinades des dels diferents agents educatius i socials per “construir un coneixement horitzontal i de forma participativa”.
Entre els factors que han destacat cadascun dels quatre grups figuren la mirada transversal, el lideratge de l’administració local, els equips interdisciplinars (desconferència 1), la presa de decisions amb la comunitat, el disseny dels plans de barri comunitaris a llarg termini, el treball comunitari entre escola i entorn (desconferència 2), polítiques de país que garanteixin unes condicions mínimes, la participació d’infants, adolescents i joves, garantir l’estabilitat dels professionals (desconoferència 3), planificació pública i seguiment adequat, fomentar el treball en xarxa entre treball lectiu i no lectiu, i interacció amb la comunitat (desconferència 4).
Un altre dels punts forts de la jornada ha estat la conversa marc entre la investigadora en desigualtats educatives Sheila González Motos i el professor a l’Escola de Treball Social de la UB Manuel Aguilar Hendrickson. González ha posat de manifest que “bona part del sistema educatiu encara es planteja des de la lògica de la transmissió de coneixements”, alhora que ha destacat que “la pobresa genera problemes en l’èxit educatiu”. “No tothom és conscient de la funció social de l’escola”, ha dit.
Per part seva, Aguilar ha explicat que els serveis socials no poden fer front a totes les desigualtats i que la causa de moltes d’aquestes diferències recauen en polítiques laborals i d’habitatge, entre altres. Segons el seu parer, és essencial que hi hagi un redisseny del sistema i que abans de la cooperació entre diferents professionals i organismes tothom tingui clar quin és el seu paper i què pot aportar, per no confondre o duplicar tasques. “O tenen clara la funció de cadascú, o no funciona”, ha apuntat.
