El 2016, un petit grup de persones vinculades a l’educació, i preocupades per la deriva que anaven agafant les polítiques educatives, vàrem fundar el SIEC, Seminari Ítaca d’Educació Crítica. Un espai de reflexió i debat per tal de compartir les nostres inquietuds. Des del SIEC, cada any hem organitzat seminaris sobre els diferents temes: la privatització creixent, la doble xarxa, la segregació, la nova innovació educativa promocionada per bancs, caixes i empreses privades, les competències bàsiques i el menyspreu pel coneixement, l’Escola Nova 21 i la imposició per organitzacions privades d’unes metodologies i el menyspreu per unes altres, l’anomenada educació emocional, l’educació virtual… I altres. Els seminaris han sigut i són gratuïts, ja que no tenim cap subvenció i ens basem amb el voluntariat, i sempre han estat oberts a tothom. En aquests seminaris hi han participat mestres, professores i professors, estudiants i mares i pares, amb qui s’han debatut els temes exposats. També, cada any, hem organitzat lectures compartides, d’autors com ara Christian Laval, Nico Hirtt, Carlos Fernández Liria, Silvia Carrasco, Paulo Freire… que ens han ajudat a reflexionar.
Durant tots aquests anys hem constatat que en els centres educatius hi havia malestars diversos que no trobaven espais on discutir-los, sobretot després que s’hagués implementat el Decret de Plantilles i el poder de les direccions per escollir el professorat, el que fomentava el silenci i l’autocensura.
Molts d’aquests temes tractats també han estat objecte d’articles i llibres, crítics amb les polítiques oficials i amb la falta de diàleg amb les persones que són a peu d’aula. Per això no s’entén gaire que ara surti un manifest que justament reclama un debat educatiu “respectuós i responsable” i denuncia desinformació interessada i males pràctiques en la crítica a les polítiques actuals: https://diarieducacio.cat/per-un-debat-educatiu-responsable-i-respectuos/
Evidentment, com no podria ser d’una altra manera, estem totalment d’acord amb el títol del manifest, però creiem que fer una crítica generalitzada, sense concretar a qui va dirigida, no ajuda gens al debat. Més aviat sembla una temptativa de callar les veus discrepants. D’altra banda, si es tracta d’una crítica concreta a una persona o un llibre, calen arguments i no desqualificacions, si es vol, de veritat, un debat constructiu.
No cal confondre les discrepàncies amb les males maneres
És cert que no sempre tothom és tan respectuós com voldríem, i, malauradament, això passa des de totes les posicions, sobretot a les xarxes socials. Però no cal confondre les discrepàncies amb les males maneres i les astracanades. Els arguments i no les desqualificacions són els que ajuden al bon debat.
D’altra banda, s’obvia que la crítica a les polítiques actuals implementades pel Departament d’Educació i altres organitzacions privades, fa molt temps que existeix, tant en l’àmbit sindical, com dins dels centres i també entre les famílies, i que aquestes veus han estat reiteradament silenciades o menyspreades.
En definitiva, és evident que cal un debat seré i constructiu, però per això cal crear espais on hi tinguin cabuda totes les veus i, sobretot, que es tinguin en compte les persones que són a peu d’aula, les que dia a dia han d’aplicar les polítiques educatives que s’han imposat i que, massa vegades, enlloc d’ajudar estan posant pals a la roda a la seva tasca diària.
No és pas amb manifestos com aquest que millorarem l’educació ni ajudarem a disminuir el malestar existent. Nosaltres continuarem debatent, i animem a tothom qui vulgui a participar-hi. I tant de bo hi hagi molts debats respectuosos i responsables que ens ajudin a millorar l’educació pública de Catalunya.
