Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La defensa dels drets fonamentals estan esdevenint, especialment els darrers anys, motiu de mobilitzacions, de reivindicacions, de protestes, de lluites… Arreu del món. Atrauen l’atenció de mitjans, xarxes i persones arreu del món i cada cop tenim més informació -i desinformació- sobre tots aquests fenòmens humans.
Estem immersos en fenòmens globalitzats com la immigració -el dret a una vida digna-, la violència sobre persones -el dret a la seguretat- o les discriminacions que qualsevol mena, la desinformació, el clima, les desigualtats, la llibertat d’expressió, la vida, la participació política, la propietat, l’accés a feina o vivenda dignes, a l’aigua i a l’alimentació o a l’educació de llargs col·lectius arreu del món, especialment en uns llocs més que en d’altres; tot això ens interpel·la i ens afecta.
A Catalunya vivim al primer món, a un dels llocs més rics d’occident, i presumptament civilitzats. Som uns veritables privilegiats davant milions i milions de persones que lluiten per sobreviure, però vivim angoixats per problemes del primer món sovint fútils a ulls d’aquests milions de congèneres humans. Tot i això, malauradament, seguim maldant per consolidar, encara, drets fonamentals que pensàvem que només per tenir-los formulats a la Constitució i a l’Estatut, ja teníem assolits.
Un d’aquests drets, el de l’educació, es concreta en alguns conceptes, que la declaració universal (art. 26), la carta europea (art. 14), la Constitució (art. 27), l’Estatut (art. 21) i la LEC recullen literalment: el dret a l’educació, la seva gratuïtat, l’accés en condicions d’igualtat, l’objectiu és el ple desenvolupament de la personalitat humana, el dret preferent dels pares d’escollir la mena d’educació que els serà donada als seus fills de conformitat amb les seves conviccions religioses (també a les escoles de titularitat pública), filosòfiques i pedagògiques, llibertat de crear centres docents diferents dels creats pels governs, el dret a l’elecció de centre, els poders públics ajudaran els centres docents, el dret a les persones amb necessitats educatives especials a rebre el suport necessari…
És molt retorçat dir que es defensa la democràcia i menystenir la pluralitat
Fent-se ressò de tot plegat, la LEC va configurar el Servei d’Educació de Catalunya, que havia de donar compliment a tots aquests drets, a través de les escoles sostingudes totalment o parcialment amb fons públics, promogudes pel govern i també les promogudes per la iniciativa social i sostenir-los amb els recursos necessaris.
Omplim milers de pàgines i hores de ràdio i televisió parlant de la diversitat, la llibertat, la pluralitat, el respecte per tot tipus de minories, de grups d’interès amb característiques definides, etc., etc., però, alhora, fer realitat el dret fonamental a l’educació va quedant enrere, se’n malmet el significat, es retorça la intenció, es privilegia una única opinió, es menysté la pluralitat tan necessària en una societat democràtica.
És molt retorçat dir que es defensa la democràcia i menystenir la pluralitat. Dir que es reivindiquen els drets, però només els d’alguns. Dir que les llibertats són bàsiques per a la convivència, però pretendre eliminar la pluralitat. Sostenir que tothom compta, però excloure a qui no els agrada.
Les escoles públiques són fonamentals. Les escoles d’iniciativa social són fonamentals. Totes formen part del Servei d’Educació de Catalunya, d’interès públic, i totes tenen el dret fonamental a existir i a prestar un servei d’interès públic per tal de garantir un dret que és de les persones, no de les administracions.
